Què són les addiccions comportamentals?

Fins fa unes dècades només es relacionava el concepte d'addicció amb el consum de drogues, però en els darrers anys han començat a ser objecte d'estudi i de demanda a les consultes clíniques les addiccions que no impliquen la ingesta de substàncies psicoactives, com, per exemple:

• L'ús excessiu dels videojocs
• La compra de manera compulsiva
• Els jocs d'apostes
• L'addicció al sexe

Totes aquestes addiccions s’agrupen sota el nom d’addiccions comportamentals (AC). En principi, són activitats humanes generalment plaents i innòcues, però que, en funció de l'ús, i en certes circumstàncies, poden arribar a generar:

• Pèrdua de control sobre l'activitat o conducta.
• Dependència d'aquesta acció o comportament.
• Interferència perillosa en la vida diària, que provoca que es deixin de fer activitats que abans resultaven plaents (per exemple, un infant «enganxat» a un videojoc, és possible que deixi de sortir amb els seus amics, jugar a futbol, etc.).

Segons alguns clínics i investigadors, els problemes que generen en la persona aquest tipus d'addiccions són semblants als dels trastorns per ús o abús de substàncies (TUS):

• Pèrdua d'autocontrol: perdre el control sobre la conducta o l’activitat problemàtica, tot i saber que això pot tenir conseqüències negatives per a la persona (problemes familiars, socials, econòmics, acadèmics, laborals, legals…).
• Tolerància: la persona necessita cada cop més realitzar l'acció per aconseguir obtenir l'efecte que al principi aconseguia.
• Abstinència: la persona és incapaç de controlar el seu malestar (nerviosisme, irritabilitat, etc.) quan intenta abandonar l'hàbit de realitzar la conducta problemàtica.

Encara que la demanda de tractament cada cop és més freqüent a les consultes clíniques, el principal manual diagnòstic dels trastorns de salut mental (DSM-5) només reconeix com a tals el trastorn de joc (amb apostes) i l'addició als videojocs en línia (vegeu el capítol 1 d'aquest document). 

Cal destacar que, encara que hi ha suport per part de la comunitat científica quant a l'existència de les addiccions comportamentals, actualment continua obert un debat respecte a alguns aspectes, com per exemple, que la generalització en l'ús d'aquest concepte pot conduir a una sobrepatologització de les activitats diàries que es fan en excés. Així, hi ha dos elements clau per poder considerar una conducta com a patològica i, per tant, com un trastorn:

• Quan aquesta conducta s'acompanya d'una alteració en el funcionament diari de la persona.
• Quan aquest comportament es manté en el temps.