Superant les resistències al model d'atenció basada en drets

El model d'atenció en salut mental està canviant; els serveis inclouen cada vegada més, i des de fa anys, l'atenció centrada en la persona, basada en drets i en el model de recuperació. Els avenços amb la planificació de decisions anticipades, la incorporació de tècnics de suport mutu o el desplegament del programa QualityRights així ho demostren. Hi ha nombrosos exemples d'institucions i serveis que en els darrers anys han fet una aposta clara per incorporar la mirada de drets i la lluita contra l'estigma en els seus models assistencials.

Però les vivències de discriminació en l'àmbit sanitari segueixen existint, i les persones continuen experimentant l'estigma en el seu pas pels serveis. Canvis com el que representa modificar el model d'atenció en salut mental no es fan d'avui per a demà, i el camí no està exempt d’obstacles i resistències.

La resistència al canvi és una reacció comuna en qualsevol àmbit de treball. La por de fer les coses d'una manera diferent és inherent a la naturalesa humana i sovint es manifesta també en les transformacions dels models d'atenció. En el cas del model d'atenció basada en drets en salut mental, aquest canvi implica un replantejament profund de les pràctiques assistencials i de les relacions entre professionals i persones ateses als serveis.

El model de recuperació, un canvi de paradigma en l’abordatge de la salut mental

Ir al artículo

Els professionals en el punt de mira

En el camí del canvi, els professionals de la salut mental sovint se senten assenyalats com a responsables finals de les vulneracions de drets i les discriminacions que es poden produir en l'atenció assistencial. No obstant això, la realitat és que formen part d’un engranatge social molt més ampli, en el qual intervenen nombrosos actors i estructures, incloent-hi el marc legal, les institucions i les dinàmiques socials.

El repte principal per als professionals és trobar un equilibri entre el compliment dels protocols, les normatives, les lleis i l'aplicació d'una atenció centrada en els drets de la persona. Aquest escenari pot generar tensions i una sensació de frustració en aquells que, tot i voler aplicar una perspectiva de drets, es veuen limitats per un sistema que encara està en transició.

En el model d'atenció basada en drets en salut mental el canvi implica un replantejament profund de les pràctiques assistencials i de les relacions entre professionals i persones ateses.

A més, el canvi cap a un model basat en drets suposa una transformació de les relacions entre els professionals i la persona atesa. Mentre que el model tradicional s'ha basat en una relació de poder asimètrica, en què el professional prenia decisions per la persona, el nou model planteja un treball col·laboratiu en què la veu de la persona atesa ha de ser el centre de l’atenció. Aquest canvi no és senzill, ja que requereix una formació i una reestructuració del rol professional.

En aquest sentit, és fonamental que les institucions facilitin espais de reflexió i formació perquè els professionals puguin entendre i incorporar els principis d'atenció basada en drets. Així mateix, cal que es promoguin xarxes d'aprenentatge entre professionals per compartir experiències i estratègies que permetin una implementació efectiva d'aquest model.

Formació i sensibilització de professionals de la salut mental des del model de la recuperació

Ir al artículo

L'adopció d’un model d’atenció basat en drets humans requereix una transformació del sistema de salut mental, que inclou canvis en infraestructures, metodologies i suports disponibles. Actualment, els serveis treballen sota una considerable càrrega assistencial, amb molta rotació de personal i poc temps disponible. Sense els recursos necessaris, els professionals poden percebre que es tracta d'un model difícil d’aplicar o, fins i tot, una opció inviable.

Alguns professionals poden sentir-se frustrats quan, tot i voler aplicar una perspectiva de drets, es veuen limitats per un sistema que encara està en transició.

Un model centrat en els drets de la persona requereix recursos i espais adequats per oferir un suport personalitzat i comunitari, així com professionals formats en atenció basada en drets i lliure de discriminació.

L’estigma social i estructural

L'estigma estructural i l'estigma social contribueixen directament a la perpetuació de les vulneracions de drets i a les experiències de discriminació. Aquest estigma sovint situa els professionals en un rol de control social, on s'espera que diferenciïn entre el que és considerat «normal» i el que no ho és. 

Les persones amb problemes de salut mental sovint se les associa a estereotips d’agressivitat i imprevisibilitat. Aquesta percepció fomenta el control i la monitorització de les seves vides, i això genera una barrera per a la seva autonomia. Els professionals, sota aquesta mirada, es poden veure obligats a prendre decisions des d’una perspectiva paternalista, diferenciant entre «bogeria i raó», perpetuant, d'aquesta manera, una relació de poder asimètrica. A més, alguns professionals també han interioritzat creences estigmatitzants al llarg de la seva formació o trajectòria laboral, fet que influeix en la seva manera d'abordar l'atenció. 

La formació i la reflexió crítica són essencials per identificar i desmuntar aquests biaixos, promovent una atenció realment lliure d'estigma i basada en els drets. Per això, és imprescindible continuar treballant per erradicar l'estigma en tots els nivells de l'atenció en salut mental.

Lluitant contra l’estigma en salut mental a l’àmbit sanitari

Llegeix més

La responsabilitat professional

El principi de responsabilitat és fonamental en la tasca dels professionals de la salut mental, ja que tenen la missió de vetllar pel benestar de les persones que atenen. No obstant això, aquest principi pot entrar en conflicte amb el model d'atenció basada en drets, que prioritza la capacitat de decisió de cada persona, incloent-hi el dret a assumir riscos i a equivocar-se.

Aquest canvi de paradigma requereix una nova manera d'entendre la responsabilitat professional. No es tracta només de protegir, sinó d'acompanyar les persones en la presa de decisions informades, amb un equilibri entre suport i autonomia. Això implica un canvi profund en les metodologies de treball, deixant enrere una visió paternalista i promovent una corresponsabilitat compartida entre els professionals, les persones ateses i la societat en general.

Tanmateix, la responsabilitat legal continua sent un factor clau en la presa de decisions dels professionals de la salut mental. En situacions en què una persona pugui estar en risc, els professionals es veuen sotmesos a marcs legals que poden limitar la seva capacitat d'actuar exclusivament segons el model d'atenció basada en drets. Això posa de manifest la necessitat de canvis legal clar i d'unes normatives que estiguin alineades amb un model d'atenció basat en drets.

No es tracta només de protegir, sinó d'acompanyar les persones en la presa de decisions informades, amb un equilibri entre suport i autonomia, deixant enrere una visió paternalista i promovent una corresponsabilitat compartida.

La responsabilitat no ha de recaure exclusivament en els professionals, sinó que ha de ser compartida amb un sistema que fomenti els drets i el benestar de totes les persones implicades en l'atenció en salut mental. Perquè aquest model sigui realment efectiu, cal que els professionals puguin transitar d'una responsabilitat individual cap a una corresponsabilitat compartida amb les persones ateses i amb la societat en general.

Sobrepassar els obstacles: les bones pràctiques

És imprescindible visibilitzar les vulneracions de drets i les discriminacions per tal de dimensionar la problemàtica i entendre la urgència del canvi. Assenyalar aquestes situacions no ha de ser percebut com un atac als professionals, sinó com una oportunitat per transformar la realitat. Una realitat que és urgent transformar, ja que darrere de totes aquestes barreres i resistències hi ha persones experimentant vivències de discriminació amb conseqüències negatives en tots els aspectes de les seves vides. 

Compartir experiències reeixides de l'atenció basada en drets, destacar exemples positius i generar espais de reflexió col·lectiva facilita la transició cap a un altre model.

Per poder superar aquests i altres obstacles que trobem per implementar el model d'atenció basada en drets, cal poder imaginar que l'escenari és possible i que hi ha alternatives. Compartir experiències reeixides de l'atenció basada en drets, destacar exemples positius i generar espais de reflexió col·lectiva facilita la transició cap a un altre model.

Bones pràctiques en el suport a la presa de decisions

Llegeix més

Des d'Obertament, en la seva missió d’abordar l’estigma i la discriminació en l'àmbit sanitari, hem treballat de la mà dels serveis per tal d'elaborar un recull de bones pràctiques de lluita contra l'estigma en salut mental comunitària. L'experiència d'entitats i serveis ha demostrat que la sistematització de bones pràctiques és clau per assegurar una atenció respectuosa i lliure d’estigma. No es tracta només d'una qüestió de bones intencions o de la sensibilitat personal dels professionals, sinó d'integrar accions concretes i sistematitzades que garanteixin una atenció alineada amb els drets humans i que puguin ser replicades per altres serveis.

L'atenció en salut mental basada en drets no és una utopia, sinó un camí que ja s'està recorrent en molts espais. Amb el compromís de persones amb experiència viscuda, professionals, institucions i societat, és possible transformar l'atenció en salut mental i garantir el respecte pels drets de totes les persones.