www.som360.org/ca
Totes les respostes
- Què és el més difícil de la tornada a la rutina?
- Què puc esperar de la tornada a la rutina? Tot serà igual que abans? Com gestiono les expectatives?
- Com he d'explicar la meva absència temporal a la feina? He de dir que he tingut un brot psicòtic?
- Quan torni a anar a classe, què he d'explicar als meus professors? I als meus companys?
- Hi ha algunes activitats que es recomana no fer després d'un episodi psicòtic?
- Hi ha alguna activitat que ajudi a prevenir nous episodis psicòtics?
- Fins a quin punt és important mantenir una rutina diària?
- Com ha d'actuar la família a la tornada a la rutina després d'un episodi psicòtic?
- En l'adolescència i la joventut, quin paper tenen o com poden ajudar les amistats?
- En l'entorn educatiu, cal fer adaptacions per a les persones que es reincorporen després d'un episodi psicòtic?
- Com poden detectar els professors la repetició d’un episodi psicòtic?
- És bo explicar a les persones noves que conegui que tinc un trastorn psicòtic?
- Com es pot recuperar la confiança en un mateix?
- Com pot ajudar l'entorn a recuperar la confiança?
- Com puc saber si la persona torna a estar malament o com podem prevenir una recaiguda?
- Al món laboral, com afecta tenir un trastorn psicòtic en les aptituds de la persona?
- Com a empresa, què cal saber i com es pot acompanyar una persona que ha sortit d'un ingrés?
- Si després de l'episodi psicòtic no em sento del tot segura de reprendre totes les meves activitats habituals, on em poden ajudar a seguir activa i recuperar el meu ritme diari?
- Si després del brot no puc continuar treballant, quines altres activitats em poden ajudar a seguir actiu?
En l'adolescència i la joventut, quin paper tenen o com poden ajudar les amistats?
Carla López Alcázar
Psicopedagoga - Docent. Hospital de Dia d'Adolescents de Granollers
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya
Durant l'adolescència i la joventut, els grups d'iguals són els referents principals i, per tant, tenen un paper fonamental. En aquest sentit, el fet de comptar amb el seu suport afavoreix una bona evolució.
Algunes pautes per acompanyar les nostres amistats que estiguin en procés de recuperació són:
- Mantenir relacions afectives estretes, coherents i recíproques.
- Posar atenció a la crítica, la sobreprotecció i l'hostilitat.
- Tenir una comunicació clara sobre el trastorn i la seva gestió amb les amistats més properes.
- Assumir que els processos de recuperació necessiten el seu temps i no són lineals.
- Transmetre esperança.
- Escoltar.
- Acompanyar sense decidir per l'altra persona.
Estàs veient:
Carla López Alcázar
Psicopedagoga - Docent. Hospital de Dia d'Adolescents de Granollers
Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya
Maria Aran Herrera
Activista en salut mental. Coordinadora de projectes
Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1ª Persona – VEUS
