Què podem fer quan la persona ens parla malament i activa els símptomes psicòtics quan no li donem la raó o quan no obté el que vol?

Tenir un diagnòstic de salut mental no explica tots els comportaments o actituds d'una persona. Cadascú té la seva personalitat, el seu temperament i la seva manera d'enfrontar-se als problemes, i això és un tret de la persona, no té per què estar relacionat amb el diagnòstic. 

Dit això, i sense conèixer la situació amb detall ni a fons, és veritat que algunes vegades les persones poden amagar-se darrerre d'un diagnòstic per fer valer les seves exigències, ja siguin diners, fer el que li doni la gana, el vostre temps, estar hores i hores jugant a l'ordinador, entrar i sortir de casa sense donar explicacions, i un llarg etcètera de possibilitats. Per això, caldria veure en primer lloc si les seves exigències van en una direcció concreta o si exigeix per exigir.
 

En tot cas, tenim dret a posar límits als altres quan ens sentim malament en una relació. És cert que de la meva boca poden sortir coses horribles cap a les persones que més estimo, i jo, personalment, en cas d'arribar a això, els agrairia que em posessin límits, encara que no els entengués ni acceptés. Posar límits a les persones és unidireccional.