Les persones amb problemes de salut mental tenen dret a…

Les persones amb problemes de salut mental sovint veuen que alguns dels seus drets fonamentals són amenaçats o vulnerats. Alguns d’aquests drets són: 

Dret a la igualtat i a la no discriminació

Totes les persones tenen dret a rebre un tracte igualitari i a no ser discriminades.

La discriminació i les vulneracions de drets generen un patiment a la persona que pot ser causa de problemes de salut mental (determinants socials), alhora que el fet de tenir un problema de salut mental és una font de discriminació. 

Aquesta discriminació es pot donar en tots els àmbits de la vida diària: laboral, educatiu, assistencial i lúdic, entre d’altres. 

La discriminació, l’estigma i l’autoestigma són obstacles molt importants en la recuperació de la persona. 

A més, hi ha persones que són discriminades doblement: per tenir un problema de salut mental i per aspectes com el seu gènere (especialment les dones), el color de la pell, haver estat en un centre penitenciari, el seu nivell socioeconòmic, etc. 

Dret a ser reconeguts iguals davant la Llei i a accedir a la Justícia

Totes les persones tenen dret a accedir als serveis de justícia i a ser tractats iguals davant la Llei.

Aquest dret implica, entre altres aspectes, poder tenir propietats o heretar-ne, conèixer quins són els seus béns econòmics i gestionar-los, demanar crèdits, hipoteques i altres serveis financers, i poder declarar com a testimonis en actes judicials. 

Dret a la informació

Totes les persones tenen dret a rebre informació suficient, completa i comprensible. 

En l’àmbit de la salut mental, tenen dret a rebre informació sobre:

• El diagnòstic: què significa, possibles causes, pronòstic i possibilitats de recuperació.
• Alternatives de tractaments existents (i els seus efectes) i recursos de suport comunitaris.
• Els seus drets.
• Els procediments usats en els ingressos, especialment en els involuntaris.
• Els riscos que poden comportar els assaigs clínics (i altres estudis).
• Els ajuts disponibles: econòmics, d’habitatge, sociolaborals, etc.

Les persones també tenen dret que informin, assessorin i acompanyin les seves famílies i el seu entorn proper, perquè puguin donar suport en el dia a dia a la persona que té el problema de salut mental, especialment quan es troba en una situació de crisi, i millorar la convivència. 

Dret a la llibertat d’expressió i opinió

Totes les persones tenen dret a expressar-se lliurement i a comunicar-se de la manera que triïn. 

Expressar les seves opinions, necessitats i preferències és bàsic per a l’empoderament i la recuperació de la persona, perquè pugui prendre el control de la seva vida, alhora que promou el respecte d’altres drets i fer evidents situacions de discriminació. 

Tot això també implica que les persones amb problemes de salut mental puguin tenir mitjans per fer reclamacions en els serveis assistencials i per participar de manera activa en la millora d’aquests serveis i dels procediments. 

Dret a decidir lliurement

Totes les persones tenen dret a prendre decisions lliurement en tots els àmbits de la seva vida.

Implica decidir sobre aspectes de la seva quotidianitat (on i amb qui viure, tenir o no parella, fills, etc.). Però decidir com volen viure de vegades es veu limitat per la manca de recursos i d’alternatives de suport a la vida independent, i també perquè la família i els equips professionals que les atenen, tot i que de forma benintencionada, de vegades prenen algunes decisions en nom de la persona. 

Les persones amb problemes de salut mental també tenen dret a decidir sobre el tractament que reben. Perquè això sigui possible, no només cal l’assessorament dels equips professionals, sinó també que hi hagi alternatives al tractament farmacològic i a l’ingrés.

La seva capacitat de prendre decisions de vegades es pot veure afectada pel problema de salut mental, però no de manera permanent ni absoluta, sinó excepcional. Fins i tot en els moments en què experimenten crisis greus, s’ha de protegir i garantir el seu dret a decidir. Per això, cal fer tot el possible perquè la persona conservi la seva capacitat jurídica, disposi dels suports a la presa de decisions que en cada moment pugui necessitar (per exemple, l’assistent personal) i faci ús de garanties com la Planificació de Decisions Anticipades (PDA). 

Dret a viure una vida independent, a ser incloses en la societat i a treballar

Totes les persones tenen dret a tenir una vida autònoma, independent i normalitzada, a una completa inclusió en la comunitat i a disposar de serveis de suport a la seva autonomia que permetin que així sigui.

Els pilars de la vida independent, en el nostre sistema social, són l’educació, el treball i l’habitatge. No disposar de recursos de promoció de l’autonomia porta la persona a dependre de la família i de la xarxa de serveis de salut mental de manera cronificada.

Alguns d’aquests suports poden ser: 

• Ajuts econòmics.
• Programes residencials i d’habitatge adaptats.
• Serveis d’atenció al domicili.
• Serveis d’inserció social i laboral (en el mercat laboral ordinari) o de treball protegit.

El voluntariat inclusiu, és a dir, que no discrimina per motius de salut mental, pot ser una bona oportunitat de desenvolupar una activitat no laboral i d’alt valor per a la societat, i una manera de formar-hi part.

Dret a la confidencialitat i a la intimitat

Totes les persones tenen dret que es respecti la seva intimitat i privacitat.

Respectar la seva confidencialitat, privacitat i intimitat és especialment important en els contextos assistencials: confidencialitat de la informació revelada durant la teràpia i de la història clínica i intimitat en els serveis d’atenció intensiva (privacitat dels espais i possibilitat de comunicar-se amb l’exterior).

Dret a la protecció contra la tortura i altres tractaments cruels

Totes les persones tenen dret a la llibertat i la seguretat, i també a no rebre tractaments cruels, a no ser torturades, maltractades ni humiliades.

No poden ser explotades, patir abusos ni violència (en especial les dones i les nenes) i han de poder disposar de serveis que les protegeixin i d’ajudes per a la seva millora (física i psicològica).

Tampoc poden ser privades de llibertat sense causa legal, ni ser objecte de pràctiques assistencials coercitives de manera arbitrària. Algunes d’aquestes pràctiques que poden ser contràries als drets de la persona són l’ingrés involuntari, les contencions mecàniques, les reclusions o l’aïllament no justificats, la medicació forçosa i la sobremedicació. 

Eliminar la coerció i que les cures a la persona s’articulin al voltant dels seus drets millora el benestar de tothom, tant de la persona atesa com del seu entorn, i requereix una transformació dels recursos i dels serveis.

Totes les persones, i també les que tenen problemes de salut mental, tenen dret a:

• Dret a la salut (física i mental) del més alt nivell possible.
• Dret a un nivell de vida adequat i a protecció social.
• Dret a l’educació.
• Dret a la  participació política i en la vida pública.
• Dret a la participació en la cultura, l’oci i l’esport.