Què és el pla de suports i com s’elabora?

La Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, signada a Nova York, el 13 de desembre de 2006, va introduir un canvi de paradigma en la concepció de la discapacitat.  

La principal premissa de la Convenció és que totes les persones tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions que la resta, en tots els aspectes de la seva vida; i el seu propòsit és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, en condiciones d’igualtat, dels drets humans i les llibertats per a les persones amb discapacitat, així com el respecte de la dignitat que, com a persones, els és inherent.  

El canvi de model en el tractament jurídic de la discapacitat promogut per la Convenció de Nacions Unides ha provocat una de les reformes amb més transcendència del nostre ordenament jurídic, que es va materialitzar amb l’aprovació de la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

La Convenció de Nova York

Llegeix més

La nova regulació en matèria de capacitat jurídica entén la discapacitat com una qüestió de drets humans, convertint les persones amb discapacitat en autèntics subjectes de dret i no en mers receptors de serveis assistencials. Aquest canvi implica que la persona amb discapacitat, no només ha de veure garantits tots els seus drets, i els ha de poder exercir en igualtat de condicions, sinó que, també, ha de complir tots els deures i obligacions que com a subjecte de dret té atribuïdes.

Les entitats que donen suport a l’exercici de la capacitat jurídica acompanyen les persones en l’exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions, sempre que sigui possible, atenent la seva voluntat, desitjos i preferències.

El nou procediment de provisió de mesures de suport abandona el tradicional sistema d’incapacitat amb figures com la tutela i la curatela, sovint de caire molt proteccionista i paternalista, i passa a determinar aquells suports, específics, que cada persona pugui precisar en els diferents àmbits de la seva vida i que li han de permetre desenvolupar-se en igualtat de condicions que la resta.

La missió de les entitats que donen suport a l’exercici de la capacitat jurídica, a través de la figura de l’assistència, és acompanyar les persones en l’exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions, sempre que sigui possible, atenent la seva voluntat, desitjos i preferències. L’exercici de l’assistència ha de tenir com a finalitat permetre el ple desenvolupament de la persona en condicions d’igualtat, així com fomentar que aquesta  pugui exercir la seva capacitat jurídica amb menys suports en un futur.  

La reforma legislativa és un pas important i essencial, però ha d’anar acompanyada d’un procés maduratiu de canvi en la societat, de la visió social de les persones amb diversitat i de la seva capacitat per prendre decisions.  

En què consisteix el pla de suports?

En aquest marc se situa el pla de suports: un document que es desenvolupa amb l'objectiu d’ajudar la persona en el seu procés de recuperació i benestar, elaborat en col·laboració amb ella i, si es valora i en funció de l’assistència atorgada, pels seus familiars. Aquesta elaboració conjunta esdevé la peça clau del procediment, donat que permet que quedi recollida la voluntat de la persona i que aquesta estigui compromesa amb els objectius que s’estableixen en el pla i es faci corresponsable del seu compliment.  

És per aquest motiu que és fonamental que la persona estigui informada i implicada, que s’utilitzi un llenguatge clar i comprensible, i es realitzin tantes adaptacions com siguin necessàries.  

Per elaborar el pla de suports, s’ha de partir de:

• La voluntat de la persona.
• El contingut de la resolució de provisió de mesures de suport, ja sigui en un procediment judicial o notarial.
• La identificació dels àmbits en els quals la persona precisa de suport per exercir la seva capacitat jurídica.  
• Les facultats conferides a qui exerceix els suports en cada àmbit.

El pla de suports s’estableix a l’inici de la mesura i és un document que va canviant en funció de les necessitats i desitjos de la persona, però també de la seva evolució. Perquè la persona pugui assolir els seus projectes vitals, caldrà que els i les professionals referents romanguin atents a les seves necessitats i se situïn en un pla d’igualtat, sense actituds paternalistes i utilitzin eines com l’escolta activa i l’empatia.

El pla de suports es desenvolupa amb l'objectiu d’ajudar la persona en el seu procés de recuperació i benestar, elaborat en col·laboració amb ella i, si s'escau, amb la família. 

En la fase inicial, quan s’estableixen les mesures de suport, el més important és aconseguir crear vincle amb la persona. Cal una base de confiança mútua que, inicialment, pot no ser-hi, ja que els suports establerts no sempre són viscuts de forma positiva per la persona. Establir el vincle i començar a treballar els objectius des d’aquesta base és essencial.

Com elaborar el pla de suports

Per a l’elaboració del pla de suports i perquè la persona pugui exercir la seva plena capacitat jurídica, caldrà tenir en compte diferents aspectes de la seva vida, com poden ser:

• On resideix: de manera autònoma, amb la família, en un recurs residencial o assistencial.
• El diagnòstic: deteriorament cognitiu, trastorn mental i/o discapacitat.  
• La seva capacitat econòmica: ingressos que pugui percebre (nòmina, pensió, ingressos provinents de bens materials, etc.).

Alguns dels elements habituals que es treballen en el pla de suport poden ser:

• La identificació de les necessitats de la persona, així com també de les dificultats que presenta, per poder adequar-lo al que realment necessita.  
• La definició dels objectius que es vulguin assolir, tant a curt com a mitjà o llarg termini, tenint sempre en compte que es poden modificar, canviar o eliminar a mesura que la situació de la persona variï.
• La inclusió de les accions necessàries que permetin l’assoliment d’aquests objectius: definir quines activitats haurà de dur a terme la persona, o a quins recursos caldrà que es vinculi, per poder, per exemple, tenir una bona adherència al tractament farmacològic, per  mantenir-se abstinent de tòxics, per fer un procés d’acceptació de la seva malaltia o trastorn o per millorar les seves relacions interpersonals.
• La integració social de la persona: és clau per al seu desenvolupament personal, i el pla de suport ha de contenir si manté xarxa pròpia de suport o cal incidir en la inclusió en l’àmbit comunitari, si ella ho desitja.
• Els recursos econòmics de què disposa i com fer-ne una bona gestió.

Per això, és necessari fer un seguiment i avaluació periòdics, basats en indicadors que ajudin a mesurar l’assoliment dels objectius, així com també mantenir coordinacions periòdiques amb les entitats o els recursos externs.

Cal tenir en compte que el pla de suports és un element viu, canviant i modificable, sempre que la persona ho desitgi, i, per tant, s’ha anar adaptant a les seves necessitats i voluntat.

El pla de suports s’ha d’entendre com una eina i una guia en constant evolució al llarg de la trajectòria vital de la persona, que pot esdevenir molt útil per a la millora continuada de l’atenció i l’acompanyament a les persones que reben  suport a l’exercici de la capacitat jurídica.