Preguntes i respostes

No. La normalització del pes a través d’uns hàbits alimentaris saludables és imprescindible, però insuficient. Ha d’anar acompanyada de la millora psicològica i social de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària.

Rotundament no. L’abordatge dietètic-nutricional és imprescindible però també insuficient.

Les persones que té anorèxia o bulímia perceben d’una manera distorsionada el seu cos: no es veuen com són en realitat. Aquesta percepció està relacionada amb components obsessius i emocionals com la insatisfacció corporal i la por a guanyar pes.

Els trastorns de la conducta alimentària són trastorns de base emocional que fan que la persona se senti sovint trista, angoixada, insegura, amb l’autoestima baixa, enfadada, etc.

Sí. Tot i ser trastorns mentals, poden tenir conseqüències físiques greus per les alteracions pròpies en la conducta alimentària.

És molt freqüent que les famílies se sentin culpables si un fill o una filla desenvolupa un trastorn de la conducta alimentària i analitzin «si no li hagués dit això...», «si no l’hagués pressionat en allò...».