La pressió estètica pot provocar problemes d'alimentació

La pressió publicitària, mediàtica i social que tenim actualment estableix la primesa extrema com un ideal de bellesa, salut i estatus. Una pressió multiplicada per l'efecte viral de les imatges compartides a través de les xarxes socials i que normalitzen aquests cànons.

La sobrevaloració del físic pot convertir les imposicions dels cànons de bellesa en normes ineludibles si una persona vol sentir-se inclosa a la societat. Sentir que no s'encaixa en el cànon de bellesa, o intentar mantenir-s'hi, pot generar una insatisfacció corporal permanent i condueix les persones que volen aconseguir-ho a fer grans sacrificis que no són gens saludables i que comporten un risc de desenvolupar i mantenir un trastorn de la conducta alimentària. Alguns dels signes d'alerta són les dietes extremes o l'exercici físic desmesurat.

A l'adolescència es rep constantment el missatge que només sent prim s'és atractiu, competitiu i es tindrà èxit. La primesa extrema sembla essencial perquè una persona triomfi, sigui acceptada i tingui èxit en la nostra societat. És important recordar que en aquesta etapa vital és quan es desenvolupa la personalitat, l'autopercepció i l'autoestima.

Pressió estètica i perspectiva de gènere

La pressió estètica és un tipus de pressió social que rebem de l'entorn, ja sigui a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials o fins i tot a través de comentaris que ja incorporem al nostre dia a dia, i que posen èmfasi en aquells cànons estètics que són sovint difícils d’aconseguir, però que es tendeixen a idealitzar i admirar, impactant directament en la nostra salut mental i autoestima.

Aquesta pressió estètica sol ser superior a la dona, amb una associació de cossos prims i «perfectes». En el cas dels homes, el cànon de bellesa s’associa a la musculació. La pressió estètica promou estereotips de gènere i potencia el binarisme, no tolerant la diversitat de cossos i mantenint rols de gènere patriarcals. Fomenta la cosificació del cos i perpetua la cultura de la dieta.

Pressió estètica i cultura de la dieta

Tal com hem comentat anteriorment, vivim amb la idea que estar prim està associat a salut, per la qual cosa es normalitza i s'accepta de forma extensa fer dieta, retroalimentant amb la pressió estètica actual. Per contra, el sobrepès o els cossos més diversos tenen connotacions menys saludables i fins i tot es pot discriminar pressuposant que la persona no es cuida o no s'esforça. Aquests judicis, extrapolats a altres àmbits, es transformen en el que anomenem grassofòbia o, fins i tot, violència estètica.

L'autoimatge és un constructe que formem en base als impactes externs (tot el que arriba a través de xarxes socials, o el que veiem en els altres) i en base a la nostra autopercepció, que de vegades pot arribar a ser negativa quan hi és té molta sobrevaloració del cos i la bellesa física. En el cas dels trastorns de la conducta alimentària, com ara l'anorèxia nerviosa, l'autopercepció està distorsionada.

Adolescència, identitat i autoconcepte

En el cas dels adolescents, la pressió estètica té una rellevància important, especialment a través de les xarxes socials. Des de sempre, els adolescents s'han comparat molt, perquè els seus referents estables que eren els pares i mares a la infància passen a ser ara els seus iguals, amb els quals es reflecteixen. A més, aquests iguals seran també seguidors al món digital d'altres joves youtubers, influencers o coneguts que, a gran escala, en promouran els ideals.

El sentiment de pertinença és clau en l'autoestima dels adolescents, cosa que explica les conductes imitatives entre si. Si la cultura de la dieta i la sobrevaloració de la imatge està impactant tota una generació d'una mateixa edat, que es compara contínuament sobre la base de la validació externa i els likes, la repercussió en l'autoconcepte i la identitat que s'està formant edats pot ser crucial.

L'adolescent, si se sent més acceptat per complir uns cànons estètics determinats, pot caure en la temptació de fer restricció alimentària o bé un ús indiscriminat de filtres d'Instagram, així com consumir contingut digital en relació amb la necessitat de fer dieta i exercici físic.

Si prèviament hi ha una insatisfacció corporal, tots aquests factors poden precipitar una obsessió o la dismòrfia de la imatge, el que s'anomena fins i tot «dismòrfia del selfie» (terme que no apareix en cap manual diagnòstic de trastorns mentals però que es refereix a les múltiples consultes a cirurgia estètica que alguns joves realitzen per assemblar-se al filtre d'Instagram) o bé, l'aparició de trastorns com la vigorèxia o trastorns de la conducta alimentària.

És important que els adolescents puguin adquirir arguments crítics, així com eines tant intel·lectuals com emocionals, per fer front a la pressió estètica actual que imposa models de primesa extrema associats a l'èxit. L'objectiu no és només que es pugui prevenir l'aparició d'un trastorn de la conducta alimentària, sinó que els adolescents puguin construir la seva identitat en valors i vivències, i no en les imposicions estètiques.

Com combatre la pressió estètica a casa:

• Promoure i reconèixer la diversitat corporal. Cada cos és únic i singular; per tant, és important fomentar la diversitat real en contraposició a l'únic cànon de bellesa associat a un cos d'extrema primesa.
• Potenciar autoestima. Reforçar aspectes positius que no tinguin res a veure amb el físic. Per incentivar que una persona es pugui acceptar a si mateixa és important no fer constantment comparacions amb altres persones.
• Buscar altres temes, que no siguin la imatge corporal, on centrar-ne l'atenció. Si a les nostres converses el tema principal és sempre la imatge corporal i la seva importància, poden aparèixer comparacions, inseguretats i insatisfacció corporal que poden desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. És important promoure valors als nostres fills o filles més enllà del que és físic.
• Reforçar la comunicació emocional. És aquesta comunicació que transmet emocions i desitjos, i té un alt component de contacte físic. Per exemple, no és el mateix dir «m'agradaria abraçar-te» que fer una abraçada que expressi tot allò que una persona sent a través de l'energia del seu cos.
• Desenvolupar un esperit crític cap a les xarxes socials i limitar-ne l'ús quan sigui necessari. No tot el que visualitzem a les xarxes socials és real, ja que la majoria de fotografies solen estar retocades amb filtres o programes de tractament de la imatge. Quan les xarxes socials ens fan sentir malament amb nosaltres mateixos es recomana no fer-les servir durant un període de temps i si cal dirigir-se al professional de la salut de referència perquè pugui avaluar el cas.
• No valorar la seva felicitat o benestar estètic pel nombre de likes de les fotografies. Els nostres fills poden formar el seu autoconcepte a partir dels likes que reben les fotografies. Per tant, és important fer-los entendre que el nombre de likes no es correlaciona amb com som com a persones. Si una persona sap identificar els punts forts i febles, necessitarà menys l'aprovació dels altres.