La importància dels entorns urbans en els processos d'envelliment

L'èmfasi en els avantatges i els beneficis que reporta envellir en el lloc de residència se sent des de fa molt de temps. Els estudis que graviten entorn d'aquesta qüestió assenyalen l'impacte beneficiós que té, en termes d'independència i benestar, que les persones grans romanguin en el seu entorn familiar durant el temps que sigui possible. Però pel que fa a l'espai urbà, som conscients, no obstant això, de la multiplicitat de problemes que comporta la vida a les ciutats.

Sense detenir-nos en desafiaments tan importants com l'encariment i la falta d'oportunitats residencials o la segregació social, que per la seva mateixa naturalesa requeririen una reflexió àmplia i profunda, hi ha un altre conjunt d'inconvenients, com ara  l'enorme volum de trànsit motoritzat, la contaminació atmosfèrica o la qualitat dels traçats urbans, que a vegades porten a algunes veus a qüestionar si la màxima d'envellir en el lloc de residència té valor en el cas de les ciutats (per exemple, Smedley, 2012), sobretot en les ciutats més grans, enfront de localitzacions, en principi, més idònies i saludables per a les persones grans. 

Entorn i relacions socials amb enfocament de gènere

Els estudis sobre l'envelliment en el lloc de residència, d'altra banda, posen de manifest la importància de la socialització i els vincles significatius entre les persones grans, en confluència amb recerques urbanes que destaquen la presència d'aquests vincles entre les persones residents en alguns barris, sobretot entre aquelles de més edat, i sobretot entre les dones. Aquests llaços sovint fomenten relacions, trobades i convergències amb efectes notablement positius en la seva vida quotidiana i, simultàniament, contribueixen a consolidar identitats vinculades a aquest espai local on transcorre bona part del seu temps.

Per tant, romandre en un lloc conegut i continuar formant part d'una comunitat que coneix i reconeix a les persones grans i on els vincles veïnals són una font de solidaritat i sociabilitat té molts efectes positius, fins al punt que pot ser la clau per a una bona salut i una bona integració social. De fet, en el marc del caràcter heterogeni dels processos d'envelliment, es comprova com el benestar de les persones grans depèn de múltiples condicionants (Agulló et al, 2019; Organització Mundial de la Salut, 2020), entre els quals, a més de l'estil de vida, destaca l'entorn on viuen. 

Entre les persones i els llocs s'estableixen vincles i connexions que proporcionen qualitat de vida i benestar en la vellesa.

Si bé és cert que bona part de les relacions que en el passat les persones establien en els seus barris actualment s'han perdut, també resulta possible comprovar com, en alguns casos, encara les mantenen i els atorguen un valor molt significatiu; sobretot passa quan la vida ha transcorregut en aquests barris durant molt de temps, i aquest fet ha contribuït a forjar un coneixement i una experiència pràctica capaç de generar vincles intensos amb l'àrea de residència, com pasa amb les dones grans.

Fa temps que es posa de manifest que les experiències i usos de l'espai urbà són diferents per a les dones i els homes (McDowell, 1983; Durán 2017), com a resultat de decisions de disseny i planificació de l'espai de les ciutats que tradicionalment han ignorat les seves necessitats, trajectòries i itineraris. No obstant això, aquest mateix enfocament de gènere resulta particularment útil per comprendre la importància de l'envelliment en el lloc de residència, perquè malgrat les dificultats, l'espai social del barri, de fet, juga un paper fonamental en la vida de moltes dones grans que troben en aquest àmbit la possibilitat d'interactuar espontàniament i, per tant, de desenvolupar xarxes de relacions d'ajuda i suport pràctic i emocional en moments de necessitat (Sánchez de Madariaga, 2004; Gómez i Lebrusán, 2022).

Les Dones Sàvies de Sant Cosme: participació comunitària i lluita veïnal

Llegeix més

L'entorn com a condicionant de la qualitat de vida en la vellesa

Si tornem a la reflexió de l'inici sobre el qüestionament que algunes veus plantegen sobre la potencial falta d'idoneïtat de l'espai urbà com a escenari de l'envelliment de les persones grans, cal destacar que perquè la vida en els barris reuneixi tots els avantatges senyalats, cal que hi hagi espais adequats que no només afavoreixin la trobada veïnal i fomentin les relacions intergeneracionals i l'oportunitat de generar vincles al barri, sinó també que constitueixin entorns saludables i beneficiosos. En altres paraules, entre les persones i els llocs s'estableixen vincles i connexions que proporcionen qualitat de vida i benestar en la vellesa (per exemple, Herbert, 2020). Però perquè això resulti factible, cal que aquests llocs reuneixin determinades condicions, perquè si l'entorn físic i espacial és important al llarg de tota la vida, en la vellesa resulta encara més determinant i, no només arriba a condicionar la trajectòria del nostre envelliment, sinó també, en gran part, també influeix en com responem a les malalties (Rojo et al, 2020), com constata l'Organització Mundial de la Salut (2002). 

Les ciutats han d'estar preparades per donar resposta a les necessitats d'un nombre creixent de persones grans i garantir-los una bona qualitat de vida.

Algunes recerques han demostrat que, fins i tot en situacions de fragilitat, les persones grans són capaces de mantenir la seva independència i la seva autonomia quan resideixen en un entorn amb el qual estan familiaritzades i on es troben a gust. Com demostra Lebrusán (2019), un entorn accessible, segur i on les persones grans se senten bé reforça la seva autonomia i possibilita la millora del seu benestar en edats avançades, de tal manera que, fins i tot en estats de relativa fragilitat, són capaces de romandre independents, en beneficiar-se d'entorns coneguts i transitats que prolonguen la capacitat de desenvolupar les seves activitats i rutines. D'igual manera, des de l'angle oposat, algunes recerques senyalen que trastorns com la depressió o l'ansietat tenen lloc amb més freqüència quan el medi on viuen no afavoreix la socialització per manca d'espais públics, parcs o jardins (Pozo et al, 2021). 

Irene Lebrusán Murillo

Sociòloga. Professora a la Universidad Autónoma de Madrid i investigadora del Centro Internacional sobre el Envejecimiento (CENIE)

Universidad Autónoma de Madrid

«No estem posant el focus en la dimensió humana i social de l'envelliment»

Llegeix més

Els beneficis de les zones verdes en la salut física i mental

Respecte a la importància concreta dels beneficis dels parcs i les zones verdes en les zones urbanes, hi ha moltes veus que insisteixen en la seva capacitat de millorar la salut tant física com mental de les persones. L'Organització Mundial de la Salut (2016), de fet, emfatitza l'efecte positiu i protector de la salut i destaca el seu caràcter imprescindible per tots els beneficis que reporten, però, molt especialment, en termes de benestar físic i emocional; un efecte que resulta especialment important en el cas de les persones grans dels entorns urbans, perquè els dona la oportunitat de caminar a l'aire lliure i interactuar amb els veïns i veïnes del barri.

Així, alguns estudis realitzats en aquest camp han posat de manifest l'associació significativa que hi ha entre la proximitat i disponibilitat d'espais verds i la salut mental i, fins i tot, l'alentiment de la deterioració cognitiva en el cas de la població gran (De Keijzer et al, 2020). En el mateix pla físic, hi ha altres qüestions que cal tenir en compte en l'espai urbà, coma ara eliminar barreres d'accessibilitat com les vorades o els esglaons,  atendre l'estat dels paviments (sense forats ni rajoles trencades) i incorporar elements de suport com ara baranes, de manera que s'evitin disrupcions significatives de les trajectòries quotidianes de les persones grans (Pozo et al, 2021).  

Alguns estudis associen la disponibilitat d'espais verds amb la salut mental i amb l'alentiment de la deterioració cognitiva en les persones grans.

Recapitulant, cal afirmar que, en el context urbà, l'envelliment en el lloc de residència és un component clau en la prolongació del benestar de les persones grans, que es complementa amb tot un conjunt d'elements imprescindibles per maximitzar els seus avantatges, entre els quals són importants:

• La presència d'espais adequats per a l'intercanvi, la inclusió i la socialització, que potenciïn la vinculació i la identificació amb el barri. 
• Una xarxa abundant de zones verdes d'accés senzill i còmode a través d'itineraris segurs.

Tot això condueix a posar en relleu la importància política de prestar atenció a la necessitat de garantir entorns urbans propicis i de suport per aconseguir el màxim nivell possible de benestar de les persones grans, com s'està posant de manifest en l'àmbit internacional des de fa ja temps. En altres paraules, les ciutats han d'estar preparades per donar resposta a les necessitats d'un nombre creixent de persones grans i garantir-los una bona qualitat de vida, a través de l'adequació i dotació convenient d'espais i entorns saludables en els seus barris, que afavoreixin el manteniment de la comunicació i de la sociabilitat en aquesta etapa de la vida (Gómez i Lebrusán, 2022).