El model de recuperació en salut mental sorgeix els anys 1990 de la mà de William A. Anthony, que va definir la recuperació com la possibilitat de viure una vida plena malgrat experimentar simptomatologia. 

El model de recuperació posa a la persona en el centre del seu procés o sosté que les relacions de suport, l’esperança, la identitat i participació social, l’empoderament i unes bones estratègies d’afrontament són elements bàsics per a la seva recuperació. 

S’entén així alhora com un procés subjectiu, una proposta d’orientar les intervencions en salut mental cap a un nou objectiu i una estratègia a gran escala de transformar els serveis. 

Alguns principis fonamentals del model són:

• La recuperació també pot donar-se sense la intervenció de professionals.
• El suport social és cabdal per a la recuperació de la persona, i cal una major implicació i orientació comunitària.
• La recuperació no és lineal: hi ha millors i pitjors moments, i tots formen part del procés.
• La relació amb les persones ateses ha de ser més empàtica i tenir en compte les seves necessitats i anhels, més enllà dels diagnòstics i la simptomatologia.
• És necessària la participació de les persones ateses i de les seves famílies en el disseny dels serveis i de les intervencions.