Patologies associades al TDAH
El TDAH s'ha identificat com un trastorn extremadament heterogeni des del punt de vista clínic, amb altes taxes de comorbiditat amb altres trastorns. S'estima que al voltant d'un 40-80 % dels nens i nenes amb TDAH presenten una condició comòrbida associada, que sovint persisteix a l'edat adulta. La comorbiditat més freqüent és el trastorn negativista desafiant (TND), seguit pels trastorns de conducta i els trastorns de l'estat d'ànim i d'ansietat.
A més, s'observen altres dificultats associades al trastorn que interfereixen negativament en l'àmbit familiar, escolar i social del menor:
Dificultats en les relacions socials
Els nens i nenes amb TDAH, a causa de la simptomatologia conductual associada, sovint mostren dificultats a l'hora de socialitzar-se. Semblen ser companys de joc menys atractius i tendeixen a ser rebutjats pels seus companys. Els menors amb una presentació combinada solen ser més agressius i intrusius durant la interacció social, mentre que els inatents solen semblar despistats i mostren una pitjor memòria en les interaccions socials.
Dificultats d'aprenentatge i rendiment acadèmic
També és freqüent trobar fracàs escolar o problemes d'aprenentatge associats al TDAH. Acostumen a obtenir qualificacions més baixes a les proves estandarditzades de desenvolupament acadèmic tot i tenir una capacitat intel·lectual similar a la de nens amb desenvolupament neurotípic. S'estima que les persones amb TDAH tenen tres vegades més probabilitats de repetir curs i menys de la meitat de probabilitat d'assolir estudis secundaris en comparació de la població general. Es calcula que un 20-25 % dels nens i nenes amb TDAH presenten un trastorn de l'aprenentatge associat.
Dèficit en l'autoregulació emocional
El dèficit en l'autoregulació emocional es caracteritza per una modulació de les respostes emocionals pobre, un dèficit en l'autoregulació de l'activació fisiològica provocada per les emocions intenses, dificultat en la inhibició de conductes inadequades en resposta a emocions fortes (positives o negatives), dificultat en la reorientació de l'atenció de les emocions fortes i la desorganització de la conducta coordinada en resposta a l'activació emocional. Diversos estudis suggereixen una forta associació entre el TDAH i la desregulació emocional. S'ha demostrat que el dèficit de regulació emocional dels nens i nenes amb TDAH genera una disfunció social significativa i relacions interpersonals més pertorbadores (emocionalment explosius, baixa tolerància a la frustració i poca atenció als senyals socials). Sens dubte, aquestes dificultats tenen un impacte negatiu en els menors i les seves famílies. Per això és important focalitzar el funcionament emocional dins del pla d'intervenció.
