- Què pot significar per a un adolescent tenir una imatge negativa d'ell mateix i tenir poca autoestima? En què el pot afectar?
- Per què posem el focus en les xarxes socials i no en altres mitjans i formats com les pel·lícules, els anuncis publicitaris? No passava el mateix abans que hi hagués xarxes socials?
- Creus que si reduïm el consum de xarxes socials tindrem menys problemes de salut mental?
- Com podem ajudar un adolescent a adonar-se que no ha de comparar-se amb persones que no són reals? Què li podem dir?
- Què li puc dir al meu fill per ajudar-lo a acceptar el seu cos?
- Voler menjar bé, fer esport i voler estar guapa no pot ser una cosa positiva també?
- Podem detectar a casa quan l'obsessió per la imatge i el culte a la bellesa comença a ser un problema?
- La meva filla té una anorèxia i sembla que a través de les xarxes socials detecta perfils que promouen aquest trastorn. Li haig de prohibir que es connecti? Com la puc controlar?
- Com podem reforçar l'autoestima dels nostres fills, més enllà de les xarxes socials?
- Els filtres per eliminar arrugues o disminuir la massa corporal ens permeten inventar-nos una persona que no som. Això pot propiciar que cada vegada vulguem tenir menys contacte per no mostrar-nos?
- Per què sempre parlem dels adolescents? Als adults no els afecta?
- Coneixes alguna iniciativa amb bons resultats per tractar aquest tema en els centres educatius?
- La pressió social per haver d'estar sempre contenta pot arribar a provocar una depressió?
- Que els famosos parlin dels seus trastorns de salut mental pot arribar a crear com una moda o a banalitzar-los?
- Si detecto que la meva filla discrimina algú per la seva imatge, què li pud cir o què puc fer??
- Què puc fer si veig que estan fent bullying a una nena del meu institut a través de les xarxes socials?
- Sembla que sempre tenim la culpa els pares de l'ús que fan els nostres fills de les xarxes socials o de si tenen o no una bona autoestima
- A la meva filla li encanta maquillar-se i penjar les seves rutines de maquillatge a les xarxes socials. Pot ser perjudicial o haig de pensar que és una cosa normal?
Que els famosos parlin dels seus trastorns de salut mental pot arribar a crear com una moda o a banalitzar-los?
La visibilización de la salud mental o de los trastornos mentales es una actividad necesaria, puesto que partimos de una sociedad que sigue estigmatizando los problemas de salud mental.
Sin embargo, cómo comunicamos acerca de la salud mental sí tiene impacto sobre la idea colectiva que vamos construyendo como sociedad. Los testimonios personales son necesarios e incuestionables. La vivencia de cada persona es la vivencia real de esa experiencia. En ese sentido debemos ser sumamente respetuosos. También creo que debemos mostrar gratitud hacia figuras relevantes e influyente cuando deciden compartir un testimonio personal.
Pero el problema viene cuando personas no cualificadas ofrecen consejos u opinan sin fundamentación sobre cuestiones relevantes relacionadas con la salud mental. Hace unos meses se produjo una polémica al respecto, ya que muchas influencers fueron entrevistadas por un medio divulgación de salud mental para solicitarles consejos sobre el tema. Esto es peligroso. Las pautas y orientaciones sobre salud mental las debemos dar los profesionales debidamente cualificados para ello. Y nadie más.
Ocurre de forma similar con colectivos vulnerables, como los adolescentes LGBTIQA+ o los y las adolescentes migrantes, de quienes siempre se cuestionan las vivencias y se opina sin fundamentación, todo ello amparado por la politización de las realidades y necesidades de estos colectivos. Esto es peligroso porque pone en riesgo la salud mental de estos colectivos.
