Preguntes i respostes

Rotundament no. L’abordatge dietètic-nutricional és imprescindible però també insuficient.

Les persones que té anorèxia o bulímia perceben d’una manera distorsionada el seu cos: no es veuen com són en realitat. Aquesta percepció està relacionada amb components obsessius i emocionals com la insatisfacció corporal i la por a guanyar pes.

Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns de base emocional que fan que la persona se senti sovint trista, angoixada, insegura, amb l’autoestima baixa, enfadada, etc.

Sí. Tot i ser trastorns mentals, poden tenir conseqüències físiques greus per les alteracions pròpies en la conducta alimentària.

És molt freqüent que les famílies se sentin culpables si un fill o una filla desenvolupa un trastorn de la conducta alimentària i analitzin «si no li hagués dit això...», «si no l’hagués pressionat en allò...».

Tot i que afecta persones dels dos sexes i de totes las edats i les condicions, els trastorns de la conducta alimentària són més freqüent en noies adolescents i adultes joves.