Com ajudar una persona amb autisme a practicar un esport en equip

Practicar esport en grup pot ajudar les persones amb autisme a millorar les habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip. Però alhora requereix molt més esforç que els esports individuals, ja que ens fa enfrontar-nos a alguns reptes com la relació i la comunicació amb els altres i, normalment, ens trobem amb entorns més agressius sensorialment. Per això, és recomanable començar per practicar un esport individual i passar a l'esport de grup quan considerem que és el moment.

A vegades, és difícil saber quin esport practicar, però en l'esport en equip són tan importants les nostres preferències com el monitor o entrenador que tinguem al costat, que ens ha de poder entendre, reforçar la nostra autoestima i donar-nos suport sense infantilitzar-nos.

Fer esport quan tens autisme

Llegeix més

Algunes recomanacions per als monitors o entrenadors que tingueu als vostres equips una persona amb autisme:

• Si és possible, és millor escalonar el nombre de participants en un grup (de futbol 7 a futbol 11, per exemple).
• Heu de prendre-us un temps per conèixer la persona autista que formarà part de l'equip: apreciar les seves necessitats i preferències, el seu estil de comunicació i la seva manera de comportar-se.
• La comunicació ha de ser sempre clara, concisa i directa, acompanyant la comunicació verbal amb la no verbal. 
• Podem necessitar temps per processar la informació (no ens doneu diverses ordres consecutives). 
• No passa res si portem sistemes d'ajuda com ara protectors auditius, etc. que poden evitar que ens agobiem.
• És important recordar que podem ser molt literals, així que compte amb les indicacions ambigües com «fes servir el cap» (per a què? Això va d'encistellar, no de donar cops de cap, al contrari).
• Estarà bé preguntar sempre com ens va. Potser no sabem respondre, però ja ens anireu coneixent. 
• No ens infantilitzeu innecessàriament.
• Compte amb les lesions: podem tenir molt alt el llindar del dolor i estar lesionats sense saber-ho.
• És important també revisar l'espai per evitar possibles distraccions (per exemple, la interacció amb altres grups).
• Si estructureu les sessions, ens faciliteu la vida.s
• Si heu de proposar-nos activitats noves o desconegudes, si us plau, feu-ho en un entorn on ens sentim còmodes.
• Els nostres interessos, que potser podeu considerar fixos i repetitius, poden ajudar-vos a connectar amb nosaltres. Utilitzeu-los.

L’educació física com a eina d’empatia i respecte

Llegeix més

I també us aconselleria que:

• Identifiqueu els vostres propis estats d'ànim, desitjos, interessos, queixes… i intenteu expressar-los adequadament (No tot és culpa nostra!).
• Diferencieu amb nosaltres claus contextuals (moments adequats-moments inadequats) amb l'objectiu de controlar o autoregular la conducta.
• Utilitzeu el gest com a element no verbal de la comunicació. La comunicació no verbal és imprescindible, encara que també pot confondre'ns. 
• La cosa no va de ser Messi o Alexia, sinó d'estratègia d'ensenyament, esforç, tolerància, respecte i compayonia.
• És important que les persones que estiguin amb nosaltres (monitors, per exemple) ens ajudeu en els nostres problemes amb el sistema vestibular (equilibri i control espacial) i propioceptiu (on està cada part del nostre cos a cada moment).

Practicar esport pot ajudar a incrementar la nostra autonomia, millorar el nostre benestar emocional i a relacionar-nos amb els altres. Però hem de gaudir-ho!