- Què és el més difícil de la tornada a la rutina?
- Què puc esperar de la tornada a la rutina? Tot serà igual que abans? Com gestiono les expectatives?
- Com he d'explicar la meva absència temporal a la feina? He de dir que he tingut un brot psicòtic?
- Quan torni a anar a classe, què he d'explicar als meus professors? I als meus companys?
- Hi ha algunes activitats que es recomana no fer després d'un episodi psicòtic?
- Hi ha alguna activitat que ajudi a prevenir nous episodis psicòtics?
- Fins a quin punt és important mantenir una rutina diària?
- Com ha d'actuar la família a la tornada a la rutina després d'un episodi psicòtic?
- En l'adolescència i la joventut, quin paper tenen o com poden ajudar les amistats?
- En l'entorn educatiu, cal fer adaptacions per a les persones que es reincorporen després d'un episodi psicòtic?
- Com poden detectar els professors la repetició d’un episodi psicòtic?
- És bo explicar a les persones noves que conegui que tinc un trastorn psicòtic?
- Com es pot recuperar la confiança en un mateix?
- Com pot ajudar l'entorn a recuperar la confiança?
- Com puc saber si la persona torna a estar malament o com podem prevenir una recaiguda?
- Al món laboral, com afecta tenir un trastorn psicòtic en les aptituds de la persona?
- Com a empresa, què cal saber i com es pot acompanyar una persona que ha sortit d'un ingrés?
- Si després de l'episodi psicòtic no em sento del tot segura de reprendre totes les meves activitats habituals, on em poden ajudar a seguir activa i recuperar el meu ritme diari?
- Si després del brot no puc continuar treballant, quines altres activitats em poden ajudar a seguir actiu?
És bo explicar a les persones noves que conegui que tinc un trastorn psicòtic?
Explicar o no que tens un trastorn psicòtic i quan explicar-ho és una decisió molt personal.
A més, aquesta decisió l'haurem de prendre repetides vegades al llarg de la vida i no ens hem de limitar a una sola resposta o estratègia, ja que cada context concret implica diferents expectatives i conseqüències (àmbit laboral, parella, amistats, etc.) i nosaltres no sempre ens trobarem en la mateixa situació personal. Entre l'opció de no explicar-ho i explicar-ho sempre, hi ha una escala de grisos que va des de l'ocultació absoluta, passa per la revelació selectiva, la revelació indiscriminada i arriba a l'activisme social.
Dit això, una opció és explicar-ho un cop ja et coneixen perquè els prejudicis no siguin un fre a l'hora d’iniciar la relació o per evitar que es relacionin amb tu de manera diferent (podria ser amb un deix de sobreprotecció, infantilització, infravaloració, control, etc.). Aquesta opció em sembla molt interessant en la majoria de situacions socials. Una altra opció és explicar-ho a l'inici d'una relació perquè el «cribratge natural» actuï, deixant fora de la teva vida les persones que et discriminin per aquest motiu.
