- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
Els símptomes en el TEA en dones són lleugerament diferents, ja que hi pot haver menys rigidesa cognitiva o la persona pot emmascarar més símptomes. Els interessos intensos que puguin tenir poden passar més desapercebuts per resultar més «funcionals». A la xarxa de salut mental d'adults solen ser persones que arriben amb ansietat marcada, simptomatologia depressiva i de vegades amb múltiples diagnòstics previs com el trastorn límit de la personalitat, trastorns de la personalitat no especificats, trastorns de la conducta alimentària, trastorns dissociatius, etc. Hi pot haver concurrència d'aquests diagnòstics juntament amb el TEA, però sovint hi ha confusió d'aquests símptomes.
Quant a salut mental comunitària, les intervencions en la comprensió dels símptomes i la gestió de l'ansietat responen a part de les necessitats que aquestes dones reporten. Cal comentar que és un col·lectiu que pot ser més vulnerable al tema d'abusos, per la qual cosa en noies joves TEA és útil poder fer psicoeducació en l’àmbit de la sexoafectivitat i el maneig segur a les xarxes.
