Promoure la salut mental a través del lleure

El lleure entès com fer activitats que es duen a terme en el nostre temps lliure de obligacions diàries pot tenir un impacte positiu en la nostra salut mental. Alguns dels beneficis en salut mental que podríem detectar són la millora de l’estat d’ànim i major sensació de benestar.

Així doncs, si reivindiquem que el lleure pot ser una manera efectiva de tenir cura de la nostra salut mental, podem dir que els referents de lleure tenim un paper essencial. Però, si soc una referent de lleure, què puc fer per promoure la salut mental dels infants i joves als quals acompanyo?

Molt sovint, la mancança d’una formació específica en salut mental, fa sentir-nos poc dotats d’eines per acompanyar a infants i joves amb problemàtiques de salut mental. En aquest article us expliquem com es poden crear espais inclusius, empàtics i respectuosos per la salut mental a través del lleure i amb les oportunitats que aquest ens dona.

Detectar

Algunes de les accions que busquen identificar els malestars per donar-los-hi resposta.

• Acollim el malestar. La nostra tasca no és diagnosticar sinó percebre. No li posis nom: escolta, observa i acull. Posar nom i assenyalar la diferencia no acostuma a ajudar a transitar moments de malestar sinó tot el contrari, estigmatitza i condiciona rebre suports.
• Creem espais on parlar dels malestars. El ritme dels espais de lleure acostuma a ser ràpid i dinàmic. No t’oblidis d’establir espais de cures, més íntims i de ritme més pausat, on preguntar-nos «com estem?», «com afrontem la tasca?», … Els malestars no es veuen a simple vista, per tant, si no promovem aquests espais, molt sovint ens passaran desapercebuts. Per què aquests espais siguin efectius caldrà conviure en un clima de respecte i confiança que permeti aprofitar-los al màxim. 
• Coneixem l’infant o jove. Per poder identificar els malestars dels infants i joves als quals acompanyem cal conèixer-los profundament, saber què és habitual en l’infant o jove i què no, ja que no totes les maneres de fer, sentir, pensar i actuar poc habituals són problemes de salut mental.  Per detectar de forma efectiva caldrà atendre els canvis de comportament, pensament i emocionalitat de l’infant o jove en concret respectant la seva manera d’habitar al món prèvia a aquests. En cas de dubte, podem preguntar a l’infant o jove què creu que ha canviat en ella i si ella ho ha detectat de la mateixa manera. 
• Compartim moments amb l’infant o jove. Molt sovint costa identificar si l’infant o jove està vivint amb malestar i si necessita acompanyament en aquest aspecte. Compartir mirades amb altres persones del grup de suport (família, educadores, especialistes, amistats…) del infant i jove ens ajudarà a detectar de forma més efectiva amb quina situació està convivint. A vegades costa creure-ho, però som una part important de la vida d’aquests infants i joves!

Alguns exemples de pràctiques per detectar malestars són: espais on parlar de com està el grup abans d’iniciar les activitats, tenir un seguiment individual de tots els infants i joves i parlar-ne durant les trobades d’equip i tenir espais de comunicació amb els agents de suport (reunions de famílies, amb els centres educatius...).

Acompanyar

Quan parlem d’acompanyar parlem de totes les accions que tenen com a objectiu acollir el malestar dels infants i joves i vetllar perquè rebin un suport adequat al seu malestar. Us en deixem alguns exemples:

• Validem les sensacions i emocions de l’infant i jove. Quan es viu amb malestar, es poden viure moltes emocions i totes són legítimes. Cal mostrar que acceptem i acollim totes les emocions de l’infant o jove i que no jutgem la seva manera de sentir la situació i no canviar de tema ni ignorar el que explica.
• Donem una resposta adequada: Quan sabem que un infant o jove conviu amb malestar, ens acostuma a sorprendre i això ens porta a donar una resposta exagerada al seu malestar. Cal vetllar per donar un suport adequat a aquest malestar, lluny de l’assistencialisme i l’adultocentrisme que es dirigeix a donar una resposta immediata, generalitzada i que no fomenta que els infants i joves siguin els protagonistes del seu itinerari vital.
• Garantim un espai íntim. Quan s’acompanya en malestar poden sorgir molts dubtes, inquietuds, records i emocions. Garanteix que si la persona ho necessita, puguem oferir un espai íntim i individualitzat on acompanyar de forma respectuosa. 
• Respectem el ritme. Per acompanyar de manera efectiva cal respectar els ritmes de la persona que sovint són ben diferents als nostres. Acompanya al seu ritme, sense esperonar ni posar obstacles.
• Oferim temps i espai. No en totes les ocasions la persona que viu amb malestar necessitarà el mateix suport. Potser necessitarà una abraçada, compartir el silenci, una llarga conversa o que l’acompanyis a conèixer un professional.  Sovint, amb estar present és suficient. Mostrem la nostra disposició a compartir espai i temps amb ella si ho necessita i vetllem per tenir disponibles aquests temps i espais.
• Preguntem: Si no saps com acompanyar, què fer perquè la persona rebi el suport que necessita per transitar el malestar, preguntem-li! Acostumem a creure que la persona no ens pot dir què necessita, però ella és la que més es coneix, així que ningú millor que ella ens podrà donar pistes del què necessita i què no.
• Diguem adéu a l’estigma. Creure que cal tenir un coneixement específic per estar al costat d’una persona amb malestar és un mite i que prové de l’estigma. Els estigmes són característiques normalment negatives amb les que es descriuen les persones pel fet de formar d’un col·lectiu. Per exemple, un estigma que es posa és que les persones amb un problema de salut mental són fràgils o perilloses. Les persones que conviuen amb diagnòstic no són diferents a qualsevol altra persona. Així que cal acompanyar-los de la mateixa manera: des de l’empatia i el respecte. No deixis que els estigmes et paralitzin!
• Parlem-ne abans dels moments de crisi. Estem habituats a buscar resposta i suports al malestar quan aquest és present però una de les formes que ens ajudarà a acompanyar de forma efectiva al malestar és parlar-ne abans que aquest sigui present. Preguntar-nos, per exemple, quan estàs trist, què t’ajuda?
• La nostra tasca és important. Habitualment creiem que la nostra tasca com a referents del lleure no és prou important ni extensa en el temps com per produir canvis. Però no és així: les grans transformacions sorgeixen d’accions petites.
• Oferim suports externs. Si la persona valora que necessita suport extern, acompanyem-la a trobar-lo.

Alguns exemples de pràctiques per acompanyar el malestar i que van en aquesta línia serien: fer activitats per identificar estratègies que ens fan sentir benestar i que són útils per transitar el malestar quan aquest aparegui, conèixer què són els estigmes i com trencar-los i garantir espais físics i temporals disponibles per acompanyar-nos si és necessari.

Prevenir

Algunes de les accions es dirigeixen a reduir el risc d’aparició del malestar poden ser les següents:

• Parlem de salut mental. Parlar de salut mental és essencial per prevenir malestars. Saber què és, què la influencia, com canvia i compartir eines de cura col·lectiva de la salut mental per prevenir-ne l’aparició.
• Reduïm factors de risc. Evitar o reduir els factors que fan que hi hagi més risc de conviure amb malestar és molt important. Alguns exemples serien el reduir les situacions adverses amb les que vivim, com consum de tòxics, abús de pantalles, etc.
• Tenim una mirada interseccional. Per prevenir efectivament l’aparició de malestars és important saber que no tothom té la mateixa predisposició i que aquesta està molt influenciada pels eixos d’opressió que ens travessen. És a dir, les dones, persones del col·lectiu LGTBIQ+, les persones migrades, els infants, joves o persones d’edat avançada, … conviuen amb un risc diferent que altres col·lectius.
• Creem protocols de prevenció i abordatge. Tenir protocols per tal d’abordar i prevenir situacions de risc com per exemple l’abús sexual, violència de gènere, assetjament, … ens ajudaran a reduir el malestar percebut per la persona i per tant el patiment posterior. 

Alguns exemples d’accions interessants en aquesta línia serien: tallers sobre resolució de conflictes, polítiques sobre tolerància zero vers l’assetjament i espais de debat/reflexió sobre la salut mental.

Promoure

Per promoure la salut mental caldrà dur a terme accions dirigides a crear espais empàtics i respectuosos que promoguin el benestar d’infants i joves.

• Facilitem factors de protecció. Fomentar la cohesió, sentiment de pertinença, confiança, comunicació efectiva, autoestima,… a través d’activitats de lleure ens ajudarà a crear espais més saludables.
• Fem que els infants siguin partícips dels processos. Vetllar perquè tots els infants i joves es sentin part activa dels processos de cura, entenent que totes som responsables del benestar del grup i, per tant, totes tenim alguna cosa a fer-hi.
• Generem espais inclusius. Cal vetllar perquè en tots els espais es respecti i aculli la diversitat física i mental. Totes som singulars i és quelcom a celebrar!
• Potenciem els vincles saludables. Fomentar els vincles saludables promourà la salut mental, ja que les persones sentiran que tenen una xarxa de suport àmplia i forta que els facilitarà demanar ajuda si així ho necessiten.
• Incorporem la perspectiva en salut mental en les activitats. El lleure és una eina molt útil per assolir infinitat d’objectius. També podem fer-lo servir per parlar de salut mental i/o d’alguns conceptes que la componen (emocions, estimulació cognitiva, …). 

Alguns exemples que ajuden a promoure la salut mental en espais de lleure són: fer una vetllada sobre les emocions, una gimcana d’estimulació cognitiva, un eix d’animació sobre la importància d’acollir a la diversitat, etc.

Col·lectivitzar malestars

En aquest apartat s’inclourien totes les accions que busquin transformar la cura de la salut mental en quelcom col·lectiu.

• Creem espais on parlar dels nostres malestars. És necessari crear espais formals i informals on preguntar-nos com estem i poder expressar els nostres malestars.
• Facilitem l’enfortiment de la xarxa de suports. Una de les tasques fonamentals és vetllar perquè tots els infants i joves comptin amb una xarxa de suport forta, disponible i segura.
• Donem veu als malestars dels infants i joves. Cal facilitar o ser altaveu dels malestars dels infants i joves per tal de poder assegurar-ne i ampliar-ne la resposta. 
• Hi tenim totes molt a fer. Posar sobre la taula la importància de col·lectivitzar els processos de cura i acompanyar a entendre que totes som corresponsables del benestar dels demés i que, per tant, hi tenim sempre alguna cosa a fer.
• Compartim recursos. Pot ser molt útil crear espais on compartir recursos interessants per treballar a través del lleure alguns aspectes. Sovint creiem que tenim pocs recursos però quan els comencem a compartir es multipliquen.

Algun exemple d’activitats que permeten col·lectivitzar els malestars són: espais de co-creació de respostes col·lectives als malestars, banc de recursos per treballar les emocions, jocs per a trencar el gel on es pregunti «com estàs?» i dinàmiques per enfortit xarxa de suports.

Cuidar-nos

Per cuidar de la salut mental dels altres cal tenir cura de la nostra. Algunes accions per fer-ho són: 

• Promovem la higiene mental. Establir rutines i dinàmiques saludables, que ens permetin descansar i desconnectar de les tasques, com també cuidar-nos millor (descans, alimentació saludable, desconnexió digital...).
• Impulsem espais de cura. Promoure espais enfocats a la cura dels referents de lleure és una acció que ens pot permetre tenir millor cura de la salut mental dels infants i joves. 
• Coneixem els nostres límits i els de la nostra tasca. El temps, les eines i les competències de les que disposem amb els infants i joves no són suficient per observar i escoltar tot el que ens agradaria. Evita capficar-t’hi, qualsevol informació que puguis extreure i intervenció que puguis efectuar serà valuosa. Així doncs, també ens cal ser conscients dels límits de la nostra tasca, respectar-los i fer-ne pedagogia
• Fomentem un ambient saludable.  Facilitar que els espais de referents del lleure siguin empàtics i respectuosos pot ajudar-nos a intervenir de millor manera amb els infants i joves.
• Deleguem si és necessari. Si en alguna situació, acompanyant a un infant o jove, sentim que no podem sostenir la situació i la nostra tasca de cura, demanem ajuda i deleguem la responsabilitat d’aquesta a algú qui estigui cognitiva, emocional i físicament preparat per acollir-la.
• Generem recursos interns de suport a la cura. Un exemple seria crear espais de formació, d’assessorament, supervisió, etc. Que ens permetin problematitzar com estem intervenint i buscar alternatives més saludables i efectives.

Un exemple seria fer una trobada de referents on dur a terme activitats i dinàmiques que tinguin com a objectiu cuidar-nos, establir un límit horari de les reunions per tal de poder garantir el descans i tenir un assessorament extern per a casos complexes.

A través d’aquests 6 passos podem aconseguir espais de lleure saludables on infants i joves tinguin cura de la seva salut mental de forma col·lectiva.