- Quins són els reptes principals que afronta la persona amb autisme quan passa a l'edat adulta?
- En el cas de les persones amb Asperger, quins són aquests reptes?
- Com s'afronta el futur quan es té algun altre trastorn a més de TEA, com ara una psicosi?
- Un cop som adults, com podem saber si tenim un TEA si mai no ens han diagnosticat?
- Els símptomes del TEA empitjoren amb l'edat?
- Com podem acompanyar els nostres fills en l'etapa d'estudis superiors? Està preparat el sistema per facilitar-li la integració?
- Com podem ajudar una persona amb autisme al seu lloc de treball?
- Quin és el paper dels pares quan els fills i filles amb autisme són grans?
- Una persona amb autisme pot viure sola?
- Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
- Com són les relacions sexoafectives de les persones amb autisme? En què poden ajudar les parelles?
- Quines són les dificultats principals per relacionar-se socialment i quines estratègies es poden seguir?
- Davant la dificultat de diagnòstic i intervenció amb dones amb TEA, què hem de tenir en compte i què ens diu l'evidència sobre les intervencions amb aquest col·lectiu per part de la salut mental comunitària?
- Com es pot diferenciar l'autisme adult del trastorn límit de la personalitat (TLP), més enllà de per la impulsivitat?
- Com cal abordar la incompatibilitat i els conflictes d'una mare amb TEA cap a un fill amb TEA en el dia a dia donada la rigidesa i la poca tolerància a la frustració i la manca d'empatia-comprensió de tots dos?
- Què cal esperar de l'atenció especialitzada quan la persona amb TEA passa a la xarxa d'atenció d'adults?
- Com es pot motivar una persona amb autisme a millorar els hàbits d'activitat física?
- Quina teràpia es fa servir en el cas de persones amb TEA que s'autolesionen?
Què cal fer quan una persona amb autisme o Asperger s'aclapara en una relació i es distancia? Com podem ajudar-la?
Si una persona se sent aclaparada i s'allunya d'una relació, és important abordar la situació amb comprensió i respecte per les seves necessitats individuals.
Evidentment, podem intentar certes coses que ens poden ajudar. Per exemple, comunicar-nos de manera clara i sense dobles sentits. És important que la persona amb autisme entengui clarament les expectatives i els límits de la relació. Això pot incloure discutir les necessitats individuals de cada persona i trobar solucions que funcionin per a totes dues parts.
D'altra banda, si una persona amb autisme necessita espai i temps per processar la relació, és important respectar la seva necessitat. Això pot incloure donar-li temps per reflexionar i processar les seves emocions.
També és important disposar de suport emocional. Saber que tenim suport en cas de necessitar-ho, tenir algú que ens escolti, sense anar més lluny, és molt important.
Tornant al tema dels dobles sentits i les expectatives: una de les coses que ens fa més mal és quan ens diuen, per exemple, «jo seré amb tu» o «jo t'ajudaré» i això no acaba sent així. És millor no dir res o establir clarament els límits d'aquest tipus d'afirmacions abans que generar expectatives que després no es compleixin.
