L'atenció espiritual en salut mental

Davant la irracionalitat i la incertesa del món que ens envolta, és de gran ajuda articular un sistema de creences i afectes capaç de suscitar una experiència subjectiva de pau i confiança.

De les explicacions més senzilles a la més complexes, de les més racionals a les més experiencials, més o menys íntimes o compartides, les narratives tenen per funció dotar de coherència i, per tant, de sentit, l'existència humana.

Aquesta necessitat de recerca d'entendre el que succeeix, d'enquadrar-lo en l'experiència i atorgar-li un sentit s'intensifica en moments d'elevat sofriment, situacions en les quals no és difícil observar una intensificació de l'àrea espiritual o religiosa en les persones prèviament versades o fins i tot la seva aparició inicial en persones menys proclius.

Si bé no existeix un consens al voltant d'una única definició d'espiritualitat i religiositat. L'espiritualitat es troba relacionada amb el sistema de creences, significats, propòsit i valors personals en la vida, i està intrínsecament relacionada amb la qualitat de vida subjectiva. La religió es concep freqüentment com un aspecte institucional comú de l'espiritualitat, amb rituals individuals i socials concrets.

La relació entre l'espiritualitat i la salut mental

L'espiritualitat i religiositat juga un rol destacat en tots els aspectes de la vida, especialment en els relacionats amb la salut i el benestar. L'espiritualitat és un terme ampli que abasta tot, des de la dimensió essencialment humana de la personalitat fins a les manifestacions culturals i religioses d'aquesta.

Més de la meitat de les persones ateses en els serveis de salut mental tenen creences espirituals o religioses que consideren importants per ajudar-los a sobreviure el trastorn mental, però sovint se senten incapaços de parlar sobre aquestes preocupacions amb els seus referents.

Quan s'esdevé una crisi de salut mental, el sistema sanitari té com a missió el tractament de la seva naturalesa sota un enfocament biopsicosocial: intervenció farmacològica, psicològica, rehabilitadora i social. Per oferir un enfocament holístic s'hauria d'incloure l'atenció espiritual o religiosa mitjançant professionals sanitaris específicament formats per a això, que siguin capaços de manejar els codis narratius de les persones, màxim en situacions de crisi mental, i ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida.

Cal destacar que existeix una relació entre l’espiritualitat i religiositat i la salut mental, consolidada en la literatura, sobretot pel que fa al trastorn depressiu (Smith et al., 2003; Balbuena l'al., 2013), les temptatives autolítiques i els suïcidis consumats (Lawrence et al., 2016). Les persones amb dimensions espirituals o religioses més desenvolupades tendeixen a deprimir-se menys, a tenir més qualitat de vida percebuda i a realitzar menys temptatives autolítiques i suïcidis consumats. Aquest factor protector s'ha observat també en trastorns per consum de substàncies (Walton-Moss et al., 2013), on ha mostrat un aspecte facilitador de desintoxicació i deshabituació de substàncies. Els estudis relacionats amb altres trastorns com el trastorn bipolar (Stroppa & Moreira-Almeida, 2013; Stroppa et al., 2018), trastorn obsessivo-compulsiu (Buchholz, 2019) o trastorn per estrès posttraumàtic (Prieto-Ursúa & Jòdar, 2020) aporten evidència de menor consistència, però agafen resultats prometedors. Així doncs, l'espiritualitat impacta de manera directa en l'estat clínic, té implicacions en la prevalença de determinats trastorns (especialment depressió i abús de substàncies), repercuteix en el tractament (compliment, recerca teràpies alternatives) i en els resultats de salut (millor recuperació i menys intents de suïcidi), així com en la qualitat de vida de la persona afectada i el seu entorn proper (Koenig, 2009).

Tenint en compte que la totalitat d'un ésser humà inclou la seva dimensió física, emocional, social i espiritual; el fet de no incloure l'espiritualitat en el procés d'atenció impacta negativament en la salut de la persona atesa i retarda la seva recuperació (Seyringer et al., 2007).

L'espiritualitat i la religiositat tenen la capacitat de promoure o danyar la salut mental, segons representin un afrontament religiós positiu o negatiu, respectivament. L'actitud de la persona cap al seu procés i el tractament és crucial; és per això que les consideracions espirituals i religioses tenen repercussions clíniques. Això implica la necessitat de conèixer les necessitats i les capacitats espirituals de les persones, i la incorporació de les mateixes en el procés de recuperació (Weber & Pargament, 2014).

Els equips assistencials que treballen l'àmbit de la salut mental han de tenir en compte tots aquests factors.

Davant aquesta evidència, moltes societats professionals nacionals i internacionals han reconegut que la cura espiritual s'ha d'integrar en l'abordatge integral assistencial. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) o l'Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) han reconegut l'espiritualitat com a dimensió de qualitat de vida, i aconsellen incloure la dimensió espiritual en l'avaluació i tractament en salut mental. En diversos països com Brasil, Índia, Sud-àfrica, Regne Unit i Estats Units s'han creat seccions específiques, en els col·legis professionals, sobre l’espiritualitat o religiositat. La primera comesa és detectar creences i valors per poder treballar-hi.

La Secció de Religió, Espiritualitat i Psiquiatria de la World Psychiatric Association (WPA) ha emprès un procés destinat a aconseguir un acord internacional sobre la posició de la psiquiatria en l'espiritualitat i la religió. Tot i que no s'ha assolit un consens concret, si s'ha acceptat la necessitat de realitzar una exploració apropiada de les formes en què l' espiritualitat i la religió es manifesten en la persona atesa en l'àmbit de la salut mental.

En resum, la vida espiritual és una cosa constitutiva de tot ésser humà i fa referència al sentit de la vida, els valors i les seves creences filosòfiques i religioses. L'espiritualitat i religiositat hauria de ser contemplada com una esfera més dins de l'abordatge holístic dels trastorns de salut mental. Els nous avenços en la recerca i l'avaluació de resultats clínics ajudaran a parametritzar i sistematitzar la intervenció espiritual i religiosa en la pràctica clínica habitual.