Què és el que estressa als equips docents?

Resum
Que els equips docents estan estressats no és cap novetat, especialment els que treballen en l'àmbit de l'educació secundària obligatòria. Són diversos els estudis en què es posa de manifest aquesta realitat. A tall d'exemple, i segons el Barómetro Internacional de la Salud y del Bienestar del Personal de Educación (2023), més del 80% dels docents han manifestat símptomes d'ansietat o depressió en els últims anys, vinculats a altes ràtios d'alumnat, a un excés d'hores lectives o a la falta de recursos per atendre la diversitat als centres. També el I Estudio Nacional sobre el Estado de Ánimo de los Docentes (2023) revela que gairebé el 40% del professorat s'autopercep en un estat emocional associat a depressió moderada o severa. Per afegiment, més del 13% presenta ideació o intenció de conductes autolesives, especialment en el rang de 41 a 50 anys, i predominantment entre dones. Però quins són els factors que desencadenen aquest malestar?
L'informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Desentrañando las capas del estrés laboral de los docentes (2023) aprofundeix en les fonts d'estrès laboral en els equips docents d'educació secundària, basant-se en dades de l'Enquesta Internacional sobre Ensenyament i Aprenentatge (TALIS) de 2018. En aquesta anàlisi es conclou que, efectivament, hi ha una alta incidència d'estrès en aquest col·lectiu:
- El 48% dels docents en països de l'OCDE van reportar «bastant» o «molt» estrès el 2018, fins i tot abans de la pandèmia.
- Tot i que el 90% es declara satisfet amb la seva feina, només el 76% considera que els avantatges de ser docent superen els desavantatges.
- Un terç es planteja si hagués estat millor triar una altra professió.
Una altra conclusió important està relacionada amb la tipologia de centre en el qual exerceixen. A la meitat dels països participants, els equips docents en centres d'alta complexitat pateixen més estrès que en centres sense aquesta complexitat. També emergeix de les dades, cert estrès per haver de respondre a requisits canviants.
En general, els factors que més estressen els equips docents estan relacionats amb:
- Mantenir la disciplina a l'aula
- Tenir massa classes que impartir
- Les tasques administratives
- Excés de tasques de correcció
Aquests factors, especialment el primer, tenen un impacte directe en el grau de satisfacció de les persones docents i en el plantejament de continuar ensenyant.
Tot i que hi ha estudis que aborden el benestar emocional dels docents i l’alumnat, no hi ha a penes dades sobre l'impacte que té sobre els equips docents el malestar emocional que pugui experimentar l'alumnat. Tanmateix, el malestar emocional dels estudiants pot generar problemes de comportament, dificultats en les relacions interpersonals i, fins i tot, situacions de bullying. Aquests problemes, al seu torn, augmenten l'estrès i la càrrega emocional dels docents, afectant el seu benestar i acompliment professional.
L'ecosistema educatiu és complex i multifactorial. Molts dels factors estressants identificats en els informes esmentats són difícilment controlables de forma individual. És important tenir en compte que aquests elements estressants en els docents són factors psicosocials associats a l'àmbit educatiu. És crucial no interpretar aquests factors com una cosa personal, sinó com aquells factors que es generen en l'organització del treball i que s'han d'abordar des d'una perspectiva institucional que consideri les condicions laborals. Aquesta mirada és essencial per implementar canvis significatius i sostenibles que millorin el benestar dels docents.
És fonamental revisar algunes recomanacions per ajudar a que els equips docents puguin gestionar l'estrès:
1. Enfortir la gestió de l'aula
- Establir normes clares de convivència i rutines diàries amb l'alumnat.
- Fomentar relacions positives amb l'alumnat per prevenir conflictes.
2. Organitzar la càrrega de treball
- Prioritzar tasques: distingir entre l'urgent i l'important.
- Agrupar correccions i utilitzar rúbriques per agilitar l'avaluació.
- Si és possible, col·laborar amb altres docents per planificar i preparar classes en equip.
3. Recolzar-se en la comunitat escolar
- Compartir les preocupacions amb col·legues: parlar alleuja i pot aportar solucions.
- Participar en xarxes de suport docent o grups de reflexió pedagògica.
- Establir canals de comunicació clars i proactius amb les famílies per evitar tensions.
4. Buscar formación continua estratégicaBuscar formació contínua estratègica
- Enfocar-se en capacitacions útils per a aquest context: atenció a la diversitat, adaptació curricular, treball amb alumnat vulnerable, etc.
- Aprofitar recursos gratuïts oferts per institucions educatives o plataformes digitals.
5. Gestionar les expectatives externes
- Aprendre a posar límits sans respecte a tasques administratives o peticions externes no urgents.
- Dialogar amb l'equip directiu sobre càrregues excessives o recursos necessaris.
6. Tenir cura del benestar personal
- Assegurar pauses durant el dia: fins i tot 5 minuts de respiració conscient poden marcar la diferència.
- Dedicar temps a activitats fora del treball (esport, art, lectura, etc.).
- No normalitzar el sentir esgotament: reconèixer l'estrès és el primer pas per gestionar-lo.
7. Promoure l'equilibri emocional
- Portar un registre d'emocions i factors que estressen per identificar patrons.
- Usar tècniques d'autoregulació com mindfulness, escriptura reflexiva o journaling.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
