Preguntes i respostes

Les autolesions no suïcides (ANS) són un fenomen que cada cop és més present entre els i les adolescents.

En general, convé comprometre’s amb l’estudiant que no es comunicarà a ningú el seu problema amb l’autolesió, però també cal tenir el suport de la resta de l’equip de crisi, dels pares i potser cal la intervenció d’algun professional de la salut m

Un dels aspectes més problemàtics de manegar en els grups, i a les aules en concret, és el contagi social. El contagi social fa referència a com una conducta, com l’autolesió, pot propagar-se entre els membres d’un grup.

• Talls injustificats, cremades, rascades o cops.
• Portar roba inadequada (per exemple màniga llarga a l’estiu) o negar-se a realitzar activitats que impliquin canviar-se de roba (per
• exemple gimnàstica, natació). 

Cada vegada més professionals de l'àmbit educatiu han de fer front a aquest fenomen i necessiten saber com afrontar aquests casos cada vegada més freqüents entre població adolescent.

Es disposa de molt poques dades sobre la incidència i la prevalença de les autolesions no suïcides (ANS) abans dels dotze anys, però sí que sabem pels estudis recents que aquesta conducta sol iniciar-se entre els onze i els tretze anys.