Situació i necessitats d'abordatge de la prevenció del suïcidi

El suïcidi continua sent un dels grans problemes de salut pública en la nostra societat. S'estima que implica més de 120.000 morts evitables a l'any a la Regió Europea, segons l'informe European Health Report 2024 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Es tracta, a més, de la primera causa de mort entre persones joves (15-29 anys). Tot i que la mitjana de morts per suïcidi a Europa entre el 2015 i el 2021 ha experimentat un descens del 16,2%, hi ha països que sí que han experimentat un augment. És el cas d'Espanya, amb un increment del 8,6%, segons aquest recent informe. Espanya és un dels set països que han experimentat un creixement de casos juntament amb Regne Unit (+14.3%), Noruega (13,5%), Macedònia del Nord (13,3%), França (3,5%), Finlàndia (3,2%), i Geòrgia (+1,6%).

En aquest context, la Comissió de Sanitat del Senat d'Espanya ha rebut diferents experts en la matèria en el marc de la ponència sobre salut mental i la prevenció del suïcidi.

Es destaca la intervenció del Dr. Francisco Villar, coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i amb més de 12 anys d' experiència atenent infants i adolescents, i les seves famílies, quan es produeix una temptativa de suïcidi.

En la seva exposició, el Dr. Villar ha posat en valor les múltiples millores que s'han desenvolupat en l'última dècada a Espanya en relació a la prevenció i l'atenció de persones amb ideació suïcida. Entre aquestes intervencions ha destacat els esforços per aconseguir un seguiment immediat de la temptativa suïcida, com el Codi Risc Suïcidi a Catalunya, que garanteix el seguiment de l'atenció en 72 hores, o els equips d'atenció paral·lels impulsats des de les Illes Balears. La implementació de telèfons de prevenció de suïcidi, amb implicació de l'administració, han marcat una fita també en la prevenció. Un altre aspecte de millora han estat els esforços de coordinació entre salut, educació i serveis socials a diferents nivells, i la tasca encomiable de les associacions de supervivents en la formació i acompanyament.

Malgrat aquests avenços, el Dr. Villar destaca l'augment preocupant dels casos en l'àmbit infantojuvenil.

«A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, hem passat de 250 casos atesos a urgències el 2014 a més de 1.000 anuals en els últims anys», Dr. Francisco Villar.

En la seva intervenció, ha recordat els quatre aspectes que l'OMS apunta com a claus en matèria de prevenció del suïcidi:

• La prevenció d'accés a mètodes, «segurament la intervenció que més vides ha salvat», explica Villar.
• L'accés a la informació del mètode. Mentre que els mitjans de comunicació sí que ho han entès, i hi ha nombroses guies amb recomanacions sobre com parlar de suïcidi als mitjans, això no impedeix que els adolescents tinguin aquesta informació. «Als adolescents els arriba la informació sobre quins són els mètodes més letals que hi ha per fer les temptatives. I això ha complicat molt l'abordatge, l'atenció de pediatria s'ha fet molt més complexa perquè cal fer intervencions més llargues. Ja saben vostès d'on aconsegueixen aquests nois aquesta informació», reflexiona el psicòleg, «els nois i noies que pateixen troben satisfacció i se senten entesos en aquestes comunitats en xarxes (molts són altres nois que pateixen i comparteixen els seus pensaments sense pensar en l'impacte que tenen en altres persones). Això ens està complicant moltíssim la vida perquè posposa la petició d'ajuda a qui sí que podem ajudar».

• Aconseguir trobar mecanismes d'identificació ràpida dels nois i noies que pateixen. En aquest sentit, el Dr. Villar reflexiona sobre «com s'ha perdut la possibilitat que els pares i mares, els equips educatius o la comunitat siguin els referents d'aquests nois i noies».

• Defensar la vida, és a dir, focalitzar-nos en els factors protectors més que a eliminar factors de risc. «Cal enfrontar els riscos, sens dubte, però cal protegir aquells factors que permeten a la persona adquirir habilitats per fer del món un lloc habitable», apunta Villar.

Conèixer #Parlem Ajudar Prevenir

La mort per suïcidi: una realitat evitable

Llegeix més

Monogràfic

Tot i que el fenomen del suïcidi és multifactorial, Villar llança algunes propostes que al seu entendre poden millorar la situació en el cas infantojuvenil:

• Una regulació de l'accés d’infants i adolescents a pantalles i xarxes socials.

• Promoure una educació lliure de pantalles en etapes inicials per enfortir la lectura i comprensió.

• Campanyes informatives per conscienciar les famílies sobre els riscos de l'ús primerenc de pantalles.

• Major suport a les famílies afectades i als equips educatius.

Per una Llei Integral de Prevenció del Suïcidi

Miguel Guerrero Díaz, coordinador de la Unidad Cicerón de Prevención del Suicidio de l'Hospital Universitario Virgen de la Victoria de Màlaga ha revisat també el context històric de la prevenció del suïcidi des que Espanya es va comprometre amb l'OMS a desenvolupar un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi, tot i que aquest no va arribar fins al 2025.

Guerrero ha instat el poder polític legislatiu «a una urgent creació d'una norma jurídica que garanteixi la prevenció del suïcidi a Espanya, que estableixi les mesures estructurals i els recursos adequats per abordar aquesta problemàtica social d'una manera integral i efectiva. Cal reduir la taxa de mortalitat per suïcidi al nostre país i optimitzar l'assistència que té el Sistema Nacional de Salut». 

En la seva exposició, Miguel Guerrero ha destacat que el suïcidi no és només un problema de salut mental, sinó un problema social i multidimensional, que requereix una visió psicosocial i comunitària, no només mèdica o psiquiàtrica.

Ha apuntat, a més, alguns factors clau en matèria de prevenció:

• Factors de risc no només mèdics: desigualtat social, violència, abús, precarietat laboral.

• Perspectiva de gènere: el 80% dels suïcidis consumats són d'homes, però les polítiques públiques no estan dissenyades específicament per a ells.

• Edatisme i oblit de la gent gran: tot i que els mitjans s'enfoquen en joves, les taxes més altes de suïcidi estan en persones grans.
   

Factors de risc i de protecció del suïcidi en persones grans

Ir al artículo

• Distribució geogràfica desigual: regions com Galícia, Astúries, Andalusia i Canàries tenen taxes més altes

Com a propostes d'acció, Guerrero proposa implementar una Llei Integral de Prevenció del Suïcidi amb recursos garantits, ampliar la prevenció més enllà de l'àmbit psiquiàtric, incloent enfocaments socials i comunitaris; enfortir polítiques específiques per als grups de més risc (homes, gent gran, comunitats vulnerables), i aprendre d'altres països on els plans nacionals han estat més efectius en la reducció de suïcidis.

La paraula i l'escolta activa com a mètode més efectiu en els serveis d'emergència

En aquesta sessió s'ha pogut també conèixer de primera mà l'actuació dels serveis d'emergències en casos de persones amb crisis suïcides de la mà de Sergio Tubío Rey, president de l'Associación Internacional de Bomberos y Psicología de Emergencias de Madrid. Tubío ha desmuntat alguns mites en relació a aquestes intervencions d'urgència que s'han propagat a través de les xarxes socials (placatges impossibles, ràpels per empènyer la persona dins, etc.) i que són, precisament, «tot el que no cal fer en aquestes situacions». «El nostre objectiu no pot ser cap altre que tractar la persona amb la màxima humanitat possible», explica Tubío, «les eines més simples són les més efectives: humanitat, empatia i compassió».

S'han revisat els diferents riscos que implica una intervenció d'aquestes característiques, entre els quals hi ha també l'afectació emocional dels serveis d'emergència. Entre les necessitats més urgents que apunta el president de l'Associación Internacional de Bomberos y Psicología de Emergencias de Madrid es troben:

• Formació.

• Protocols d'actuació conjunta.

• Inversió en mitjans materials i personals, especialment per pal·liar les diferències de recursos segons es tracti d'una zona urbana o rural.

• Plans d'intervenció homogenis a tot el país.

• Plans de salut emocional per als intervinents.