El pallasso que hi ha dins teu

Imparteixo tallers de clown per tot el món des del 1998. La gran majoria dels meus alumnes no tenen intenció de ser pallassos professionals, sinó que venen per motius molt diferents. Sovint em comenten que fa temps que no han rigut, que quan eren nens eren més espontanis i feliços, que abans sentien curiositat per la vida, però que amb els anys han perdut aquests aspectes de la seva personalitat. Senten que potser el seu pallasso pot ajudar-los a connectar de nou amb l'alegria i l'entusiasme d'estar vius.

I no estan equivocats. L'experiència d'habitar «l'estat clown» no deixa a ningú indiferent. Perquè una conseqüència natural de connectar amb ell és l'accés immediat a les actituds i conductes positives del nostre pallasso. De fet, hi ha una infinitat d'efectes beneficiosos, ja que els pallassos:

• No tenen objeccions a revelar la seva veritable naturalesa; per torns, animal, humana o angelical.
• Posseeixen un talent per connectar ràpidament amb els altres, transformar en comèdia qualsevol situació i convertir-ho tot en un joc.
• Són curiosos per naturalesa, segueixen els seus impulsos creatius i sempre estan oberts a canviar de rumb si una cosa nova capta el seu interès.
• Són transgressors, no estan limitats per les regles i normes imposades per la societat.
• Estan centrats en el cor, presents i emocionalment vius. 
• Es dediquen a crear experiències estimulants que provoquen riure, inspiració o curació.

En els 27 anys que porto com a mestra, he pogut comprovar que tothom té un pallasso propi. Una identitat pallassa, un «pallasso-id» (crec que Freud era massa seriós com per adonar-se'n). I la bona notícia és que no cal fer un curs de clown, ni pujar a un escenari, ni tan sols posar-te un nas vermell per conèixer-lo (encara que aquestes coses et facilitaran la trobada). 

Amb el joc, deixem caure les màscares i l'armadura i, sense pensar-ho, ens mostrem tal com som: humans, ridículs i capaços de riure'ns de nosaltres mateixos.

Aquest jo essencial que és el teu pallasso -el jo graciós i divertit, innocent i lliure de condicionants- apareixerà en un instant quan comencem a jugar. Amb el joc, deixem caure les màscares i l'armadura (les nostres defenses davant el món cruel) i, sense pensar-ho, ens mostrem tal com som; humans, ridículs i capaços de riure'ns de nosaltres mateixos.

Companyia de Teatre UTeenagers

Centre educatiu Els Til·lers

Parc Sanitari Sant Joan de Déu

«Amb el teatre hem pogut treballar aspectes emocionals individuals i grupals»

Ver testimonio

No obstant això, en el procés de tornar-nos adults, ens anem adulterant, perquè se suposa que cada vegada hem de ser més responsables, seriosos, treballadors... sempre. Desafortunadament, un adult que persegueix la diversió està catalogat negativament: és un frívol, un addicte a la gresca, no té els peus a terra, és un irresponsable. Clar que hi ha coses molt serioses que estan passant al món, i crec que no es poden prendre a la lleugera algunes realitats, com la guerra, la fam o la pobresa, però hi ha molts altres estímuls a la vida que podem viure amb una actitud menys seriosa. 

«Soc un adult, però això no significa perdre de vista l'aventura, la bellesa o el plaer de la vida. Puc ser un adult que sent, que juga, que comparteix amb els altres i que s'interessa pel seu entorn». David Berga, pallasso professional.

Propostes per despertar el teu pallasso

Així que, encara que és cert que pots convertir-te en pallasso en un instant, poder fer-ho sempre que vulguis requereix un temps de desaprenentatge i de pràctica. Afortunadament, és una pràctica que pots dur a terme en la teva vida diària.

El primer pas és apagar el «pilot automàtic» i obrir-te a la possibilitat de convertir les tasques més mundanes en jocs. Això és una cosa que féiem constantment durant la infància per no avorrir-nos, així que ja ets expert en això! Algunes propostes:

• Converteix-te en un estilista de famosos i, amb escuma d'afaitar, descobreix quin és el pentinat més boig que pots fer-te.
• Posa I will survive, de Gloria Gaynor, a tot volum i fes un playback amb la carxofa de la dutxa com a micròfon.
• Posa't un mitjó en una mà i tingues una conversa amb ell sobre la seva vida en un calaix o l'experiència a la rentadora.
• Converteix-te en un pirata defensant el seu botí. Comença una baralla de coixins amb la teva parella o amb els companys de pis, terribles enemics que volen arrabassar-te'l.

Si et fa falta inspiració per jugar, fins i tot amb les tasques que més et disgusten, fes una llista dels teus plaers en la infància o observa els infants. Per exemple: quan la meva filla tenia 6 anys, havent sopat, li vaig demanar que netegés la mousse de xocolata que li havia caigut a la taula. En escoltar-me va fer una ganyota de disgust perquè, òbviament, no volia fer aquesta tasca. La vaig mirar amb «la meva mirada», indicant que no tenia escapatòria. Llavors va agafar una tovallola de paper i la va col·locar suaument sobre la mousse. De sobte, va colpejar amb el seu puny l'embalum marró que va aparèixer al centre del tovalló, una vegada i una altra, aixafant la mousse en totes les direccions. Després, va lliscar el tovalló de costat a costat, distribuint la mousse sobre una àrea encara més àmplia. Va començar a cantussejar per a si mateixa. Quan va haver empastifat mitja taula amb la mousse, va aixecar el tovalló com si fos una maga, «Tadalalá!». Estava molt satisfeta amb la seva obra d'art. Jo vaig intervenir de nou, dient-li que la taula havia de quedar neta. Va fer una altra ganyota. Li vaig donar una baieta per acabar el treball i, sobtadament, es va convertir en una professional de la neteja de taules i, amb gran elegància, va netejar la brutícia fins deixar-la completament neta.

L'ús de l'humor és un mecanisme important de supervivència. Ens permet experimentar momentàniament «l'oblit d'un mateix», un acte de desafecció que ens permet alliberar i dissoldre les nostres tensions, tristeses, ansietats o temors.

El segon pas és interrompre el patró de la serietat que s'ha apoderat de nosaltres. Com ho fem? Aprofitant totes les oportunitats que sorgeixen per riure, de nosaltres mateixos i amb els altres. Els efectes positius que exerceixen el riure i l'ús de l'humor sobre les persones han estat molt difosos durant l'última dècada. Ara sabem que emprar regularment el nostre sentit de l'humor augmenta la nostra capacitat per a:

• Acceptar-nos tal com som. 
• Comunicar els nostres sentiments. 
• Relacionar-nos amb els altres. 
• Superar tensions. 
• Adaptar-nos a situacions noves. 
• Enfrontar-nos a conflictes,.
• Divertir-nos. 
• Pensar en positiu.

A més, l'ús de l'humor ha estat reconegut com un important mecanisme de supervivència. Ens permet experimentar momentàniament «l'oblit d'un mateix», un acte de desafecció que ens permet alliberar i dissoldre les nostres tensions, tristeses, ansietats o temors. I per si no fos prou, riure amb altres persones desactiva els mecanismes interns de prejudici i reuneix les persones en el mateix espai compartit.

Habitar «l'estat de pallasso» sovint traurà el millor de tu mateix: et tornaràs més enginyós, curiós i alegre. I el fet de sentir totes aquestes qualitats que posseeixes de manera inherent, serà revitalitzant, t'ajudarà a connectar amb tu mateix, amb els altres i amb la vida, amb amor i amb compassió.

Alain Vigneau

Artterapeuta i creador del Clown Esencial

«L’art em va salvar»

Llegeix més