Implicacions de la manca de menstruació en dones amb un trastorn de la conducta alimentària

En casos de trastorn de conducta alimentària la manca de menstruació (amenorrea) és un símptoma freqüent. Ens podem trobar des d’una retirada total de la menstruació, especialment en casos de pèrdua de pes important com passa amb l’anorèxia nerviosa o amb ARFID (restricció/rebuig de la ingesta de causa emocional), fins a alteracions en el cicle menstrual en casos de bulímia o en trastorn per afartaments.

La menstruació, per norma general, es retira quan la persona no manté un pes suficient que permeti  un bon funcionament del cos. Als trastorns alimentaris això pot passar per restricció dietètica mantinguda, però també per exercici compulsiu o per conductes de purga d´alta freqüència (vòmits, abús de laxants).

Aquest no és l’únic motiu pel qual la menstruació es pot retirar, també pot passar per desnutrició, per practicar esport en excés (per exemple, els pot passar a esportistes d’alta competició), malalties amb alteracions hormonals  (com l´hipotiroidisme), per efecte secundari d´algunes medicacions i, a vegades, per estrès intens  (que també concorre en un trastorn alimentari). També és freqüent que quan la menstruació comença (menàrquia) ho faci de forma irregular fins que el cicle s’estableix.

Coneixent tots els possibles orígens de la manca de menstruació, és important conèixer els hàbits alimentaris i esportius de les noies en el moment en què els professionals de la salut aborden un cas. Cal tenir en compte que algunes noies viuen l’absència de la menstruació, que sovint pot ser dolorosa, com una cosa menys de la que preocupar-se i no hi paren atenció.

La manca de menstruació, però, és un problema important que té repercussions en l’estat de salut física de les dones. Afecta la capacitat reproductiva i, especialment, els ossos, que perden densitat (osteoporosi) i es tornen més fràgils, quelcom que passa també quan les dones entren en la menopausa.

¿Per què els ossos es tornen fràgils si no tenim la menstruació?

Els ossos necessiten calci per mantenir la consistència, l´entramat intern. Les hormones menstruals, concretament els estrògens, que són els que desencadenen el sagnat, creen l'ambient propici perquè el calci absorbit dels aliments pugui ser utilitzat pels ossos, amb la contribució de la vitamina D, que la llum del sol activa. No n´hi ha prou amb ingerir calci amb la dieta, per molt rics o enriquits en calci que s´elaborin certs productes, també cal sol i hormones.

És per això que, si hi ha absència de menstruació durant temps, els ossos acaben descalcificant-se i hi ha risc de patir fractures òssies a edats prematures.

És discutible fins a quin punt els suplements de calci poden suplir aquesta pèrdua, o si és adient prescriure hormones per provocar la menstruació artificialment, però en el sí que hi ha consens és que és millor menstruar de forma natural.

Conseqüències a mig o llarg termini de la falta de menstruació:

• Alentiment del creixement
• Propicia l’aparició de quists ovàrics, coneguts com a ovaris poliquístics (que no és el mateix que un síndrome d´ovari poliquístic).
• Augment de pèl corporal en zones pròpies dels nois.
• Risc de patir fractures òssies  a edats prematures.
• Pèrdua de libido
• Problemes de fertilitat
• Risc d’embaràs no desitjat, quan no es menstrua però es manté l’ovulació.
• Afebliment del sistema immune
• Alteració de l´estat d´ànim

Al nostre organisme tot està interrelacionat. Si s´altera l´ambient-balanç hormonal, repercutirà en la resta del nostre organisme i en el nostre estat emocional, empitjorant l´estat d´ànim, la obsessió i la conducta.

Recuperar la menstruació, un dels objectius del tractament d’un TCA

Que la menstruació retorni (o aparegui si no ho havia fet) i que arribi a mantenir- se de manera natural és un dels objectius del tractament d´un trastorn alimentari, com ho és normalitzar el batec cardíac per exemple.

Com ja hem explicat, tenir un pes suficient que permeti el funcionament correcte de l’organisme és un factor clau per aconseguir estabilitzar el cicle de la menstruació. Aquest pes depèn de cada persona, però cal que estigui dins d´un interval de normalitat, que    depèn del sexe, alçada, genètica i complexió física.

La menstruació va lligada al pes, però no de manera directament proporcional ni immediata : a vegades quan es retalla massa l´alimentació la menstruació es perd de seguida; d´altres en infrapès encara es menstrua, i quan així passa és més difícil prendre consciència del problema alimentari.

Igualment, hi ha noies que recuperen una mica de pes amb les indicacions dels professionals i la menstruació els torna de seguida, molt abans que el pes s´hagi normalitzat; això també fa encara més difícil acceptar que cal mantenir les pautes d´ingesta perquè la resta de l'organisme es recuperi.

Un cop restablert el pes la menstruació acostuma a reaparèixer, però no sempre és així. El cos pot trigar mesos a re-engegar el rellotge hormonal. I en algun cas (quan ha mancat anys, si  abans del trastorn alimentari ja era irregular, o quan hi ha quists), els ovaris continuen «adormits» i no es desperten. En aquests casos, és el o la metgessa ginecòloga qui valora si és necessari un tractament hormonal transitori per estimular-los. És controvertit en canvi donar hormones per restablir la  menstruació prematurament, doncs no està clar que beneficiïn els ossos, i dificulten la presa de consciència donant una falsa impressió de normalitat.

En algun cas (més probable com més temps s´estigui sense menstruació), els ovaris no aconsegueixen  recuperar-se. Això pot causar problemes permanents de fertilitat. Com més temps s´hagi estat sense menstruació, més difícil és que es restableixi també la massa òssia, podent quedar l´esquelet més fràgil de per vida i fracturar-se més fàcilment. Els óssos més afectats son els de la pelvis i les cames, que suporten la part superior.

La manca de menstruació té altres efectes i reforça el trastorn alimentari

Tant la restricció dietètica com les sobreingestes compulsives causen per diferent via un predomini d´hormones masculines (andrògens) sobre les femenines (estrògens). Fet que alhora afavoreix la impulsivitat. I recordem aquí com sovint de restringir es fa viratge a afartaments.

Quan la menstruació manca, es modifica l’equilibri hormonal dels ovaris, afavorint els quists ovàrics. Alhora, el desordre alimentari trastorna la flora intestinal, que també respon a senyals neuro-hormonals (serotonina, grelina i d´altres), de manera que quan  es modifica s'alteren no només aspectes físics (estrenyiment, gasos) sinó també de retruc emocionals (estat d´ànim).

A més, en situació d’estrès psicològic perllongat, ansietat o depressió s’excreta cortisol, que al seu torn estimula la insulina, podent abocar a altres desordres metabòlics (resistència a insulina i diabetis secundària, hipotiridisme, afectació muscular incloent el cor...). La insulina sobre els ovaris afavoreix la producció d´hormones masculines, que ja hem vist què fan. I així es crea un cercle que s´autopotencia i contribueix a mantenir el trastorn alimentari.