Intervencions cap a la contenció mecànica zero
Resum
El 2023, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar el document Recomanacions de bones pràctiques en l’ús d’intervencions restrictives: avançant cap a la contenció mecànica zero amb l’objectiu d’oferir als professionals i les institucions dels àmbits de la salut i social estratègies per reduir l’ús intervencions restrictives en la població adulta.
S’entén per intervencions restrictives totes aquelles mesures orientades a controlar els riscos de seguretat pròpia de la persona atesa o la d’altres, i que impliquen dificultar o limitar la seva llibertat de moviment. Aquestes intervencions poden ser de tipus ambiental (l’ingrés no voluntari o l’aïllament), farmacològiques (amb intenció sedativa) o físiques / mecàniques (la subjecció física, la restricció mecànica o la contenció mecànica). Aquestes intervencions es poden donar en paral·lel o combinades.
Tot i que sempre s’han justificat per la seguretat, poden suposar una agressió, dany moral i vulneració dels drets de la persona, i per això s’han de reservar a circumstàncies en què la persona posaria en risc la seva seguretat o la pròpia vida, o la d’altres, i amb una valoració individualitzada i molt acurada de cada cas concret, respectant sempre la persona i la seva dignitat.
No s’ha pogut demostrar que les intervencions restrictives siguin eficaces ni segures i, en canvi, se sap que, a més de vulnerar els drets fonamentals de la persona, tenen importants efectes negatius. En el cas de les contencions mecàniques, les conseqüències negatives per a la persona que les rep poden afectar tant l’àmbit psíquic (estrès, por, agitació, crisi de pànic, sensació de pèrdua de dignitat, humiliació, desconfiança…) com en el físic (dolor, úlceres, caigudes, fractures o luxacions, deshidratació, disminució del to muscular, disminució de la gana, cops, caigudes,…). Però també tenen conseqüències negatives pels professionals que les apliquen: lesions físiques, sensació de por o de vulnerabilitat, ansietat, sentiment de culpa, frustració, etc.
Actualment existeixen diferents iniciatives d’experiències d’èxit en l’eliminació de la contenció mecànica en els àmbits assistencials (com la metodologia Libera-Care) i en la promoció dels drets de les persones amb discapacitat o problemes de salut mental, entre les que podem trobar la iniciativa dels QualityRights de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Mesures de prevenció per a organitzacions
El document del Departament de Salut descriu tot un seguit de mesures de prevenció de l’ús d’intervencions restrictives, diferenciant entre les estàtiques o bàsiques (enteses com els requisits mínims d’estructura i de procés que les organitzacions haurien d’implementar per tal d’evitar o de minimitzar les intervencions restrictives) i les dinàmiques (pràctiques terapèutiques habituals que es poden dur a terme en situacions de risc o d’agitació manifesta de la persona atesa).
Mesures de prevenció estàtiques.
Es recomana a les organitzacions:
- Implementar principis per a la gestió de l’alteració de la conducta (millora de l’experiència de la persona usuària del servei, formació dels professionals, implicar a les persones ateses en la presa de decisions i prevenir vulneracions del seus drets).
- Anticipar i reduir el risc d’alteració conductual.
- Disposar de procediments normalitzats per avaluar la persona i l’entorn (incloent, entre d’altres, els factors fisiològics, psicològics i també mediambientals).
- Implementar en la seva estructura recomanacions ambientals, dels sistemes de seguretat i relacionades amb el mobiliari i l’arquitectura dels espais.
Mesures de prevenció dinàmiques.
Els elements clau de les mesures que es poden activar en situacions de risc o agitació serien:
- Intervencions relacionals (maximitzar la comunicació, l’escolta activa, la inclusió de la família en l’atenció, les tècniques de desescalada verbal…).
- Intervencions sobre activitats (proporcionar activitats i ocupació a les persones ateses, reduir les interferències del tractament, prevenir caigudes i lesions, gestionar el dolor, etc.)
- Intervencions farmacològiques, per tranquil·litzar la persona (no per sedar-la), si és possible amb la seva participació en l’elecció del fàrmac, i sempre amb les mínimes dosis eficaces i prioritzat l’administració oral per sobre d’altres vies d’administració més invasives.
- Intervencions generals sobre l’entorn (eliminar riscos ambientals, reduir els estímuls mediambientals molestos o excessius, oferir suport sensorial adequat, etc.) i intervencions complementàries, com poden ser la musicoteràpia, l’estimulació multisensorial, la teràpia assistida amb animals o la psicomotricitat, entre d’altres.
Quan la persona mostra agitació conductual, el document esmentat recomana gestionar la situació l’abans possible amb els mínims riscos possibles, tant per a la persona com per als professionals, fent sempre una primera diagnosi del quadre i del grau d’intensitat de l’agitació.
En aquest sentit, s’estableixen diferents nivells d’atenció:
- Abordatge verbal (desescalada).
- Si no ha sigut suficient, oferir a la persona tractament farmacològic o mesures ambientals.
- Si tampoc han estat efectives aquestes intervencions i es tracta d’una situació d’agitació severa amb agressivitat física, com a últim recurs s’utilitzaria la contenció mecànica, el mínim temps possible. Aquesta mesura requereix prescripció mèdica.
Sempre, després de l’abordatge, indiquen seguir observant la conducta de la persona fins a la complerta resolució de l’agitació.
Per altra banda, per a la gestió de l’alteració de conducta i l’agitació, cal tenir en compte aspectes relacionats amb l’entorn en què s'atén a la persona: unitats d’hospitalització psiquiàtrica, entorns comunitaris i d’atenció primària, serveis d'urgències o, per exemple, gerontogeriatria. El document també identifica intervencions concretes per a cadascun d’aquests entorns.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.