Parlem del suïcidi des de l'experiència

Parlar sobre el suïcidi és una de les principals eines de prevenció, que obre les portes a la comprensió, trenca el silenci que hi ha sovint sobre aquest tema, considerat encara un tabú, i pot facilitar una intervenció oportuna. Mitjançant la conversa podem:

• Conscienciar la població per reduir l'estigma sobre el suïcidi i sobre la salut mental.
• Oferir suport, consol i esperança a les persones que es troben en una situació difícil, escoltant-les sense jutjar i fent-les sentir acompanyades.

Des del Centre de salut mental d'adults de Ciutat Vella, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, hem recollit els testimonis de diverses persones ateses que han volgut compartir les seves vivències al voltant de la ideació i a la conducta suïcida, amb la voluntat que la seva experiència pugui servir d'ajuda a altres persones en risc. Posem per escrit alguns dels temes que hem tractat amb elles, des de la recuperació i l'esperança.  

La desesperança  

💬 Què ens expliquen

«Quan perds per complet l'esperança i sents que l'única sortida viable és morir, en realitat el que et passa és que has perdut la capacitat de tenir una mirada enriquidora de tot el que t'envolta. La teva mirada està tan distorsionada pel dolor, que ets incapaç de gaudir de les coses més senzilles».

«En el moment més agut de la depressió em trobava destrossat per un patiment constant que em perseguia cada dia, i llavors em semblava impossible que aquest patiment pogués disminuir».

«Sentia que estava davabt d'un mur del qual no podia escapar i que no podia eludir».

✅ La nostra reflexió

És important tenir en compte els canvis d'humor sobtats de les persones del nostre entorn que senten malestar. Les persones amb risc suïcida poden presentar ambivalència sobre la idea de morir, i poden tenir ansietat, desesperança i, fins i tot, agressivitat.   

Els senyals d'alerta  

💬 Què ens expliquen

«Tenia ansietat, necessitat d'esplaiar-me amb l'alcohol, pèrdua de concentració i tendència a allunyar-me dels meus éssers estimats».

«Era incapaç de gaudir de coses tan senzilles com admirar un capvespre o ensopegar amb el somriure d'un desconegut quan caminava pel carrer».

✅ La nostra reflexió

Entre els símptomes que poden tenir les persones ques estan en risc de suïcidi, hi ha: 

• L'insomni. 
• Problemes de concentració i memòria. 
• L'abandonament de la cura personal. 
• La disminució del desig de contacte social. 
• Problemes d'autoconcepte i autoestima.  

Cal estar atent a aquests senyals per poder demanar ajuda tant, si es els detecta la mateixa persona com si es tracta d'algú de l'entorn.

7 passes per elaborar el teu pla de seguretat personal

Llegeix més

Parlar i demanar ajuda

💬 Què ens expliquen

«La clau és entendre que no estàs sol. Quan pensis o sentis que tot està perdut, demana ajuda. Explica el que sents i el que et passa. Busca a algú en qui puguis refugiar-te, deixa que t'estimin i que et cuidin. Si no tens a una persona “SOS”, acudeix a un professional sanitari i demana-li ajuda».

«Abans no ho parlava mai amb ningú; em va costar fer-ho i encara em costa, però ara ho intento».

«Ho vaig parlar amb persones properes, em va ajudar molt per a esplaiar-me. Crec que és valuós tenir persones al teu costat amb qui puguis parlar i que et puguin fer veure les coses d'una altra manera».

✅ La nostra reflexió

Parlar sobre el suïcidi obre la porta a intervenir sobre el ris de suïcidi. Les xarxes de suport de la persona són molt importants a l'hora de sostenir el malestar psíquic. Establir una actitud d'escolta lliure de judicis és el primer pas per crear un espai segur i un clima de confiança.  

Deixa que et t'estimin i que et cuidin. No té sentit morir amb dolor; el que té sentit és viure amb amor.

Eines per sortir-se'n  

💬 Què ens expliquen

«El prioritari és tenir identificats els senyals d'alerta i tenir molt interioritzats els possibles camins alternatius que et permeten no perdre l'esperança».

«A mi m'ha ajudat molt el suport dels meus éssers estimats i participar en sessions de psicoeducación per a la depressió que estaven organitzades pels centres on vaig acudir».  

✅ La nostra reflexió

Des dels entorns més propers fins a l'entorn professional, disposar de suport, informació i acompanyament en la presa de decisions es converteix en el pilar fonamental davant la presència d'idees suïcides.  

Elena Jacinto

Persona amb TLP supervivent d'intent de suïcidi

«No hauria imaginat mai que m'esperava un futur meravellós»

Ver testimonio

Acudir a professionals de la salut mental

💬 Què ens expliquen

«És important acudir als professionals, que en el meu cas em continuen facilitant eines i estratègies per a vèncer els alts i baixos que tinc».

«De les persones que m'han atès he après coses molt valuoses, com la importància de la cura física personal. Parlo d'una cosa tan bàsica com entendre que per gaudir de la vida és imprescindible tenir uns hàbits saludables d'alimentació i de son, que crein una sensació de benestar. També he après que no ets tu qui causa el dolor, que no culpa teva, i que ets moltes més coses i no només dolor».  

✅ La nostra reflexió

Un cop establert un vincle terapèutic entre professional i persona atesa, resulta útil:

• Treballar en la resolució de problemes. 
• Canviar afirmacions negatives sobre un mateix. 
• Identificar factors estressants. 
• Potenciar fortaleses. 
• Assessorar sobre possibles símptomes de depressió o ansietat, així com de tractaments que ajudin a minimitzar-los.  

Què li diries a algú que estigui passant per una situació semblant?  

💬 Què ens expliquen

«Jo li diria: Espera, perquè aquest patiment que sembla infinit acabarà. No és etern, té un termini! Cal esperar que passi, ser pacient i, sobretot, seguir les pautes dels professionals. Amb el temps, entendràs el perquè de les pautes. I a les amistats d'aquesta persona els diria que escoltin i que estiguin a prop d'ella».

«No et castiguis. Deixa que t'estimin i et cuidin. I si no tens a una persona a qui acudir, ves a un sanitari i demana-li ajuda. Fes-ho per una raó ben senzilla: no té sentit morir amb dolor; el que té sentit és viure amb amor».