Garantir el dret al lleure en entorns rurals

La participació en la vida cultural, el lleure i l'esport és un dret fonamental de totes les persones, en tant que forma part del seu procés de socialització i d’inclusió a la societat, del seu benestar, del seu desenvolupament personal i de la cura de la seva salut mental. A més, segons l'Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, del 2022, aquest dret adquireix una especial rellevància en les personesamb discapacitat intel·lectual perquè:

• Aquestes disposen de menys oportunitats a l'hora d'establir relacions. Les relacions a les quals accedeixen es produeixen majoritàriament en l’àmbit familiar, l’àmbit d'atenció i entre les persones que els proveeixen suport.

• Les persones amb discapacitat necessiten suports per poderestablir i mantenir relacions d'amistat en igualtat de condicions amb la resta de població.

• Aquest col·lectiu de persones es caracteritza per passar un procés d'envelliment més agressiu i prematur.

• Un 20% de les persones amb discapacitat viu sola i un 38% d'aquestes ho fa de forma obligada. A més, les persones amb discapacitat intel·lectual experimenten sentiments de soledat en grau més alt (Díezi Morenos, 2015).

Promoure la salut mental a través del lleure

Llegeix més

Garantir l'accés des de les entitats

Qualsevol projecte en aquest àmbit d’actuació ha de garantir la inclusió social i comunitària i afavorir la millora de la salut de les persones a través de la socialització. Aquestes accions no només contribueixen a pal·liar els efectes del deteriorament físic i emocional, sinó que tenen com a objectiu principal millorar significativament la qualitat de vida de les persones.

A l'hora de planificar i implementar accions destinades a millorar la salut mental a través del lleure en entorns rurals, es recomana que les entitats considerin els següents aspectes essencials:

Oferir activitats adaptades

Les activitats han d'estar adaptades per les persones que hi participen. Per això, s'ha de tenir en compte el tipus d'activitat, la durada, l'espai on es realitza i l'equip humà disponible a l'hora d'organitzar-les.

Oferir activitats de lleure assequibles econòmicament

Les activitats de lleure, i en especial aquelles organitzades per a persones amb discapacitat acostumen a tenir un preu molt elevat, fet que dificulta l'accés del col·lectiu al lleure. Aquest cost es deu a la necessitat de suport professional i de proporcionar transport adaptat, a més del cost de l’activitat en si (sopar, beure, entrades…). Per aquesta raó és necessari que el cost de les activitats s’ajusti a la realitat social existent i que es pugui facilitar l’accés a descomptes, vals i altres recursos que en redueixin el preu.

Desenvolupar activitats de lleure al territori de les persones

Els problemes de residir en un entorn rural com ara la manca de combinacions en el transport, sumats a les dificultats que tenen les persones amb discapacitat a l'hora de dur a terme activitats d'oci i lleure, situen a aquestes persones que resideixen a les poblacions rurals en una posició de vulnerabilitat més extrema.
Per aquesta raó, és molt important proposar activitats de lleure que es desenvolupin al mateix territori on viuen les persones.
Així doncs, traslladar les activitats als pobles petits afavoreix tot el territori: l'objectiu d’aquestes és fomentar i reivindicar la cultura popular i participació comunitària de les diferents localitats.
 

Art, cultura i salut mental

Llegeix més

Monogràfic

Apropar les persones a l’oferta cultural que hi ha més enllà de l’entorn rural

Hi ha una manca de transport públic que connecti el territori rural amb la resta de territori. Aquesta manca de transport públic significa que no s’està incentivant la descoberta del territori si no és amb vehicle propi i, per tant, alguns col·lectius es queden fora de poder efectuar aquesta descoberta. És el cas de les persones amb discapacitat, que a banda de presentar en moltes ocasions una mobilitat reduïda, compten amb altres factors que dificulten encara més la seva autonomia a l'hora de viatjar i fer activitats d'oci: la capacitat de gestionar la logística de les sortides, el capital econòmic, etc.

En atenció a això, les entitats que desenvolupin les activitats han de proporcionar el transport necessari perquè totes les persones puguin assistir-hi. Addicionalment, a més de proporcionar el transport d’anada i tornada de l’activitat, s’ha de vetllar perquè aquest transport estigui adaptat si és necessari: assisteixen a l’activitat persones amb cadira de rodes? La cadira és elèctrica? És plegable?. Són preguntes que ens hem de fer a l’hora d’organitzar una activitat.

Així mateix, una altra manera d’apropar les persones a l’oferta cultural és proporcionar la informació de les activitats i iniciatives que s’impulsen al territori; alhora, buscar suports per poder assistir a aquestes activitats també és una tasca indispensable. 

Fomentar la participació activa de les persones en l’organització de les activitats

Es pot fomentar la participació de les persones en l’organització de les activitats mitjançant la realització d’assemblees periòdiques.

El model assembleari requereix més esforços de gestió que si els professionals decidissin les activitats pel seu compte, però permet assegurar que es detecten i es cobreixen les necessitats reals de les persones vinculades al servei. Per tant, treballar d’aquesta manera és de vital importància si es vol oferir un servei de qualitat.

A més, per implicar les persones al projecte, és important explicar-los les activitats que hi ha i assegurar-se que entenen que es farà. Alhora, que les persones puguin decidir en quina mesura volen participar de les activitats és fonamental (per exemple, una persona pot voler venir a una activitat d’oient i no com a participant activa).

Presentar una proposta trimestral d’activitats variades i adaptades

En primer lloc, per facilitar l’organització de les famílies i de les diferents institucions que acompanyen a les persones, és molt útil anticipar quines activitats es faran i en quines dates.
A més, tenir tancades les activitats dels següents mesos agilitza la gestió a l’hora d’acabar-les d’organitzar amb les persones: les persones saben quines activitats es faran i, per tant, poden informar els organitzadors sobre la futura assistència, fet que permet saber amb més antelació els recursos necessaris (transport, monitoratge, etc.). Operant d’aquesta manera, també es garanteix que es cobreix la necessitat de lleure i socialització de les persones.

En segon lloc, pel que fa a la tria d’activitats, en l’assemblea periòdica les persones expressen les seves preferències, tot i això, l’entitat té el deure de dissenyar una oferta d’activitats variada, tenint en compte totes les propostes. Per tant, és molt important oferir activitats variades, combinant teatre, cinema, gastronomia, història, esport, oci nocturn, etc. Per exemple, si la majoria de les propostes que apareixen van relacionades amb l’oci nocturn i la gastronomia, però alhora hi ha algunes persones que manifesten els agradaria visitar museus i teatres, és necessari trobar un equilibri i oferir activitats que tinguin en compte totes les opinions expressades.

Finalment, en el moment que es dissenyen les activitats per difondre la programació trimestral, es recomana classificar les activitats en diferents categories: joves, persones grans, adaptada, etc. No ha de ser un mètode excloent, sinó informatiu: les etiquetes no tenen la funció de limitar l'accés a les persones, sinó d’oferir la màxima informació possible perquè elles mateixes i les seves famílies puguin valorar l’assistència a les activitats.

Presentar una proposta de lleure amb aquestes característiques millora la salut mental de les persones participants i, en alguns casos, de les seves famílies, en tant que es procura que tothom tingui un accés real al lleure: s’anticipa a les persones de les activitats i de la seva tipologia, alhora que es vetlla per satisfer totes les necessitats de lleure.

Promoure la vinculació amb entitats del territori

Una estratègia important per garantir l’accés al lleure de persones amb discapacitat és promoure la vinculació amb entitats del territori (caus, centres cívics…). Això significa que els professionals han de poder detectar necessitats de lleure i de vinculació comunitària de les persones, que no es poden respondre des del mateix projecte.

Per exemple, des del projecte es pot detectar que hi ha una persona que li agradaria fer esport entre setmana, però que no es pot vincular als serveis de l’entitat per diferents raons:

• Perquè hi ha una manca de transport entre la seva localitat i la localitat on es desenvolupen les activitats d’esport de l’entitat.
• Perquè els horaris no li van bé
• Per falta d’autonomia a l’hora d’utilitzar transport públic
• Per decisió de la pròpia persona
• Altres raons.

En aquest cas, doncs, seria important esbrinar quines iniciatives hi ha a la seva localitat i facilitar-ne la vinculació.

Assenyalar i denunciar les vulneracions de drets

És important que des de l’entitat que promogui les activitats de lleure, hi hagi un compromís, polític i social, per reivindicar el dret de les persones amb discapacitat. Per tant, l’entitat s’ha de pronunciar davant de les vulneracions d’aquests drets, com per exemple: agressió verbal, agressió física, falta d'adaptació dels espais públics, negació d'accés a serveis, exclusió cultural i esportiva, etc.

També és de vital importància tenir establerts els canals de denúncia, així com facilitar-los a les persones vinculades: és a dir, fer arribar a les persones, d’una manera entenedora, el procediment a seguir i amb qui contactar davant una agressió.

Com a professionals del sector, tenim el dret i el deure de pronunciar-nos davant de situacions injustes, alhora que lluitem dia a dia per millorar la salut mental i física i, en conseqüència, la qualitat de vida, de les persones amb discapacitat.

Un exemple és l’Informe Salut mental i entorn rural que s’ha elaborat des de la Federació Salut Mental Catalunya: informes com aquest són una eina fonamental per desplegar polítiques públiques que tinguin en compte els efectes adversos de la ruralitat, com pot ser el seu impacte en la salut mental de les persones.

En conclusió, reconeixent que les activitats de lleure són una eina essencial per a la socialització i la cura de la salut mental de les persones amb discapacitat (Fitó i Rovira, 2022), confiem que aquestes recomanacions serveixin per crear espais de lleure inclusius, accessibles i enriquidors que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat que viuen en entorns rurals.