Desafortunadament, la meitat dels menors amb trastorn de l'espectre de l'autisme pateixen assetjament escolar en algun moment de la seva vida, segons estudis internacionals. Sens dubte, davant d'aquestes situacions, tolerància zero. 

En primer lloc, hem d'informar de la situació i de les nostres inquietuds al centre educatiu per  poder elaborar un pla d'actuació, si cal. 

Com a pares, hem d'estar atents a possibles senyals d'alarma: pèrdua o danys de materials, ferides, increment de conductes obsessives, rituals, estereotípies, reacció hipersensible, més nerviosisme davant de petits incidents, pèrdua d'interès per les activitats que li agradaven, més aïllament, tristesa, resistència o rebuig a anar al centre educatiu, etc.

És també important parlar amb el nostre fill o filla, al seu nivell de comprensió, sobre la intimidació i l'assetjament, i sobre el perquè estan malament, ja que les persones amb TEA tenen dificultats per distingir les intencions dels altres i interpretar situacions socials.

En aquest camp queda encara recorregut per fer. Cal continuar treballant des de diferents àmbits, promovent els valors, la diversitat, la sensibilització i la comprensió de les persones amb TEA entre tot l'alumnat.