La decisió de limitar o no l’exercici físic en casos d’anorèxia o bulímia és una decisió que ha de prendre l’equip terapèutic. És molt habitual que a l’inici del tractament es limiti, fins i tot totalment, la pràctica d’exercici físic perquè necessita recuperar pes i ser capaç de realitzar activitat física sense que estigui relacionada amb el desig malaltís de cremar calories. És important tenir en compte que a mesura que la persona vagi millorant anirà recuperant les activitats que realitzava anteriorment.