www.som360.org/ca

Fem prevenció: Qui? Quan? Com?

Entenem per prevenció aquell conjunt organitzat d’estratègies per anticipar-se a l’aparició de conductes susceptibles de generar addicció. Aquestes intervencions tenen per objectiu reduir els factors de risc i augmentar els factors de protecció davant d'aquestes conductes.

Aquest objectiu s'aconsegueix mitjançant l'aplicació de diferents estratègies, implementades en diferents àmbits i en tres nivells en funció de la població destinatària a la qual van dirigides: 

  • Prevenció universal: dirigida a tota la població. És la prevenció més general.
  • Prevenció selectiva: dirigida a població de risc.
  • Prevenció indicada: orientada a la població que ja presenta el problema. 

Prevenció familiar

La família (o els referents adults, els tutors o l'entorn amb què es conviu ) és un element clau en l'educació digital dels nens, nenes i adolescents. Educar és acompanyar, conduir, dirigir, protegir… El seu paper en aquest nou context és fonamental per acompanyar-los en el viatge digital. Tot un repte que, tanmateix, comporta temps i dedicació. 

Parentalitat digital positiva

Partim dels valors de la parentalitat positiva que, segons la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, és «el comportament de pares i mares fonamentat en l'interès del menor, que cuida, desenvolupa les seves capacitats, no és violent i ofereix reconeixement i orientació, que inclou l'establiment de límits que permeten el ple desenvolupament de l’infant». Els pares tenen la responsabilitat fonamental d'educar els seus fills i de facilitar-ne el desenvolupament i vetllar pel seu interès, per tant, el benestar i el desenvolupament de l’infant han de ser prioritaris.

A partir d'aquestes premisses, és recomanable el següent:

  • Donar exemple. Els nens i nenes aprenen per imitació, per tant, és important ser coherents entre allò que fem i allò que diem. Deia Albert Einstein que «Donar exemple no és la principal manera d'influir en els altres, és l'única». La família ha de ser un exemple d'ús responsable de les tic.
  • Establir normes i límits, coherents i ajustades a la seva edat. Limitar el temps, l’ús de les pantalles i el lloc on es realitza l’activitat. Com?:
    • Fomentant moments de desconnexió: no utilitzar els dispositius electrònics durant els àpats (aprofitar aquests espais per conversar amb ells), ni tampoc abans d'anar a dormir, ja que estimulen l'activitat mental i dificulten el son.
    • Prioritzant els llocs comuns de la casa per a l'ús dels dispositius i intentar compartir-los.   
    • Racionalitzant el temps d'ús, prioritzant les responsabilitats i obligacions diàries: acadèmiques, domèstiques, etc.
  • Promoure una comunicació positiva entre pares i fills. És fonamental establir una bona comunicació amb els fills, que ens expliquin les seves «coses», però aquesta comunicació ha de ser bidireccional i recíproca.
    • Escoltant els fills amb interès, «amb els ulls», amb una escolta activa, tenint en compte i respectant les seves opinions.
    • Buscant espais i oportunitats per establir una conversa.
  • Fomentar el pensament crític. Ensenyar a contrastar la informació i identificar-ne les fonts. No tot el que es publica a Internet és cert i veraç. 
  • Practicar la Netiqueta. Fomentar aspectes com l'empatia i el respecte. L'ús de les xarxes socials s'ha de regir per les mateixes normes de comportament i respecte que en la comunicació presencial.
  • Compartir activitats de lleure i temps lliure en família: esportives, culturals… Confeccionar un llistat d'activitats i interessos comuns i generar espais de trobada per compartir-los en família. 
  • Ensenyar a protegir les dades personals i la intimitat, entendre la importància de la reputació digital. També han de limitar la publicació d'imatges dels seus fills i filles a les xarxes socials. Sovint molts pares practiquen el  sharenting (la sobreexposició dels fills a les xarxes socials, és a dir, un ús excessiu de documentar i informar de manera constant de l'evolució dels fills).

Intervencions

  • Tallers per a famílies per promoure l'ús saludable de les tecnologies entre els fills. Posar èmfasis en el grup de famílies amb fills de 0 a 3 anys.
  • Tallers de participació de pares i mares i fills per reflexionar de manera conjunta sobre l'ús de les tecnologies.
  • Creació d'espais en webs acreditades amb informació específica i servei de consulta.
  • Elaboració i difusió de materials informatius i preventius.

Promoure una bona educació emocional

Les emocions són reaccions subjectives a l’entorn. És important ensenyar a expressar, processar, regular i canalitzar adequadament les emocions als fills, un procés continu al llarg del seu desenvolupament evolutiu. Tota la família ha d’aprendre a expressar els seus sentiments i ser congruents amb el sentir i la manera d'actuar.

  • Empatitzar: posar-se al lloc de l’infant o adolescent, intentar comprendre el seu punt de vista, encara que no es comparteixi.
  • Reforçar la seva autoestima: creant expectatives positives i confiança, i animant-los a aconseguir els seus objectius, posant en valor l'esforç i la constància.
  • Ensenyar formes d'expressió positives: a través de la comunicació assertiva, respectant els seus drets sense faltar als dels altres.
  • Dedicar temps creant vincles afectius: Expressar els nostres sentiments i el nostre afecte. Cap persona no és mai gran per dir-li que l’estimem.

La família o els tutors són el principal entorn d'aprenentatge que, juntament amb la escola, constitueix un àmbit essencial per a l'actuació preventiva.

Prevenció escolar

Si bé la família és el principal agent involucrat en l'educació dels seus fills i filles, l'escola i l'institut juguen un paper primordial com a espais d'aprenentatge i socialització. Per tant, són espais molt apropiats per treballar la prevenció. Podem donar per fet que com més gran d’edat sigui l'alumnat, hi haurà més presència de pantalles, més comptes propis en xarxes socials, més dispositius propis i més accés a Internet. A més, l'entorn escolar ens permet treballar tant la prevenció universal com la selectiva, afegint un nivell més d’aprofundiment en la tasca preventiva.

Un dels reptes que poden existir és la convivència que hi ha a molts centres amb les pantalles (ordinadors, projectors, tablets, televisions, xarxes socials pròpies dels centres escolars, etc.), alhora que es prohibeix l'ús d'altres (telèfon mòbil o consoles portàtils). 

Un altre dels reptes consisteix en els missatges ambivalents que hi poden haver a la família, així que la prevenció escolar hauria de contemplar treballar també amb els referents adults d'aquests nois i noies per dur a terme una proposta d'intervenció completa.

Intervencions

  • Tallers per a alumnes per promoure el pensament crític sobre les pantalles.
  • Tallers per a alumnes per treballar aspectes emocionals sobre l'ús de les pantalles.
  • Tallers per a referents adults per promoure el pensament crític sobre les pantalles.

Prevenció comunitària

L'experiència preventiva ens demostra la necessitat d'actuar des dels diferents àmbits que integren la comunitat i no dur a terme iniciatives aïllades, sinó integrades en una proposta unitària i àmplia, mitjançant la participació activa, la implicació i la corresponsabilitat de diferents agents socials, sumant esforços, establint una comunicació horitzontal i compartint objectius comuns i la definició d'estratègies preventives. 

  • Educadors i educadores d'esport i temps lliure. Aquests professionals són un referent per als joves, tenen un paper clau com a formadors i poden detectar situacions de risc i ús problemàtic.
  • Mitjans de comunicació. La informació i les notícies que transmeten i el seu tractament tenen un impacte sobre la ciutadania que cal aprofitar per difondre bones pràctiques, recomanacions, recursos, etc. 
  • Professionals d'atenció primària i de la salut. Com a promotors de la salut, poden exercir una tasca de transmissió d’hàbits saludables i diagnòstic precoç.
Hem de normalitzar i integrar la prevenció en els diferents àmbits de la comunitat amb una perspectiva integral i transversal.

Intervencions

  • Activitats preventives entre iguals, joves formats per a la transmissió de missatges de salut. 
  • Campanyes d'informació i sensibilització i ús dels mitjans de comunicació per tractar temes de salut i tic.
  • Promoció de la formació tècnica en prevenció i detecció d'ús problemàtic de pantalles en adolescents dirigit a agents socials.
  • Elaboració de protocols d'actuació i derivació en l'ús problemàtic de les pantalles en adolescents i joves.
  • Elaboració de documents tècnics i guies metodològiques sobre la prevenció i intervenció de l'ús i abús de les tic.

Prevenció ambiental o estructural

Es tracta d'un tipus de prevenció que s'ha demostrat summament eficaç, però, alhora, les seves estratègies sovint han resultat impopulars i amb resistències notables entre el jovent i els diferents col·lectius. Es tracta de modificar l’entorn cultural, social i físic. Com estableix Elisardo Becoña a La prevenció ambiental en el consum de drogues. Quines mesures podem aplicar?, entre aquestes estratègies hi ha: 

  • Regular el nombre d'establiments de jocs i apostes.
  • Regular l'accés al joc.
  • Canviar la forma de joc i en donar premis.
  • Augmentar l'edat d'accés als locals de joc.
  • Incrementar el règim sancionador de l'incompliment de la normativa vigent.
  • Fer advertiments sobre els problemes de joc als locals de joc i apostes.
En l'àmbit de la prevenció cal conèixer quines pràctiques preventives funcionen. Sabem que els programes que contemplen diferents àmbits de la prevenció obtenen millors resultats.