La meitat dels professionals dels serveis socials públics han experimentat malestar psicològic

A Espanya, els centres de serveis del Sistema Públic de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència atenen la majoria de les persones en situació de necessitat o dependència, mitjançant l'atenció primària i les actuacions d'emergència social.

El Consejo General de la Psicología de España, Psicofundación i Comissions Obreres han elaborat el Primer Estudi Nacional sobre les condicions de salut psicosocial als Serveis Socials de les Administracions Locals per conèixer quina és la salut física i mental de les persones treballadores dels serveis socials públics. L'estudi posa de manifest el deteriorament de la salut física i mental d'aquest col·lectiu, així com les errades en l'aplicació de polítiques públiques de prevenció.

La pandèmia dispara els casos de depressió i ansietat a tot el món

Llegeix més

És ben sabut que la salut mental i emocional de la població general ha empitjorat els darrers anys, i més encara amb la situació de pandèmia per COVID-19, i que prop del 40% de les persones treballadores dels sectors sanitari i social presenten símptomes de trastorns d'ansietat i depressió. Aquest estudi ha posat de manifest que als equips de treball dels serveis socials hi ha una prevalença més gran de simptomatologia depressiva (52,7%), ansiosa (52,6%) i d'estrès (62,3%) que, en altres grups poblacionals, i que el 94,5% de les persones enquestades (un 88% són dones) presenta símptomes compatibles amb la síndrome de la persona empleada cremada (Burnout): cansament físic i emocional, i desmotivació cap a la feina. A més, al 60% del personal li van prescriure almenys una baixa mèdica en els darrers 3 anys (la majoria per malaltia comuna, però moltes possiblement derivades de factors com l'ansietat laboral o l'estrès).

Riscos psicosocials que repercuteixen de manera negativa en la salut dels professionals dels serveis socials:

• Elevat ritme de treball i càrrega laboral excessiva.
• Manca de personal en relació amb la necessitat d'atenció demandada.
• Poca definició del seu rol laboral i conflictes de rol.
• Sentiment de no rebre un tracte just (distribució de tasques, maneig de conflictes, etc.).
• Manca de previsió en les tasques.
• Violència laboral: el col·lectiu que més violència rep és el de professionals del treball social, especialment violència verbal i física; els col·lectius que han patit més violència física són el sociosanitari i d'educació social.
• Inseguretat respecte a l'ocupació
• Desconfiança amb els seus superiors i inferiors i la gestió dels equips humans

Les persones enquestades també van assenyalar condicions que afavoreixen una bona salut física i mental, com ara les possibilitats de desenvolupament i seguretat en les condicions de treball, així com l'encaix entre el treball exercit i els seus valors personals i laborals.

L'estudi observa també una correlació positiva entre aplicar eines de sensibilització i prevenció psicosocial als llocs de treball i millors índexs de salut mental. Tot i això, el 68,7% de les persones enquestades indiquen que no s'han realitzat aquest tipus de campanyes ni han posat en pràctica eines per a la protecció als seus centres de treball.

D'altra banda, obtenen millors índexs de salut emocional les administracions que inverteixen més recursos. Si es comparen els indicadors de depressió, estrès i ansietat en relació amb la inversió autonòmica als serveis socials públics, s'observa un impacte tant en la prevalença com la intensitat de la simptomatologia.

Els autors de l'estudi conclouen que cal una dotació de personal suficient en els serveis socials públics, millorar les polítiques públiques de prevenció de riscos psicosocials, incorporar campanyes de sensibilització i formació, i atendre els problemes de salut mental que el personal té actualment. D'aquesta manera, millorant la salut mental de les persones treballadores dels serveis també es millorarà la salut de la ciutadania en general.