- Hi ha evidencia científica sobre els beneficis de l’art en el benestar emocional i en la salut mental de les persones?
- Quin tipus de millora poden aportar les arts en la salut mental del nostre alumnat?
- Com pot ajudar a l’alumnat un acostament a la institució museística?
- Com es pot utilitzar l’art per treballar l’acceptació d’emocions com ara l’enuig o la por?
- Amb la pandèmia ha augmentat el número d’alumnat amb problemes d’ansietat i depressió. Com podem ajudar-los amb l’art?
- L’art pot ajudar a gestionar símptomes com ara les obsessions i compulsions?
- Quines activitats són més recomanables amb alumnat amb necessitats especials de reforç educatiu?
- Com es pot treballar l’espiritualitat a través de l’art?
- Quin tipus d’activitats es poden realizar a l’aula?
- Quan treballem amb adolescents, els llenguatges audiovisuals com curtmetratges o videoclips ens poden ajudar?
- Com podem utilitzar la música per treballar les emocions amb l’alumnat?
- Com podem utilitzar el teatre per millorar la salut mental?
- Volem fer una activitat artística compartida entre el nostre alumnat i persones amb problemes de salut mental a fi de treballar el tema de l’estigma. Per on comencem? Què podem fer?
Quan treballem amb adolescents, els llenguatges audiovisuals com curtmetratges o videoclips ens poden ajudar?
Sens dubte, és recomanable partir de coneixements i pràctiques quotidianes habituals de les i els participants d'un projecte o activitat. Quant més ens acostem a la realitat quotidiana de les persones que hi participen, més gran serà la connexió inicial que ens permetrà establir un punt de partida adequat per al desplegament i desenvolupament d'un projecte. Per això és interessant utilitzar mecanismes i llenguatges amb els quals les persones usuàries estan familiaritzats (en el maneig dels quals, a més, tenen molt a aportar) i, partir a d'aquí, guanyar una presa de consciència en l'ús dels mateixos i plantejar un ús crític que permeti ampliar les seves potencialitats en sentit transformador i emancipador, així com advertir dels riscos i aquells mecanismes que poden tornar-los a la vegada, llenguatges opressors i perpetuadors d'estigmes i rols.
Apuntem algunes iniciatives que treballen l'alfabetització visual en un sentit transformador:
Els adolescents utilitzen el llenguatge audiovisual per comunicar-se, no sempre d'una manera positiva ja que les xarxes socials tendeixen a distorsionar la realitat. Tot i així és el llenguatge que els motiva i per tant pot ser una molt bona eina per explorar el món adolescent. Sobretot, és molt positiu donar-los veu i l'oportunitat d'utilitzar el llenguatge audiovisual des d'una perspectiva creativa, alhora que poden tenir accés a referents audiovisuals desconeguts per a ells.
Bona mostra del potencial educatiu dels llenguatges i els mitjans audiovisuals en el context educatiu el podem trobar, per exemple, en els projectes recollits per AulaMèdia i en les jornades que periòdicament s'organitzen sobre educació mediàtica. Resulta rellevant com un correcte i crític ús dels mitjans audiovisuals no solament faciliten la comprensió, introdueixen nous i potents llenguatges o proporcionen un alt grau de motivació, sinó que ens ofereixen un marc idoni per treballar habilitats individuals i col·lectives i fer-ho posant en joc valors clau per al debat col·lectiu.
