Patologies associades a les addiccions comportamentals

Quan l'addicció es dona juntament amb un altre trastorn mental parlem de patologia dual, molt freqüent en les addiccions comportamentals. Per posar un exemple, hi ha estudis que diuen que fins al 86 % dels casos de trastorn per videojocs complirien criteris per a un altre diagnòstic de salut mental. Les comorbiditats (patologies que es donen alhora) que trobem de manera més habitual juntament amb les addiccions comportamentals són els trastorns afectius com la depressió, els trastorns d'ansietat (que pot ser més generalitzada o específica; una de molt freqüent és l'ansietat social o escolar), el TDAH, els trastorns de conducta o el trastorn de l'espectre autista (TEA).  

A més de donar-se juntament amb altres trastorns mentals, les addiccions comportamentals en adolescents es relacionen amb altres problemes psicològics com l'insomni, l'estrès, l'hostilitat, les autolesions o els dèficits en habilitats socials, així com el rendiment escolar baix i les relacions familiars problemàtiques.

És important ressaltar que l'adolescència és un període clau de desenvolupament de les habilitats socials, i l'ús excessiu de pantalles pot generar una disminució d'interaccions presencials, fent que els joves acabin sent menys hàbils socialment per una manca de pràctica real. Amb això, augmenten els seus temors respecte a les relacions i tendeixen a evitar-les, i s'acaba desenvolupant una mena de «cercle viciós» en què no es relacionen perquè no se senten segurs i no adquireixen seguretat en relacionar-se perquè no practiquen. La solitud és un factor clau per a les addiccions comportamentals i per a la majoria de patologies associades, per la qual cosa és convenient tenir-la en compte tant en la detecció del trastorn com en la prevenció i el tractament, i garantir eines per millorar les habilitats socials i oportunitats per desenvolupar-les.  

Es relacionen amb altres problemes psicològics com l'insomni, l'estrès, l'hostilitat, les autolesions o els dèficits en habilitats socials, i amb un baix rendiment escolar i relacions familiars problemàtiques.

D'altra banda, s'ha demostrat que pot ocasionar possibles conseqüències, sobretot en població vulnerable, tant a nivell físic i psicològic com a nivell social, econòmic i legal.

• Físiques: sedentarisme, obesitat, desnutrició, esgotament, problemes de son, fatiga ocular per excés de «llum blava», miopia, cefalees, lesions a les mans o al coll, problemes d'audició, atenció parcial contínua, etc.
• Psicològiques: inestabilitat emocional, sensació d'activitat i control, sensació d'èxit, de felicitat i de reconeixement, ansietat, depressió, estrès i altres tipus d'emocions negatives, indiferència davant la violència, violència en línia, canvis d'humor i irritabilitat, introversió o aïllament, sentiments de solitud, etc.
• Socials: agressivitat i conflicte a nivell familiar, deteriorament de les relacions familiars i socials, disminució del rendiment acadèmic, absentisme escolar, abandonament d'activitats de lleure o temps lliure habituals, etc.
• Econòmiques i legals: robatoris, delictes, apostes il·legals, etc.