Preguntes i respostes

En primer lloc, el més important és explicar a la persona que sabem el que li passa i que entenem el patiment que pateix. Aquest primer pas d’empatia resulta fonamental per poder ajudar.

Algunes persones milloren sense haver rebut ajuda, però el procés pot allargar-se més de sis mesos. Si una persona necessita tractament i no accedeixi a ell, pot ser que la depressió empitjori o que es faci crònica.

Els amics formen part de la xarxa social de suport de la persona que té una depressió. La seva ajuda serà molt important, ja que poden aportar acompanyament emocional i presencial en tot el procés. 

Comparteix el malestar amb el teu entorn proper de confiança (família, amistats) i consulta al teu metge de capçalera, perquè valori la teva situació i et pugui orientar.

De la mateixa manera que no podem forçar una persona amb depressió perquè faci una activitat concreta, tampoc la podem obligar a expressar els seus sentiments si no se sent preparada o no confia en nosaltres.

Podem pensar de manera errònia que una persona que té depressió no fa les coses perquè no vol. Hem d'entendre que té un problema de salut mental i no podem forçar-la a dur a terme activitats per a les quals no se sent capacitada en aquest moment.