No és necessari que la família segueixi les mateixes pautes que la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària, però sí que és facilitador que segueixin unes pautes saludables similars i coherents amb les pautes terapèutiques.
En alguns casos estan indicades unes pautes específiques per supervisar de manera externa quan la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària presenta moltes dificultats per controlar la simptomatologia
No. Hi ha uns objectius concrets per a l’ingrés d’una persona amb un trastorn de la conducta alimentària, però, un cop assolits, ha de continuar fent tractament amb una altra modalitat com l’hospital de dia o l’ambulatori.
No. La normalització del pes a través d’uns hàbits alimentaris saludables és imprescindible, però insuficient. Ha d’anar acompanyada de la millora psicològica i social de la persona afectada per un trastorn de la conducta alimentària.