Fer esport quan tens autisme

La pràctica esportiva és fonamental per al desenvolupament de totes les persones. A més de millorar la nostra condició física i emocional, proporciona, alhora, oci i vida social.

L'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès i augmenta les habilitats motores. Si a més el practiquem de manera adequada, augmenta la confiança en un mateix i desenvolupa habilitats com el treball per objectius i la responsabilitat. I si el practiquem en grup, pot ajudar a millorar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.
 

Què t’aporta fer esport?

Llegeix més

Quin esport podem practicar i com començar a fer-ho?

Sembla una obvietat, però el millor esport que pot practicar una persona amb autisme és el que li agradi a ella i no el que li agradi sí o sí, per exemple, als seus pares. En general, tots som més constants en la pràctica i ens sentim més feliços si practiquem un esport que escollim nosaltres. Un cop triat l'esport, algunes recomanacions per començar a practicar-lo són:

• Començar per esports individuals: ens permetrà acostumar-nos a la pràctica esportiva. El pas a l'esport d'equip és un pas molt important que, si es fes, pot ajudar-nos a relacionar-nos amb altres persones, però és imprescindible encertar el moment (i pot no ser fàcil).
• Tenir un ambient estructurat: a les persones autistes ens agrada saber quan comencem, què farem i quan acabarem.
• Tenir una certa supervisió: els autistes solem fatigar-nos fàcilment i posem llavors l'interès en una altra cosa. Fins i tot, de vegades, podem ser molt agosarats, així que millor que tinguem a algú que ens pugui acompanyar i assessorar també en les recuperacions.

Algunes idees d'esports individuals

• Natació. Fins i tot aquells de nosaltres que no tenim bona coordinació o habilitats motores, ho podem passar bé a la piscina. La natació també ens permet formar part d'un equip a través de la pràctica individual. Sí: estic pensant en les carreres per relleus.
• Córrer. Tots correm. Saltar i córrer poden ser dues activitats naturals de l'ésser humà. Córrer, a més, no ens obliga a desenvolupar habilitats de comunicació que són imprescindibles en esports d'equip. També poden tenir el seu espai les pràctiques de relleus.

Els esports d'equip plantegen reptes importants, com el contacte i la comunicació amb els altres, una major coordinació i ambients normalment més sorollosos.

• Caminar. La versió «tranquil·la» de córrer és el senderisme, que pot fer-se de manera individual o en grups petits. Caminar ens permet gaudir de l'entorn, i, si ho fem en grup, no tenim per què participar de manera intensa en les converses que es donin. 
• Equitació. Estem acostumats a parlar entre les persones amb autisme de l'equinoteràpia. Hi ha ocasions en què ens resulta més fàcil comunicar-nos amb els animals que amb les persones.
• Bitlles. Encara que no ens acostuma a agradar el soroll que sol haver-hi en les pistes de bitlles, una activitat predictible (tires dues vegades i t'asseus) i repetitiva com aquesta pot agradar-nos.
• Arts marcials. Són activitats sempre regulades. Ens ajuden a desenvolupar l'equilibri, la força, l'autoestima i la disciplina; però, a més, té el repte (que pot ser positiu) de la interacció física amb altres persones.
• Esports de motor. Activitat molt reglada de principi a fi, i amb la seva simbologia (banderes, per exemple). Si ens interessa, podem aprendre'ns de memòria quin és el millor traçat en cada pista. Pot ser molt interessant.

Quin és el millor esport per a mi?

Llegeix més

Els reptes dels esports en equip

Trobar el moment per fer el pas a un esport d'equip és molt molt important. Els esports d'equip solen requerir d'un grau de coordinació superior que els individuals, i es practiquen en entorns més agressius a nivell sensorial. Evidentment, la relació i la comunicació amb els altres també és un repte. A vegades és difícil encertar l'esport per practicar, però en l'esport en equip tan important són les nostres preferències com el monitor (o entrenador) i el grup on aterrem.

Cal que els monitors i entrenadors estiguin formats adequadament i que:

• Ens donin suport però no ens sobreprotegeixin.
• Reforcin la nostra autonomia.
• Combinin l'expressió verbal amb la no-verbal.
• Ens entenguin i no ens infantilitzin innecessàriament.
• Vigilin les nostres lesions.

L'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès, incrementa la motivació i la confiança en un mateix i, si el practiquem en grup, ajuda a desenvolupar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.

Practicar esport implica a nivell emocional que:

• Estiguem més motivats.
• Ens sentim més segurs de nosaltres mateixos.
• Tinguem una defensa contra els baixos estats d'ànim i l'aïllament.

Però hem de ser conscients que les persones amb autisme tenim algunes dificultats com:

• L'adaptació als ritmes i organització de les activitats o pràctiques esportives.
• Compartir amb altres companys moments de vestuari o descans (no sabem de què parlar en moments de pausa, si és que n'hi ha).
• Entendre convencions socials relatives al grup.
• Falta d'iniciativa per a la comunicació i la relació amb els altres, o maneres inadequades o fallides d'intents d'establir vincles.
• Dificultats per demanar ajuda o expressar emocions i problemes.