Senyals d'alarma de l'addicció comportamental

Generalment, la instauració de l'addicció és un procés més o menys gradual que va des dels primers contactes esporàdics, en què la persona experimenta aspectes plaents que promouen la seva repetició (reforçador positiu), fins a la necessitat de realitzar la conducta una vegada i una altra per tal d'alleujar el malestar (reforçador negatiu).

També és important tenir en compte el moment evolutiu en la valoració, ja que en alguns moments, de manera natural, es donen canvis en les relacions amb iguals i amb la família i, fins i tot, en les rutines diàries, com ara els hàbits de son, per exemple. En aquest sentit, en els moments inicials de qualsevol procés, pot ser difícil diferenciar entre la conducta adolescent normal i la que està provocada per una addicció incipient. 

Així doncs, els senyals d'alarma, en aquest cas, són petits canvis que l'adolescent va incorporant de manera subtil però contínua i que, en un moment determinat, passen de ser poc habituals i justificables, tant per a ell o ella com per al seu entorn, a no ser-ho. Alguns d'aquests indicadors, que s'han de presentar de manera recurrent i sostinguda en el temps, són:  

• Patró de son alterat, secundari al canvi d'hàbits en dormir i a la disminució de les hores de son per fer la conducta addictiva. Per exemple, es queda connectat a la nit, se’n va a dormir tard, al matí li costa molt aixecar-se.
• Patró de la gana alterat. Menja ràpid i malament per guanyar temps, i pot arribar a saltar-se algun àpat.
• Menys atenció per la higiene. Haver-li de recordar pautes d'higiene bàsica que abans feia (raspallar-se les dents, dutxar-se, canviar-se de roba).
• Deixadesa en aspectes importants de la seva vida, motivada per l'augment del temps que ocupa amb la conducta addictiva o preparant-la. Pèrdua de la noció del temps. 
• Canvi de l'estil d'oci, canvi d'interessos, d'entorn.
• Pèrdua d'amistats o de l'interès per veure-les presencialment. Només té amics a la xarxa. 
• Irritabilitat quan no pot fer la conducta addictiva. O pot estar sense fer res, estirat al llit durant hores. 
• Estat d'ànim oscil·lant i tendència a la tristesa. Es mostra poc comunicatiu, tancat al seu món, li molesta que li preguntis coses sobre el seu dia a dia.
• Rendiment acadèmic alterat, absentisme escolar, increment de les notificacions d'actitud poc col·laboradora o reprobatòria, augment dels suspensos i les expulsions de classe.
• Demanda de productes o aplicacions que tenen un cost econòmic. Pot arribar a fer furts, generalment de petites quantitats de diners, i especialment a la família més propera.
• Alta concentració o excitació per l'activitat que li genera addicció, i deixa de respondre a estímuls externs. Per exemple, no respon quan se’l crida, alça la veu o fa servir vocabulari groller quan interacciona amb la pantalla.

Per poder detectar aquests senyals, ens podem plantejar les preguntes següents: 

• Què és el que veiem que ens preocupa?
• Què és el que veiem quan es relaciona que, en canvi, no veiem a casa?
• Quins són els canvis que surten de la lògica?
• Quines actituds poden ser part de l'adolescència i quines no?
• Es tracta d'una vivència negativa, un malestar i un funcionament instal·lat?