- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
Els símptomes poden ser diferents en dones i homes. Sospito que hi ha un cert infradiagnòstic en dones. És cert que una persona adulta que vegi que, per exemple, té dificultats per socialitzar, o problemes de comunicació com ser molt literal o no entendre els dobles sentits, o preferir en excés les rutines, o tenir uns interessos molt intensos i marcats, entre d'altres, podria sospitar que pot ser una persona amb autisme.
Els homes, en la infància, crec que poden ser més fàcilment diagnosticats perquè són com «petits professors» en el seu tema d'interès. A més, si estan confusos respecte a la seva situació i expressen la seva frustració de forma notòria, això fa que siguin més fàcilment detectables.
Les nenes, per contra, acostumem a enfrontar-nos amb els nostres problemes imitant les nostres amigues, passant més desapercebudes. Compte! Que això fa que siguem especialment vulnerables a l'abús, ja que el nostre desig de pertànyer al grup i les nostres dificultats en l’àmbit social i en la comprensió dels contextos ens porta a interpretar, per exemple, l'acostament sexual com un senyal d'acceptació per part dels altres.
Evidentment, cada persona és un món i encara que l'autisme sol mostrar-se en les primeres fases del desenvolupament, pot no manifestar-se plenament fins que les demandes socials ens sobrepassen. I això pot passar en un moment diferent en cada persona.
