- Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
- Quines lectures recomanaries a les famílies per a millorar aquests aspectes de la comunicació i la interacció social?
- Quines lectures recomanaries als docents per saber més coses sobre la comunicació amb alumnes amb TEA?
- Com aconseguir que un nen «t’escolti» quan a ell no li interessa fer-ho sense haver de repetir moltes vegades la pregunta ni alçar el to de veu?
- El meu fill té 4 anys i, quan fa alguna cosa que no hauria de fer, li explico que no ho faci i el motiu, però crec que no ho entén perquè ho torna a fer. No sé com fer-ho.
- Com puc explicar-li al meu fill de 6 anys la importància de donar espai als altres infants, de no posar-se damunt dels altres i evitar que estigui fent la mateixa pregunta de forma repetitiva per evitar el rebuig dels altres infants?
- Tinc un fill de 14 anys amb TEA i TDAH, com puc comunicar-me millor amb ell per tal que no es posi agressiu ni s’enfadi cada cop que li demano que es dutxi, que faci els deures o que deixi el mòbil, al qual està molt enganxat?
- És bo obligar els infants amb TEA a relacionar-se amb altres companys si no volen fer-ho?
- Quan són joves o adults, com podem aconseguir que surtin de casa si, a més a més no tenen feina? Aquest aïllament és bo per a ells?
- Com a professor, tinc dificultats perquè amb tants alumnes perdem de vista les necessitats de les persones amb TEA. Com podem ajudar i assegurar-nos que han entès el que els estem dient?
- Es poden treballar les emocions amb nens amb TEA a l’àmbit escolar?
- Quins recursos hi ha per a adults amb TEA? Els pocs que les famílies troben són privats i de cost elevat.
- Quines estratègies recomaneu per incentivar la voluntat de comunicar-se amb reforçadors no primaris en casos de nens amb TEA i discapacitat? En casos de TEA no verbal, sense comunicació amb pictogrames ni altres sistemes de comunicació alternativa.
- Com podem atendre les seves necessitats i reduir l’ansietat que els provoquen les situacions quotidianes?
- Com et pots relaciona amb un professional de la medicina amb TEA?
- Quin perfil professional és més adequat per treballar la intenció comunicativa i la interacció en les persones amb TEA?
- Com es podria adaptar el nivell curricular als perfils dels nens amb TEA?
- Com podem donar suport a una persona amb Síndrome d’Asperger quan veien que ho està passant malament per comunicar-se?
Quines tècniques recomaneu per relacionar-nos amb una persona amb TEA?
Hi ha dos patrons de relació en infants i persones amb TEA: un perfil més inhibit, que li costa iniciar la interacció social i que es queden més aïllats, amb els seus interessos, i un altre perfil que busca el contacte i relacionar-se amb els altres, però que moltes vegades no fa servir les estratègies adequades i també acaba presentant dificultats en les relacions socials. De manera que, a nivell terapèutic es recomana treballar habilitats socials a partir de situacions de la vida quotidiana, per exemple, mitjançant tècniques de Role Playing, tant a nivell individual com grupal.
De vegades no és fàcil comunicar-se amb una persona amb TEA però no s’ha de tenir por d’intentar-ho.
Alguns consells pràctics poden ser:
- Preguntar als seus referents o familiars quina és la millor manera de comunicar-se amb la persona amb TEA. Què li agrada, què li posa nerviosa, etc.
- Utilitzar un llenguatge senzill, sense dobles sentits, ni ambigüitats.
- Crear o buscar el context adequat perquè pugui tenir lloc la comunicació intentant evitar un excés de sorolls, estimulacions o llum.
- Donar el temps necessari perquè la persona amb TEA pugui respondre.
- Tenir paciència i no esperar que respongui de la manera en què ho esperaríem d’una persona sense un problema de neurodesenvolupament. És necessari fer l’esforç d’adaptar-se a la seva manera de comunicar.

