Millorar la cognició social després d'un episodi psicòtic

Les persones que tenen un trastorn psicòtic poden presentar dificultats en les relacions socials, la qual cosa els pot generar un malestar significatiu. La capacitat per comprendre les emocions de les altres persones o de respondre de manera adequada davant d'algunes situacions socials poden veure's alterades i interferir de manera negativa en el procés de recuperació.

Les alteracions en el funcionament cognitiu (com l'atenció, la memòria o la concentració) pot ser un dels símptomes que presenten les persones afectades per un trastorn psicòtic, especialment les que estan diagnosticades d'esquizofrènia. La funcionalitat i la recuperació d'aquestes persones es poden veure afectades per aquests dèficits, i per això en els programes de rehabilitació s'inclouen intervencions específiques per a l'abordatge d'aquestes àrees.

I en els últims anys ha crescut l'interès per alguns aspectes que s'ha detectat que poden estar alterats en persones que tenen psicosi i que interfereixen en les interaccions humanes. Dins d'aquests elements es troba la cognició social, la neurocognición i la metacognició. L'alteració en aquestes àrees pot afectar la qualitat de vida de la persona i la presentació d'alguns dels símptomes, i per això tenir presents aquests dèficits i potenciar el seu tractament ha de ser una necessitat per afavorir la recuperació. 

Símptomes cognitius en la psicosi

Llegeix més

Què entenem per cognició social?

Hi ha diverses definicions sobre el concepte de cognició social. Alguns autors la descriuen com el conjunt de processos cognitius implicats en la manera en què les persones pensen sobre elles mateixes, altres persones, situacions socials i les interaccions.

Dins d'aquest constructe es diferencien quatre elements: el processament emocional, la teoria de la ment, la percepció social i l'estil atribucional. 

Processament emocional

Fa referència a la percepció i la utilització de les emocions, la qual cosa implica l'habilitat per detectar les emocions a través de les cares, l'entonació o el moviment.

S'han definit sis emocions bàsiques: alegria, tristesa, ira, por, fàstic i sorpresa. Totes elles es consideren emocions universals que tothom pot sentir i reconèixer.

Les persones amb psicosi poden tenir alterada la capacitat per comprendre les emocions d'altres persones o per respondre de manera adequada davant d'algunes situacions socials.

Les persones amb psicosi poden tenir més dificultats per reconèixer i entendre les expressions facials dels altres, especialment emocions negatives com la por o el fàstic. També poden identificar les expressions facials neutres de manera equivocada com una emoció negativa. A més de l'alteració en el reconeixement de les emocions, també pot alterar-se l'expressió d'algunes d'elles.

Teoria de la ment

Es descriu com l'habilitat per deduir les intencions, les creences o els punts de vista de les altres persones. Dins d'aquest concepte s'inclou la comprensió del llenguatge figuratiu com les metàfores, les ironies o les bromes.

Hi ha diversos estudis que diuen que les persones amb psicosi tenen més dificultat en la capacitat per deduir els estats mentals d'altres persones o per a atribuir-se elles mateixes estats mentals. 

Estil atribucional

Fa referència a les explicacions que cada persona dona a la causa d'una situació. En les persones amb psicosi s'ha observat una tendència a fer atribucions externes personals (és a  dir, atribuir la causa del que els passa a una altra persona) en lloc de a factors situacionals.

Un altre biaix habitual en persones amb psicosi és la tendència al salt a conclusions o a arribar a conclusions sense tenir suficient evidència sobre l'ocorregut, la qual cosa pot generar malentesos o desconfiança. 

Percepció social

Es defineix com el conjunt de papers i regles socials que les persones han de manejar en diferents contextos socials. Les normes socials són normes culturals, conegudes i acceptades per tots, que ens permeten una relació i una convivència adequades amb els altres. Això inclou des de la higiene personal fins a la conducta adequada davant d'una situació com ara anar a un restaurant o al cinema.

Algunes persones amb psicosi poden tenir menys capacitat per comprendre la informació del context o les normes abstractes, i això els dificulta la percepció dels estímuls socials més rellevants, i que prestin més atenció a aspectes menys pertinents. 

Millorar la cognició social després d'un episodi psicòtic

Diversos estudis fan referència a la presència de dèficits en cognició social en persones que han tingut un primer episodi psicòtic. S'han detectat especialment alteracions en la capacitat per identificar algunes emocions com la tristesa o la por, així com més percepció d'hostilitat davant de situacions ambigües. Encara que menys, també s'han descrit dificultats en el reconeixement emocional en persones amb estats mentals d'alt risc o en risc de tenir una psicosi. Aquest fet fa pensar que les alteracions en cognició social no siguin una conseqüència del trastorn sinó un tret existent de manera prèvia a l'inici d'una psicosi. 

Hi ha intervencions per potenciar la comprensió de les emocions bàsiques, l'anàlisi de situacions socials i la tolerància a l'ambigüitat. 

En els últims anys s'han desenvolupat alguns protocols que permeten dur a terme intervencions per potenciar especialment els dèficits en el reconeixement emocional que poden incloure's dins dels programes de rehabilitació. Entre aquestes intervencions, s'inclou un entrenament en comprensió d'emocions bàsiques, l'anàlisis de situacions socials, la tolerància a l'ambigüitat o les reflexions sobre el propi estil d'atribució. 

L'autoregulació emocional en els trastorns psicòtics

Llegeix més

A més dels programes d'intervenció específics, cal tenir en compte altres estratègies que permetin potenciar la nostra capacitat per millorar aquests processos:

• Millorar el nostre coneixement sobre les emocions, el seu reconeixement, la utilitat i la interacció amb les relacions socials. 

• Compartir percepcions emocionals amb persones de confiança. 

• Facilitar la flexibilitat cognitiva mitjançant l'anàlisi de situacions des de diferents punts de vista.

• Afavorir la reflexió sobre la diferència entre els fets objectius i les suposicions que podem estar fent davant d'una situació.

• Exposar-se de manera gradual a situacions socials amb un increment progressiu de complexitat per poder millorar les habilitats socials i l'autoconfiança.

• Practicar estratègies de mindfulness per millorar la consciència de les senyals socials.

Malgrat l'interès creixent en aquest camp, queden nombroses preguntes per respondre sobre l'origen d'aquests dèficits i la seva relació amb els dèficits neurocognitius i de metacognició; un punt interessant de recerca per als propers anys.

És destacable la necessitat d'intervenir davant la detecció d'alteracions significatives en cognició social per tal d'afavorir una recuperació adequada que permeti una vida social satisfactòria.