- Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
- Quines lectures recomanaries a les famílies per a millorar aquests aspectes de la comunicació i la interacció social?
- Quines lectures recomanaries als docents per saber més coses sobre la comunicació amb alumnes amb TEA?
- Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
- El meu fill té 4 anys i, quan fa alguna cosa que no hauria de fer, li explico que no ho faci i el motiu, però crec que no ho entén perquè ho torna a fer. No sé com fer-ho.
- Com puc explicar-li al meu fill de 6 anys la importància de donar espai als altres infants, de no posar-se damunt dels altres i evitar que estigui fent la mateixa pregunta de forma repetitiva per evitar el rebuig dels altres infants?
- Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
- És bo obligar els infants amb TEA a relacionar-se amb altres companys si no volen fer-ho?
- Quan són joves o adults, com podem aconseguir que surtin de casa si, a més a més no tenen feina? Aquest aïllament és bo per a ells?
- Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
- Es poden treballar les emocions amb nens amb TEA a l’àmbit escolar?
- Quins recursos hi ha per a adults amb TEA? Els pocs que les famílies troben són privats i de cost elevat.
- Quines estratègies recomaneu per incentivar la voluntat de comunicar-se amb reforçadors no primaris en casos de nens amb TEA i discapacitat? En casos de TEA no verbal, sense comunicació amb pictogrames ni altres sistemes de comunicació alternativa.
- Com podem atendre les seves necessitats i reduir l’ansietat que els provoquen les situacions quotidianes?
- Com et pots relaciona amb un professional de la medicina amb TEA?
- Quin perfil professional és més adequat per treballar la intenció comunicativa i la interacció en les persones amb TEA?
- Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
- Com podem donar suport a una persona amb Síndrome d’Asperger quan veien que ho està passant malament per comunicar-se?
Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
A l’aula, per assegurar-nos que un alumne ha entès el que li demanem cal acostar-se a ell o ella i preguntar-li directament si ho ha entès, perquè de vegades pressuposem que ens està entenent i no és així.
El docent és qui ha d’adaptar-se a l’alumne i no al revés. El clàssic mètode d’assaig-error no funciona amb les persones amb TEA. Com a punt de partida és important tenir en compte els interessos del mateix alumne.
S’ha de tenir en compte que tenen dificultats per adaptar-se a les situacions noves i als canvis. És important que l’entorn estigui estructurat, amb les seves rutines i activitats. És útil realitzar i utilitzar agendes i horaris visuals. També facilitar-li tots els materials i recursos que necessiti per realitzar la seva tasca i de mica en mica anar donant-li autonomia.
A les activitats, han de predominar els elements visuals per sobre dels textuals, ja que els facilita la comprensió. Serà important també treballar les funcions declaratives com demanar alguna cosa o oferir per tal de facilitar-los l’adaptació i disminuir els elements generadors d’estrès.
És important felicitar-lo amb freqüència i ignorar algunes conductes disruptives, sempre que no siguin auto o heteroagressives.
És important no utilitzar constantment la paraula «NO». Sol indicar que algú està enfadat o que alguna cosa no està bé, però no informa de com realitzar-ho o fer-ho millor. Fer-la servir amb moderació i només quan es requereixi atenció de manera immediata (en casos d’urgència)
És important que el docent s’adapti, però també el context, l’aula i l’assignatura a les característiques de l’alumne.
Hi ha estratègies que són útils a l’aula per ajudar els alumnes amb TEA:
- Asseure l’alumne o alumna a prop del docent.
- Facilitar-li un lloc de treball que sigui agradable, sense distraccions, amb suficient espai per a treballar.
- Posar-li un company o companya que l’ajudi amb la comunicació, que sigui un suport.
- Fer servir materials de suport visual amb imatges o dibuixos que ajudin a entendre el que el professor està explicant. Fins i tot podem anar més enllà i adaptar aquestes imatges o explicacions segons els interessos del nen per captar la seva atenció. Per exemple, si sabem que al nen li agraden els trens o els dinosaures, podem convertir-los en els protagonistes dels nostres exemples a classe (en lloc de dir, un cotxe va a 40km per hora, podem dir que un dinosaure va a 40km per hora).
Cal dir que la majoria de les estratègies que es fan servir amb alumnes amb autisme serveixen i ajuden la resta de l’alumnat perquè faciliten la comunicació. Al final, és una bona inversió fer aquestes adaptacions perquè se’n beneficia tot el grup.
També existeixen cursos de formació sobre comunicació específics per atendre persones amb TEA:
- Educatio és una entitat que ofereix cursos de bona qualitat per a docents, familiars, terapeutes, etc.
- PECS Spain ofereix formacions en comunicació i sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC).
- Mètode TEACCH com a eina de suport per a la vida (des de l’edat primerenca fins a l’etapa adulta).