www.som360.org/ca

Quina és la causa dels trastorns de la conducta alimentària?

La causa dels trastorns de la conducta alimentària és multifactorial. En la seva formació s’hi veuen involucrats diferents factors biològics i genètics, característiques psicològiques, aspectes socioculturals i factors ambientals. El pes específic de cada un d’ells encara no està del tot establert.

Aquests trastorns solen iniciar-se durant l’adolescència, tot i que progressivament es va observant una major freqüència d’inici en l’etapa prepuberal i a l’edat adulta. Afecten principalment la població femenina: aproximadament, de cada 10 casos, 9 són dones i 1 és un home.

Factors causants dels trastorns de la conducta alimentària:

  • Factores biològics (vulnerabilitat familiar): els estudis realitzats en famílies mostren una major freqüència de trastorns alimentaris entre els familiars de persones amb TCA que entre els de persones sense la malaltia. En el cas de l’anorèxia nerviosa, la genètica sembla explicar entre el 60% i el 70% del risc per patir el trastorn.
  • Factors socioculturals: diferents estudis identifiquen la relació entre els trastorns de la conducta alimentària i models familiars sobreprotectors, rígids i exigents, conflictius i poc cohesionats. Per altra banda, hi ah els factors culturals relacionats amb el culte al cos, un ideal de bellesa excessivament prim, la influència de la moda i dels mitjans de comunicació i l’impacte de les xarxes socials en els joves.
  • Factors psicològics: s’han associat amb els trastorns de la conducta alimentària trets de personalitat d’excessiva rigidesa, perfeccionisme, autoexigència, retraïment social i una història personal de dificultats alimentàries. De manera específica, en la bulímia i el trastorn per afartaments destaca un perfil de personalitat més impulsiu, amb dificultats per persistir davant la frustració, que deriven en sobreingestes de tipus ansiós. La baixa autoestima és un factor comú en la majoria dels trastorns de la conducta alimentària.
  • Esdeveniments vitals potencialment estressants: s’han relacionat abusos sexuals i/o físics durant la infància, crítiques de l’entorn respecte el físic i antecedents de crisis vitals.