Com acompanyar els alumnes amb ARFID des de l'escola

Les persones amb un trastorn per evitació o restricció de la ingesta d'aliments, conegut com ARFID (per les seves sigles en anglès, Avoidant Restrictive Food Intake Disorder), solen rebutjar uns certs aliments a causa d'una falta d'interès general pel menjar, a pors específiques (com el temor a ennuegar-se, vomitar o experimentar dolor, entre d'altres) o a característiques sensorials (com el color, la textura, l'olor o el gust) que els resulten desagradables. Aquest comportament pot portar a una selecció extremadament limitada d'aliments, que pot provocar dèficits nutricionals i dificultats en el creixement i el desenvolupament (especialment en infants i adolescents), així com una interferència significativa en la seva vida social i emocional (funcionament psicosocial).

Les persones amb ARFID poden evitar situacions socials relacionades amb el menjar, com ara els menjadors escolars, les festes d'aniversari, les reunions familiars o les excursions escolars, entre d'altres. La pressió de menjar en aquests entorns pot generar-los malestar emocional, i els pot fer sentir incòmodes o estressats per haver d'enfrontar-se a situacions en què s'espera que provin nous aliments o comparteixin àpats amb altres persones. Amb el temps, poden desenvolupar conductes d'evitació que condueixen, progressivament, a un sentiment d'aïllament social i a dificultats per a establir vincles amb els seus companys. A llarg termini, la percepció de ser «diferents» pot afectar la seva autoestima i els pot provocar vergonya o temor al judici dels altres.

La detecció precoç d'aquestes dificultats en la població infantojuvenil és crucial per prevenir el desenvolupament de simptomatologia clínica a llarg termini. Per això, és fonamental que tant les famílies com els centres educatius, principals contextos en què es configura el funcionament psicosocial dels joves, estiguin informats sobre aquest trastorn. És essencial que sàpiguen com actuar davant la seva detecció i comptin amb les eines necessàries per abordar-ho en la seva vida quotidiana.

L'ARFID, quan la selecció del menjar es converteix en trastorn

Ir al artículo

Què poden fer els centres educatius per donar suport als alumnes amb ARFID?

• Coneixement i sensibilització. És necessària la psicoeducació dels professionals de l'àmbit educatiu sobre l'ARFID, destacant que les dificultats d'aquests alumnes tenen un impacte clínic i un diagnòstic específic. A més, se'ls ha d'oferir estratègies d'intervenció i actuació adequades.
• Suport emocional. És important promoure un entorn de comprensió i suport emocional per als alumnes, evitant l'estigma associat als trastorns de la conducta alimentària.
• Implementació de programes de benestar. Els programes de benestar han d'incloure tècniques de maneig de l'estrès i l'ansietat. També és fonamental que els alumnes participin en totes les activitats acadèmiques proposades pel centre escolar, independentment de si estan relacionades amb l'alimentació (tallers de cuina, activitats d'hort, sortides escolars, etc.).
• Col·laboració entre professionals i famílies. La comunicació i col·laboració entre la família i el centre escolar és un pilar clau. A més, tots dos contextos han de treballar de manera conjunta i coordinada amb els professionals de la salut responsables del pla de tractament per a desenvolupar un pla de suport individualitzat, reforçar les pautes i els objectius que cal seguir i orientar-los en el procés de recuperació.

Les persones amb ARFID poden desenvolupar conductes d'evitació que condueixen, progressivament, a un sentiment d'aïllament social i a dificultats per establir vincles amb els seus companys.

Pautes per abordar l'ARFID als espais de menjador escolar

• Oferir opcions d'aliments variats i permetre que els alumnes triïn el que volen menjar, respectant les seves preferències i aversiones.
• No obligar-los ni forçar-los a provar nous aliments. 
• Introduir nous aliments de manera gradual, seguint el procés d'exposició alimentària previst en el pla de tractament.
• Considerar l'opció de permetre que els alumnes portin el seu propi menjar o puguin seleccionar el dia que volen quedar-se al menjador escolar sobre la base del menú establert i les seves preferències. 
• Crear un ambient relaxat i sense pressions durant els àpats, on els alumnes se sentin còmodes.
• Fomentar la socialització durant les ingestes compartint espai amb els seus iguals, independentment del que mengin (igual, similar o diferent de la resta). 
• Fer un seguiment regular del progrés dels alumnes i ajustar les estratègies segons sigui necessari.
• Mantenir una comunicació oberta amb les famílies i amb l'equip de salut per assegurar que s'estan complint els objectius establerts.

Com detectar un trastorn de la conducta alimentària a l’aula?

Llegeix més

És essencial que les escoles adoptin un enfocament comprensiu i flexible per fer costat els alumnes amb ARFID. Els docents han de comprendre com aquest trastorn pot afectar el funcionament psicosocial dels estudiants, i això els permetrà implementar estratègies que afavoreixin un entorn escolar més inclusiu i comprensiu. D'aquesta manera, es promourà el benestar emocional i social de tots els estudiants. Amb la col·laboració de tots els actors involucrats, es pot crear un entorn inclusiu que afavoreixi la salut i el benestar de tothom.