Preguntes i respostes

Cal identificar quines poden ser les causes que fan que la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària no vulgui menjar.

Hem de tenir molta paciència i ser molt comprensius.

No. Hi ha uns objectius concrets per a l’ingrés d’una persona amb un trastorn de la conducta alimentària, però, un cop assolits, ha de continuar fent tractament amb una altra modalitat com l’hospital de dia o l’ambulatori.

No. La normalització del pes a través d’uns hàbits alimentaris saludables és imprescindible, però insuficient. Ha d’anar acompanyada de la millora psicològica i social de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària.

Rotundament no. L’abordatge dietètic-nutricional és imprescindible però també insuficient.

Les persones que té anorèxia o bulímia perceben d’una manera distorsionada el seu cos: no es veuen com són en realitat. Aquesta percepció està relacionada amb components obsessius i emocionals com la insatisfacció corporal i la por a guanyar pes.