- Quins signes ens alerten d’un intent de suïcidi?
- És cert que els nois i noies que ho verbalitzen és per cridar l’atenció?
- Se sap quant de temps passa des que es pensa fins que es materialitza l’intent?
- Quins són els factors de risc del suïcidi juvenil?
- El suïcidi es pot prevenir?
- Si un jove té ideacions suïcides, què pot fer?
- Si els pares i mares detectem que el nostre fill o filla es vol suïcidar, què hem de fer i on hem d’anar?
- Què és el que mai se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Què és el que sí que se li ha de dir a un noi o noia que es vol suïcidar?
- Quin és el tractament més eficaç per a una persona que es vol suïcidar?
- La ideació suïcida es pot tractar amb medicació?
- Els nois i noies que estan passant per un procés de crisi vital, amb idees de suïcidi, es recuperen? Podran fer una vida normal?
- Fa anys que tinc pensaments suïcides. Sento que tot segueix igual per més que intenti millorar malgrat els intents per part dels professionals d’ajudar-me. No vull admetre que estic igual perquè no vull ser una càrrega i que la meva mare es torni a enfadar amb mi i tampoc sé què fer perquè fins i tot els professionals deuen estar cansats d’escoltar-me. Què se suposa que he de fer?
- Què he de fer si crec que no puc amb tot això, però no vull molestar els professionals? Tampoc tinc amics amb qui confiar en aquest tema perquè ho explicarien als altres i no tinc confiança amb la meva família.
- Acabo de complir 17 anys. Tinc por d’arribar als 18 en la mateixa situació. Com em poden ajudar? Quan sol tardar la teràpia aproximadament?
- Després d’una sobreingesta de medicaments, què podem fer els pares si la nostra filla segueix tenint idees de mort?
- Si la meva filla s’autolesiona i persisteixen idees de mort, com hem de reaccionar els pares?
- Què puc fer si un amic o amiga m’explica que es vol suïcidar?
- Com actuo si veig a les xarxes socials que una persona es vol suïcidar?
- Com es pot actuar des de l’escola per prevenir el suïcidi juvenil?
- En l’àmbit escolar, com s’ha d’abordar la pregunta sobre ideacions suïcides en infants a partir de 10 anys? Ens podeu donar exemples pràctics?
- Com puc ajudar el meu fill o filla si ho està passant molt malament a l’escola per evitar arribar a què tingui pensaments suïcides?
- El suïcidi infantojuvenil està realment lligat a l’assetjament escolar?
- Quan un alumne manifesta idees suïcides davant d’una situació dolorosa per a ell, què s’ha de fer com a orientadora d’un institut. Per exemple, si diu «si passa això jo em suïcido. Si els meus pares es divorcien, jo em suïcido».
- En el suïcidi juvenil, hi ha més prevalença entre els joves amb malalties cròniques?
- Com protegir la salut mental de joves diagnosticats amb malalties cròniques per evitar pensaments suïcides?
- Si es produeix un suïcidi juvenil, què es recomana que faci la família i els amics?
- Quines intervencions des d’infermeria poden ser útils dins de l’abordatge global multidisciplinari?
Si es produeix un suïcidi juvenil, què es recomana que faci la família i els amics?
La mort per suïcidi d’una persona jove suposa una devastació i una experiència molt traumàtica pels familiars i amics, ens marca de per vida.
Socialment en podrem sentir qüestionats i, fins i tot, interioritzem aquest sentir, generant-nos sentiments de culpa que són molt profunds, presents des dels moments inicials del dol per suïcidi.
És recomanable al començament oferir companyia, respectant les necessitats de les persones en dol, ajudar en el més essencial i bàsic, incloent-hi l’autocura; no emetre judicis ni opinions sobre la persona morta per suïcidi.
La companyia és escoltar evitant expressions com: «sé què sents» (a no ser que hagis viscut una situació similar), «anima’t pels teus altres fills/es», «no ploris més», «ho has d’acceptar». Són expressions que no ajuden, al contrari, provoquen més dolor. A la mort per suïcidi, sempre inesperada i traumàtica, s’hi afegeix el fet de la vivència d’una mort fora de temps: els pares mai estem preparats per enterrar els nostres fills i filles.
Es recomana explicar què ha passat com més aviat millor als més petits, adolescents i joves de l’entorn familiar. És important que siguin coneixedors per part d’algun adult directe, preferiblement mares i pares, en cas que siguin germans.
Ajuda i és molt recomanable conèixer altres persones que han viscut aquesta experiència que ofereixen la seva ajuda, individual o en grups, per a la gestió de les emocions i els sentiments aclaparadors en un dol complex. Pots trobar aquesta ajuda a través de les associacions de supervivents, com Després del Suïcidi. Associació de Supervivents o Papageno. En aquesta darrera web hi pots trobar el recurs més proper al teu domicili.
Als amics se’ls recomana parlar de l’experiència viscuda amb persones de confiança. Parlar de què s’ha viscut amb algú que sàpiga escoltar és de gran ajuda.
Les amistats o els germans i germanes adolescents poden sentir-se culpables, sobretot aquells que podrien haver rebut alguna paraula d’amenaça o actes que poguessin alertar o preveure la seva mort. Altres poden sentir ràbia i enuig, pensant que ha fet un acte «tan egoista». Altres pot ser que no sàpiguen com expressar què senten. S’han de reconèixer i validar les seves emocions.
És important transmetre als més joves que no hi ha una manera correcta de sentir el dolor, que és important sentir-lo i poder-ne parlar, mostrant la nostra disposició a fer-ho quan ells se sentin preparats.
Per a una lectura i reflexió sobre el dol per suïcidi us recomano «El dol o els dols».
