Preguntes i respostes

No. El trastorn alimentari del teu fill no és culpa teva. Hi ha molts factors que contribueixen al seu desenvolupament (genètics, personalitat, socioculturals).

El tractament farmacològic no és de primera elecció, però s'utilitza per tractar els problemes associats (depressió, ansietat, trastorn obsessiu).

Entre les més habituals trobem els trastorns de l'estat d'ànim (40-80%), trastorns d'ansietat (10-40%), trastorn obsessiu- compulsiu (40%) i, en joves adults, l'abús i dependència de substàncies, els trastorns de la personalitat i els trastorns re

Sí. Els trastorns de la conducta alimentària són la primera causa de mort entre totes les malalties psiquiàtriques. Fins a un 5% de les persones que els pateixen poden morir.

Els estudis epidemiològics en la població de més risc, dones entre 12 i 21 anys, indiquen una prevalença entorn del 5%.

El trastorn d’evitació o restricció de la ingesta d’aliments (ARFID) es caracteritza per la presència de conductes alimentàries restrictives i una pèrdua de pes significativa, però, a diferència de l’anorèxia nerviosa i la bulímia