Els símptomes poden ser diferents en dones i homes, però hi ha un cert infradiagnòstic en dones. És cert que una persona adulta que vegi que, per exemple, té dificultats per socialitzar, o problemes de comunicació com ser molt literal o no entendre els dobles sentits, o preferir en excés les rutines, o tenir uns interessos molt intensos i marcats, entre d'altres, podria sospitar que pot ser una persona amb autisme.

Els homes, en la infància, poden ser més fàcilment diagnosticats perquè són com «petits professors» en el seu tema d'interès. A més, si estan confusos respecte a la seva situació i expressen la seva frustració de forma notòria, això fa que siguin més fàcilment detectables.

Les nenes, per contra, acostumen a enfrontar-se als problemes imitant les amigues, passant més desapercebudes. Compte! Que això fa que siguin especialment vulnerables a l'abús, ja que el desig de pertànyer al grup i les dificultats en l’àmbit social i en la comprensió dels contextos les porta a interpretar, per exemple, l'acostament sexual com un senyal d'acceptació per part dels altres.

Evidentment, cada persona és un món i encara que l'autisme sol mostrar-se en les primeres fases del desenvolupament, pot no manifestar-se plenament fins que les demandes socials ens sobrepassen. I això pot passar en un moment diferent en cada persona.