La planificació de decisions anticipades (PDA) es defineix com un «procés deliberatiu i estructurat mitjançant el qual una persona expressa el seus valors, desitjos i preferències i, d’acord amb això i en col·laboració  amb el seu entorn afectiu i el seu equip assistencial de referència, formula i planifica com voldria que fos l’atenció que hauria de rebre davant d’un situació de complexitat clínica o malaltia greu que es preveu en un termini de temps determinat i relativament curt, o en situació de final de vida, especialment en aquelles circumstàncies en què no estigui en condicions de decidir».

Aquest procés, a diferència del document de voluntats anticipades (o testament vital), no és judicialment vinculant, però reflecteix un acord entre la persona afectada, un professional amb potestat per garantir que durant una recaiguda la PDA es complirà i l’entorn de suport de la persona (familiars, amistats i altres professionals que la persona triï)