Com puc saber si m'estic recuperant de l'anorèxia?

Les persones que us esteu recuperant d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA) sabeu que es tracta d'un procés que necessita temps, constància, persistència i el suport de l'entorn. I una de les preguntes més habituals que us podeu fer durant aquest procés és: Com puc identificar si m'estic recuperant? Recorda que la recuperació d'un TCA és diferent per a cada persona, per tant, intenta no comparar-te amb altres persones que estiguin vivint la mateixa situació que tu.

Durant el procés de recuperació, hi ha moments en què pots arribar a sentir que estàs en la mateixa situació que a l'inici. Però has de tenir en compte que la recuperació no és circular, sinó que és com una serpentina. Encara que sentis que estàs sempre en el mateix punt, en realitat ja estàs avançant. Recorda que mai perdràs tot el que has viscut, treballat i superat durant tot aquest temps.

El procés de recuperació implica una sèrie d'aspectes que cal tenir molt presents:

• Acceptar que el teu cos pot canviar perquè necessita canviar.
• Comprendre que demanar ajuda no et fa vulnerable.
• Entendre que la incomoditat (física i emocional) forma part del procés. 
• Confiar en els professionals que t'acompanyen. 
• Assumir que les recaigudes poden formar part del procés.

Pors que afloren en el procés de recuperació d'un TCA

Llegeix més

Al principi del tractament pots arribar a sentir-te molt mal físicament, mentalment i emocionalment. Però aquest malestar és temporal. A mesura que vagis avançant, començaràs a sentir-te més bé. La «veu» del TCA no vol desaparèixer i utilitzarà totes les armes per quedar-se, generant-te dubtes i inseguretats i qüestionant cada cosa que facis. Al llarg del procés és habitual que els canvis es donin de manera gradual i en diferents nivells. A més, aquestes millores no són sempre lineals i al llarg del temps poden haver-hi fluctuacions o pauses que no necessàriament han de veure's com un empitjorament. Senzillament, són part del procés.

La «veu» del TCA no vol desaparèixer i utilitzarà totes les armes per quedar-se, generant-te dubtes i inseguretats i qüestionant cada cosa que facis.

És molt important que tinguis en compte que recuperar-se d'una anorèxia no només implica una recuperació de pes. També has de recuperar-te psicològicament i socialment. Alguns canvis es donaran més ràpid que uns altres. Has de tenir paciència i parar atenció en cada moment per connectar amb les necessitats que puguin aparèixer. És bo poder anar anotant els canvis en un diari o en qualsevol altra forma de registre per mantenir la motivació d'estar cada vegada més bé.

Cal tenir en compte que viure més bé no significa no sentir-se mai malament. Cal recordar que a vegades ens trobarem en moments emocionalment difícils, i és l'única manera d'aprendre a gestionar-los i millorar la nostra capacitat d'afrontament i aprenentatge, la qual cosa es pot entendre com un procés de creixement i transformació.

Nou senyals que em poden ajudar a saber si m'estic recuperant

• Augmenta la consciència de tenir un problema. En fases inicials de la recuperació és habitual que la persona s'autoenganyi i no s'adoni que té el trastorn. A mesura que la consciència del problema va augmentant, acceptaràs millor l'ajuda i podràs anar complint els objectius terapèutics.
• El pes corporal es manté en un rang saludable. Després d'un període de recuperació, el pes ideal es manté relativament estable en una franja saludable, la qual cosa permet que el cos pugui dur a terme les seves funcions fisiològiques i psicològiques bàsiques.
• Els hàbits alimentaris es mantenen estables i això et permet mantenir una alimentació completa, variada i equilibrada, sense evitar aquells «aliments autoprohibits» que consideraves perillosos o poc saludables. També es recuperen els senyals normals de fam i de sacietat i és possible tornar a gaudir dels aliments. La necessitat de control entorn a l'alimentació disminueix. 
• Tornen els nivells previs d'energia. Durant el transcurs del trastorn és habitual sentir-se sense forces, sense energia per fer front a les demandes del dia a dia. Amb la recuperació, els nivells d'energia i vitalitat tornen i notes menys cansament físic, per la qual cosa és més fàcil que recuperis l'activitat que havies deixat de fer, a més de gestionar millor l'estrès. També millorarà la qualitat del son.

Què ens pot ajudar durant el procés de recuperació?

Llegeix més

• Millora l'estat d'ànim. El trastorn fa que les persones es tornin més irritables, tristes o decaigudes. També disminueix la capacitat d'experimentar plaer, la qual cosa es coneix com anhedonia. A mesura que et vas recuperant, va millorant l'estat d'ànim, les motivacions, la gestió de les emocions i l'autoestima, i això fa possible que tornis a gaudir de petites coses de la vida diària. 
• Es recupera l'acceptació de la pròpia imatge, en tenir una autoconsciència més completa i no esbiaixada per un ideal de bellesa inassolible. Per tant, segurament et tractes més bé i amb més respecte quan penses en el seu físic o en la teva manera de ser.
• Els pensaments i preocupacions obsessives relacionades amb el menjar disminueixen, la qual cosa s'experimenta com un «alliberament psicològic», perquè per fi tens la sensació de no haver de pensar en el menjar tot el temps, un cosa que era una espècie d'«obligació autoimposada».
• Els nivells de concentració augmenten. En la mesura que els pensaments obsessius entorn del menjar baixen, tens més capacitat d'atendre les tasques que et proposes i de concentrar-te millor. 
• Milloren les relacions amb els familiars i amics. Al no estar tan condicionades pel trastorn, es recuperen unes relacions més sanes i equilibrades amb els altres. També augmenta la dedicació a les activitats d'oci i temps lliure. Les activitats de la vida diària es duen a terme amb més dedicació i gaudi.

Hem d'entendre la recuperació com un procés de millora i de creixement personal que repercuteix en totes les àrees que el trastorn havia deteriorat, com la salut fisiològica, psicològica, emocional i social. La recuperació, per tant, significa expulsar tot el que són comportaments, pensaments i actituds nocives i totes les coses que el trastorn t'havia robat, com la capacitat de gaudir de les experiències i les relacions amb els altres, la vitalitat, l'energia, la motivació i l'amor propi.

Per recuperar-se d'una anorèxia és necessària l'ajuda professional i el suport familiar, però pensar en tot el que el trastorn t'acaba treient i veure que és possible recuperar-ho i tenir una vida més plena és una bona manera de motivar-te.