La depressió postpart afecta (també) la parella

La depressió postpart en les mares comença tímidament a ser coneguda i reconeguda pels serveis de salut i la nostra societat. Però, si dic que les parelles també poden tenir depressió postpart, potser algú pensarà «Però a on hem arribat?». Doncs, a continuació, explicaré a poc a poc on vull arribar jo.

En l'imaginari social de finals del segle XX i principis del XXI, tot el que envolta l'embaràs i el postpart ha estat sovint afectat per una aura o fantasia de felicitat. És a dir, ningú no pensava o volia pensar que el naixement d'un fill podria anar acompanyat de problemes, de malestar i d'infelicitat i, fins i tot, de malaltia. En aquest imaginari, al meu entendre, hi han tingut molt a veure els mitjans de comunicació i les publicacions periòdiques sobre embaràs i criança. Els nadons ja naixien nets i rosats, les mares apareixien joves, primes, somrients i descansades (i fins i tot maquillades i repentinades) després del part, i els professionals que les atenien eren tots joves, prims i lluïen bates mèdiques netes i impecablement planxades. Les parelles que les acompanyaven també es mostraven descansades, joves, atentes i sol·lícites al mínim desig de la mare. En el període de postpart, les mares d'aquestes revistes se senten empoderades i es preocupen sobretot pel creixement harmònic del seu nadó i la superació puntual de les fites del desenvolupament, enteses com a lleis de la naturalesa de compliment obligat per a cada nadó. I la lactància materna és gairebé una obligació moral.

Però què passa quan la realitat del nostre part i postpart no s'assembla gens ni mica a aquesta imatge? El part pot ser un moment difícil per a moltes mares i parelles, i el postpart, un període d'adaptació complex. De vegades, les mares poden patir complicacions, com les pèrdues hemàtiques (anèmia), els problemes d'hipertensió (preeclàmpsia) o infeccions, entre d'altres. De vegades, no és possible (o no es vol) la lactància materna. De vegades, els nadons necessiten ingressar a l'hospital per problemes més o menys greus, amb l'estrès consegüent per a tots dos progenitors. De fet, la depressió postpart afecta entre el 15 i el 20% de totes les mares, amb diferents nivells de gravetat.

Tot el que et cal saber sobre la depressió postpart

Llegeix més

Recentment, una revisió internacional del doctor David Fisher i col·laboradors (2021), de la Universitat Northwestern, als Estats Units, ha tornat a posar de manifest la necessitat que tenim de parar atenció també a la salut mental de les parelles. Encara que, evidentment, no han patit tot l'estrès físic i biològic (hormonal) que suposa per a les mares l'embaràs i el moment del part, el període de l'embaràs i el postpart també pot ser un període de canvis i reptes per a les parelles. Fins i tot de sofriment i patiment mental.

La salut mental de les parelles després del part

El suport de les parelles a les mares durant tot el període de l'embaràs, part i postpart és fonamental (Brown & Davies, 2014). Sabem que aquest suport no ha de ser simplement instrumental, o econòmic, si escau, sinó fonamentalment emocional. La corresponsabilitat en la cura del nadó acabat de néixer és fonamental per a un procés harmònic i respectat que superi les tasques i rols «assignats» en una visió tradicional, patriarcal i masclista del paper dels dos progenitors en aquest procés. Els avenços socials, com els permisos laborals de maternitat (i paternitat), ens han permès disposar d'aquest període d'adaptació tan necessari per a tots dos progenitors, amb tots aquests rols nous en desenvolupament. No obstant això, aquests permisos pagats, tan freqüents a molts països occidentals, no s'han estès de manera universal i la seva durada no deixa d'estar per sota del nivell òptim.

Encara que no pateixin tot l'estrès físic i biològic de les mares, el període de l'embaràs i el postpart també pot ser un moment de canvis i de patiment mental per a les parelles.

Els diferents estudis recents mostren com la prevalença (freqüència) de la depressió postpart en les parelles no és mínima. En una metaanàlisi recent de 47 estudis, amb un total de 20.728 subjectes inclosos de diferents països i cultures, la prevalença de depressió durant l'embaràs en les parelles va ser del 9,76%, mentre que la prevalença de depressió postpart va ser de 8,75 % durant l'any complet després del part (Rao et al., 2020).

Per tant, podem considerar que la prevalença de presentació de símptomes depressius en les parelles, encara que sigui clarament inferior a la seva presència en les mares, no deixa de ser rellevant. Però la pregunta que ens podem fer és: Per què no s'havia detectat fins ara? Segons el meu parer, aquesta manca d'interès té molt a veure amb la manca d'interès en general dels gestors polítics (amb honroses excepcions) pels problemes de salut mental de la població. No només falten recursos per a la depressió postpart de les mares, sinó en general per a tots els problemes comuns de salut mental de les dones i dels homes.

La promoció del benestar, d'uns hàbits de vida, dietètics i d'exercici per a les futures mares i parelles podrien ser la porta d'entrada per a un embaràs més lliure de problemes de salut mental. En aquest sentit, hem de recordar que, encara que la presència de depressió postpart és un risc evident a cada embaràs, podem actuar preventivament sobre la seva aparició simplement fent exercici moderat (per exemple, passejar), deixant de fumar, portant una dieta equilibrada i mediterrània i mantenint uns hàbits de son adequats. I això és vàlid tant per a les mares com per a les seves parelles.

Característiques i conseqüències de la depressió postpart en la parella

Tornant als trastorns mentals perinatals de les parelles, les seves característiques clíniques són més heterogènies i mostren símptomes menys definits en comparació dels trastorns perinatals materns. El curs de la malaltia és força llarg: més de la meitat dels pares o parelles amb depressió durant l'embaràs continuen sent simptomàtics al cap de sis mesos després del part (Zelkowitz i Milet, 2001).

Les alteracions de l'estat d'ànim i l'ansietat en la depressió postpart de les parelles són presents constantment, però sovint se subestimen, no se les reconeix o no se'n sap demanar informació (si hi ha sospita). A més, apareixen més símptomes conductuals (Bruno et al., 2020).

Entre les diferències principals (o similituds) entre la depressió paterna i la materna, hi trobem les següents ( Bruno et al., 2020):

A més, les depressions paternes solen tenir una durada més llarga i una remissió o recuperació més lenta si es compara amb les maternes (Escribe-Aguir et al., 2008; Van den Berg et al., 2009).

La manca de detecció de la depressió en la parella pot fer que no rebi un tractament adequat i que entri en una espiral de malestar i abandonament.

Les conseqüències d'una depressió cronificada o no tractada poden ser importants. A banda del patiment que pot representar per a la persona i la família, hi ha un deteriorament de la funció i menys qualitat de vida (Field, 2018) i també pot afectar el desenvolupament dels nadons, augmentar el risc de problemes emocionals i de comportament dels nens i nenes i més morbiditat psiquiàtrica posterior en la descendència (Weitzman et al., 2011; Gutierrez-Galve et al., 2019; Ramchandani et al., 2008; Ramchandani et al., 2005). A més, pot portar a conflictes en el matrimoni i amb la descendència (Ramchandani et al., 2011; Kouros et al., 2014).

Aleshores, si és tan greu i té tantes conseqüències, per què es detecta tan poc? Hi ha diverses explicacions possibles. D'una banda, els professionals de la salut encara estan poc sensibilitzats i tenen poca informació sobre aquest problema de salut. D'altra banda, a la nostra societat tenim un biaix «cultural» i, en el cas dels pares (i dels homes en general), es permeten a si mateixos parar menys atenció (consciència) als seus sentiments i emocions, i, per tant, busquen menys ajuda quan ho necessiten.

En tot cas, aquesta manca de detecció fa que no rebin un tractament adequat o, fins i tot, que entrin en una espiral de malestar i abandonament, de vegades durant períodes llargs.

A tot això s'hi suma que, a banda de la depressió postpart, les parelles també estan exposades a altres problemes de salut en el període perinatal, com passa amb les mares. En el cas de les pèrdues perinatals, per exemple, moltes vegades s'enfronten a una ocultació o una denegació dels seus sentiments de dol (Obst et al., 2020).

Com a conclusió, i seguint les dades de la metaanàlisi de Rao i col·laboradors (2020), la presència de depressió prenatal i postpart en les parelles és un problema relativament comú. Per tant, igual que passa amb la depressió de les mares, també cal implementar estratègies de detecció regulars, fer una prevenció eficaç i un tractament adequat en aquesta població.